Hemeroteca

Hemeroteca

La nova era nuclear

L’11 de febrer del 1972, fa cinquanta anys, va entrar en funcionament la central de Vandellòs, la primera instal·lació nuclear que va operar a Catalunya

SILENCIAR LES CRÍTIQUES
La premsa s’esforçava a destacar que tot estava pensat i dirigit a controlar que “la seva influència en el medi ambient” fos nul·la”

“Tarragona entra en l’era nuclear.” Amb aquest titular en portada obria el Diario Español, el precedent del Diari de Tarragona, el 12 de febrer del 1972, l’endemà de la posada en funcionament de la central nuclear de Vandellòs, la primera que va començar a operar al nostre país. El rotatiu, a més a més, anunciava la propera construcció de les centrals de Vandellòs II i d’Ascó i assegurava que aquelles futures instal·lacions situarien la província de Tarragona com “la primera d’Espanya en producció elèctrica”.

L’equipament havia començat a produir electricitat poc abans d’un quart de quatre de la matinada. Havia estat una nit llarga, amb “nervis i tensió” i amb comprovacions constants en els “cervells electrònics” (que, en realitat, era una tecnologia bastant obsoleta), que havien donat com a resultat, amb la llum del dia, “l’enorme satisfacció d’anotar un assenyalat èxit en aquesta delicadíssima operació”. La connexió a la xarxa es va fer algunes setmanes després, concretament el 7 de juny, quan “Catalunya va entrar en l’era nuclear de l’electricitat”, tal com titulava el mateix rotatiu tarragoní.

La major part de capçaleres que es van fer ressò d’aquella notícia es van centrar a explicar amb detall el funcionament de la central, bàsicament, amb la voluntat d’esvair inquietuds. La Vanguardia Española, per donar-ne exemple, dedicava un ampli reportatge, amb una visita del periodista al reactor en companyia de l’enginyer en cap de les obres, Miquel Camps, que destacava que en aquell espai “no hi tornaria a entrar ningú més”. La premsa, amb escasses excepcions, s’esforçava a destacar que tot estava pensat i dirigit a controlar que “la seva influència en el medi ambient” fos nul·la. Hi havia molt poc marge per fer-se ressò dels perills que representava aquella instal·lació i encara menys per donar veu a aquells que s’hi oposaven des del moviment ecologista o veïnal.

L’Espanya franquista va maldar per presentar aquella fita com la darrera meravella tecnològica. En realitat, però, es tractava d’un reactor primitiu, dels anys cinquanta, que França havia decidit eliminar de les seves centrals. El govern francès va convèncer les autoritats espanyoles i els va vendre l’equipament en unes condicions molt favorables, començant perquè es va comprometre a comprar el 50% de l’excedent d’energia que produís. Va ser en aquell moment, precisament, quan es va construir la primera línia de molt alta tensió que travessa els Pirineus.

En realitat, França no només tenia interès a vendre tecnologia obsoleta, sinó que volia proveir-se de plutoni per fabricar bombes atòmiques. Durant molts anys, el plutoni que sortia de Vandellòs I viatjava en trens de mercaderies fins a França, passant per sota de la ciutat de Barcelona. De fet, el règim del Franco també va explorar la possibilitat de fabricar una bomba atòmica amb el plutoni de Vandellòs, un interès que el govern espanyol va mantenir activat fins alguns anys després de la mort del dictador.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)