Hemeroteca

Hemeroteca

L’estrena del Parlament

El 6 de desembre del 1932, fa vuitanta-vuit anys, es va celebrar la sessió inaugural del Parlament, un acte que va representar la culminació d’una reivindicació històrica del catalanisme polític

LES PARAULES DE MACIÀ
En el seu discurs, el president de la Generalitat va expressar el desig que Barcelona esdevingués “la capital de la pau del món”

El 6 de desembre del 1932, Barcelona es va aixecar endiumenjada. La ciutat i el país sencer es disposaven a celebrar l’estrena del primer Parlament des del 1714, una fita històrica, una reivindicació recurrent del catalanisme polític. Aquell dia, els balcons de la capital del país es van endomassar, els carrers es van engalanar amb lluminària i el trajecte entre el Palau de la Generalitat i el Parc de la Ciutadella, per on havia de transitar la comitiva presidencial per prendre possessió de la cambra parlamentària, es va omplir de gom a gom. A un quart de cinc de la tarda, després d’un repic eixordador de les campanes de la catedral, una processó de vehicles oficials es va dirigir fins al nou Parlament. Tots els cotxes eren coberts, menys el del president de la Generalitat, Francesc Macià, que anava acompanyat del conseller de Justícia. Des de molta estona abans, l’antic pati d’armes de la Ciutadella presentava un aspecte magnífic, amb gent enfilada a dalt dels arbres, als bancs o en qualsevol atalaia lliure. A poc a poc, els diputats van començar a desfilar cap a l’interior de l’edifici entre els aplaudiments i les salutacions de la gent.

A dos quarts de cinc en punt, quan el president de la Generalitat, els macers i els comissaris van entrar al saló de sessions, els diputats d’esquerres es van posar dempeus per aplaudir. Els de la Lliga, en canvi, es van limitar a estar-se drets, amb una fredor que expressava prou bé la disputa sense treva per l’hegemonia del catalanisme. Segons després, es va fer el silenci i el president de la cambra, Lluís Companys, va donar inici a la sessió: “L’honorable president de Catalunya té la paraula.”

EL PRIMER DISCURS

Macià es va posar dempeus i va pronunciar un discurs històric, amarat d’exaltació patriòtica i carregat de missatges: “Sentiu-la, la joia d’aquest moment! I, amb ella, la vostra responsabilitat, i la vostra glòria. Hi ha un poble alçat al voltant vostre. Escolteu la seva vibració! Recolliu els seus anhels! Realitzeu les seves esperances! Res ni ningú no pot privar-vos, ara, de plasmar-li aquella Catalunya que, salvant-lo de la inquietud del viure, el meni cap als ideals! Sou la lliure voluntat de la pàtria. Sou, honorables Diputats, tot Catalunya en peu.” El president va acabar expressant un desig plenament vigent: “Parlament de Catalunya: obre’t de bat a bat als afanys i a les aspiracions, a les il·lusions dels catalans tots i a les seves aspiracions pures”, i també va tenir paraules per als altres pobles de l’Estat espanyol i de tot el món: “Nosaltres desitjaríem que Barcelona fos la capital de la pau del món, i estem disposats a fer tot el que sigui possible per tal que així sigui.” Un missatge ben potent en un continent que es preparava per a una segona gran guerra.

El discurs de Macià va desfermar una ovació aclaparadora. Tot seguit, va prendre la paraula el president de la cambra, Lluís Companys, que va fer incís en la responsabilitat adquirida: “Nosaltres la veiem i ens fem capaços d’aquesta responsabilitat i no ens fa por.” Companys va acabar amb un “Visca Catalunya!” El portaveu de la Lliga, Raimon d’Abadal, va demanar la paraula “per fer pública la salutació de la seva minoria al president”. Tot seguit, es va suspendre momentàniament la sessió per assistir a una desfilada militar a l’exterior, a l’antic pati d’armes. Després de la pausa, els diputats van tornar a la sala de sessions per escollir la primera mesa, que va quedar formada per un vicepresident d’ERC i un altre de la Lliga i per quatre secretaris, dos d’ERC, un de la Lliga i un altre de la Unió Socialista de Catalunya. Després d’escollir la comissió d’actes i la del reglament interior, es va aixecar la sessió, exactament quan faltaven cinc minuts per a les sis de la tarda. Aquell dia, el primer Parlament autonòmic va començar a transitar per una legislatura que, malgrat l’eufòria d’aquell primer moment, es presentaria carregada de dificultats.

UN EDIFICI SIMBÒLIC

En el discurs de Francesc Macià durant la sessió inaugural del Parlament, el president de la Generalitat va fer referència al fet que aquell acte se celebrava “dintre d’aquests murs que el destí ha volgut que fossin, justament, els mateixos que alçà per abatre Catalunya l’usurpador de les nostres llibertats”. Malgrat el debat que va generar en l’època, la reconversió de l’antiga Ciutadella en el Palau del Parlament estava carregada de simbolisme. Les obres d’adequació van anar a càrrec de l’aleshores conseller de Governació, Josep Tarradellas, i el punt central va consistir en la conversió de l’antic saló del tron com a saló de sessions. A l’Arxiu Montserrat Tarradellas es conserva un report en què es detallen les obres, amb un ampli reportatge fotogràfic i el pressupost de l’agençament, que, tot i que es va fixar en 500.000 pessetes es va quadruplicar.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)