Innovació

La petjada catalana a l’espai

La Universitat Politècnica de Catalunya posa en òrbita el nanosatèl·lit CubeCat

El proper mes de juliol se celebrarà el cinquantè aniversari de l’arribada de l’home a la Lluna. Des de llavors, l’interès per l’espai exterior ha crescut de manera paral·lela a la sofisticació dels mitjans i de la tecnologia per poder conèixer-ne cada vegada més detalls.

Des de finals de novembre, hi ha un enginy català navegant per l’òrbita terrestre. Es tracta del nanosatèl·lit CubeCat-1, desenvolupat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que transporta sis experiments per fer proves a l’espai. El nanosatèl·lit ha estat desenvolupat pel Laboratori de Càrregues Útils i Petits Satèl·lits (NanoSat Lab) de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB), un laboratori pioner en desenvolupament i experimentació de petits satèl·lits dedicat a la docència, la recerca i la qualificació de tecnologies i aplicacions que han de viatjar a l’espai. Es tracta d’un equipament singular a Europa que integra en un sol entorn, net de contaminació, la instrumentació per verificar components i tecnologia espacial.

El llançament del CubeCat-1 es va fer des de l’Índia, en concret, des del Satish Dhawan Space Center, a la localitat de Sriharikota. Amb la llançadora Polar Satellite Launch Vehicle es van posar en òrbita una trentena de nanosatèl·lits procedents de vuit països, i el CubeCat-1 és l’únic de l’Estat espanyol. El llançament del petit satèl·lit ha estat finançat íntegrament per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).

El seguiment de les evolucions del nanosatèl·lit a l’espai es portarà a terme des de l’Observatori Astronòmic del Montsec (Sant Esteve de la Sarga, Lleida), una instal·lació de la Generalitat i que gestiona l’IEEC.

Una de les noves tecnologies que el CubeCat-1 ha d’assajar és un transistor de grafè desenvolupat pel Reial Institut de Tecnologia (KTH) d’Estocolm (Suècia). Els transistors són components fets amb silici que es troben a la majoria de dispositius electrònics d’ús comú. En el terreny de la informàtica, els transistors de grafè permeten desenvolupar ordinadors que processen a una alta velocitat i que poden ser fabricats amb uns costos ajustats. L’experiment amb grafè que transborda el nanosatèl·lit català servirà per comprovar el comportament del grafè en les agressives condicions de l’espai.

També s’analitzarà l’efecte de partícules energètiques altament carregades mitjançant un comptador Geiger comercial, un instrument que mesura les partícules radioactives i les radiacions ionitzants. El mateix comptador servirà per mesurar l’impacte de la radiació en els altres experiments a bord del nanosatèl·lit. Un altre experiment és un sistema microelectromecànic ressonant que servirà per mesurar, per primer cop in situ, com l’oxigen monoatòmic ataca un polímer d’interès en aplicacions electròniques. Aquest experiment és important, ja que l’oxigen monoatòmic és molt reactiu i és present en òrbites de baixa alçada. A bord del nanosatèl·lit també es posarà a prova un nou sistema de recol·lecció d’energia ambiental creat al NanoSat Lab i una nova tecnologia desenvolupada per transmetre energia a l’espai sense fils. La sisena càrrega a bord és una càmera fotogràfica que permetrà efectuar fotografies de la Terra des de l’espai.

El precedent

Abans de llançar a l’espai el CubeCat-1, ja hi havia hagut una iniciativa anterior de característiques similars. El 15 d’agost del 2016, des de la base xinesa de Jiuquan, va emprendre el vol el CubeCat-2, un enginy d’uns set quilos de pes que portava a bord tres experiments per demostrar la viabilitat de diverses tecnologies vinculades a l’ús dels senyals dels sistemes de navegació per satèl·lit, com GPS, Galileo i Glonass.

Tot i aquest precedent, la Universitat Politècnica posa de manifest que el CubeCat-1 és “el primer d’una nissaga pròpia de petits satèl·lits experimentals”, que segueixen l’estàndard CubeSat. Els nanosatèl·lits tipus CubeSat són dispositius de petit volum (combinacions de cubs d’uns 10 centímetres de costat), amb un pes d’entre un i deu quilograms i que, gràcies a l’ús de components comercials estandaritzats, poden ser desenvolupats per grups d’estudiants universitaris i investigadors. L’ambiciós projecte de dissenyar, fabricar i testar aquesta nissaga de CubeSats s’ha dut a terme durant els últims set anys al NanoSat Lab, un laboratori impulsat per l’ETSETB de la UPC amb el suport de l’IEEC. Segons Adriano Camps, professor del departament de teoria del senyal i comunicacions i un dels responsables del laboratori “dissenyar, construir i testar CubeSats al NanoSat Lab ha estat una experiència única i molt enriquidora”: “Estic molt satisfet d’haver ajudat a formar i madurar desenes d’enginyers integrant gairebé totes les assignatures de telecomunicacions i electrònica en un decímetre cúbic.” Per part seva, Ignasi Ribas, director de l’IEEC, explica: “Des de l’IEEC fa anys que apostem pel món dels nanosatèl·lits, ja que creiem que són un àmbit en expansió i que estan cridats a democratitzar l’accés a l’espai.”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)