Hemeroteca

Pendents del cel

El 31 de març del 1921, fa cent anys, es va crear el Servei Meteorològic de Catalunya, un organisme que va contribuir a modernitzar i divulgar la investigació meteorològica al nostre país

El Servei Meteorològic de Catalunya es va començar a gestar el 3 de gener del 1919, quan el Consell Permanent de la Mancomunitat va encarregar a Eduard Fontserè un primer estudi. Fontserè, bon coneixedor de la ciència i del seu estat a Catalunya, va enllestir l’encàrrec amb una notable celeritat. El 30 de juny, sis mesos després, presentava una memòria en què fixava els paràmetres en què s’hauria de moure el nou organisme. D’una banda, destacava la necessitat de modernitzar la meteorologia catalana i situar-la entre les més avançades del món i, de l’altra, la voluntat que el nou organisme esdevingués el “llaç d’unió de tots els treballadors de les ciències d’observació a Catalunya”. Aquestes dues premisses, juntament amb la necessitat de difondre la meteorologia, de convertir-la en un instrument al servei de la ciutadania, van esdevenir els puntals del nou ens. El document també feia incís en les limitacions econòmiques, que, de fet, són les que expliquen que el Consell Permanent de la Mancomunitat no aprovés el nou organisme fins al 31 de març del 1921, dos anys després de l’encàrrec. Des del primer moment, el Servei es va situar sota la supervisió científica de l’Institut d’Estudis Catalans i el seu ideòleg, Eduard Fontserè, es va convertir en el seu primer director.

Les primeres activitats

El nou organisme va dedicar una bona part dels seus esforços a la recerca científica. A finals d’any, pocs mesos després de la seva creació, la premsa informava de la publicació d’unes primeres “notes d’estudi”. Durant els divuit anys de la seva primera etapa, fins al 1939, se’n van editar 69. La primera, a càrrec de Joaquim Febrer, es va centrar en un fenomen recent, les intenses precipitacions d’aquell any, amb un incís especial en els aiguats que s’havien produït durant el mes d’agost. El mateix Febrer va ser l’autor de l’Atlas pluviomètric de Catalunya, que es va convertir en un estudi de referència. De fet, només cal capbussar-se en el catàleg col·lectiu de les universitats o de la Biblioteca de Catalunya per adonar-se de la gran quantitat de material que porta el segell del Servei de Meteorologia o el que es deriva del seu impuls.

Un dels aspectes més innovadors del nou ens va ser la divulgació de la meteorologia. Ben aviat, a partir del 1923, a les pàgines de la premsa van aparèixer diàriament les dades i els mapes del temps subministrats pel Servei i, a partir de l’1 de febrer del 1927, també es van promoure els butlletins meteorològics radiats. Tres anys després, també es van dur a terme les primeres previsions radiofòniques del temps en català. A través del Servei, doncs, la meteorologia va passar dels despatxos a les llars i es va convertir en una ciència popular, que despertava l’interès de la ciutadania. Resulta ben il·lustrativa d’aquest vessant divulgatiu una entrevista a Eduard Fontserè que podem trobar al diari La Publicitat del 3 de febrer del 1923, en la qual el director del Servei s’esforçava per respondre la inquietud per la falta de pluges i, malgrat la impossibilitat de “fer pronòstics a llarg termini”, s’aventurava a explicar: “Encara tindrem el temps actual durant uns quants dies més, malgrat que no s’hi pugui fer una juguesca.”

Un dels aspectes més rellevants d’aquella primera etapa del Servei és el paper que va assolir l’organisme en l’àmbit internacional. El 1932, en plena etapa autonòmica, el diari La Humanitat destacava: “El servei és l’única cosa en què les nacions del món ens han concedit personalitat pròpia.” L’ens va aconseguir ser membre de ple dret de l’Organització Meteorològica Internacional (OMI). La internacionalització va tenir el seu punt àlgid amb la publicació de l’Atlas internacional dels núvols i dels estats del cel, un llibret patrocinat pel científic i mecenes Rafael Patxot que l’OMI només editava en anglès i francès, però que també es va fer en català.

Malgrat la supressió de la Mancomunitat després del cop d’estat del general Primo de Rivera, el Servei de Meteorologia no va deixar de funcionar, i fins i tot va aconseguir teixir aliances amb el Servicio Meteorológico Español en alguns temes, com ara a l’hora de dur a terme les observacions meteorològiques internacionals al nostre país.

Un llarg parèntesi

El 29 de gener del 1939, tres dies després de la caiguda de Barcelona, el tinent Adolfo Martín Beloso, acompanyat de dos soldats, va prendre possessió del Servei Meteorològic de Catalunya. Les antigues dependències van ser destruïdes i tota la documentació, confiscada. També es va requisar el material fotogràfic i documental de la secció nefològica, que es trobava a l’Observatori Fabra. Les competències en meteorologia les va assumir íntegrament el Servicio Meteorológico Nacional. Malgrat la supressió del Servei, l’activitat meteorològica va persistir, tot i que sense un ens propi. El mateix Fontserè va seguir investigant i va publicar treballs com ara l’Assaig d’un vocabulari meteorològic català (1948), un llibre que va resultar extraordinàriament útil quan la informació meteorològica en català va retornar als mitjans de comunicació. No va ser fins al 1996, disset anys després del restabliment de l’autonomia, que es va restaurar una institució que va començar a caminar ara fa cent anys.

L’OBRA D’EDUARD FONTSERÈ

La creació del Servei Meteorològic de Catalunya representa la culminació d’un llarg camí, amb noms com el del metge i físic Francesc Salvà i Campillo, autor d’unes observacions diàries que daten de finals del segle XVIII. En el tombant dels segles XIX al XX, la meteorologia agafa una notable embranzida amb la creació de grans observatoris i l’impuls d’entitats científiques, però també amb les aportacions d’homes com Rafael Patxot, mecenes i pioner de l’astronomia, i Eduard Fontserè, present en bona part de les iniciatives que conflueixen en el Servei Meteorològic de Catalunya.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.