La caixa dels trons

Ningú va dir que el Brexit seria fàcil. Quan s’acosta l’hora del divorci entre la Unió Europea i el Regne Unit, previst en una primera desconnexió per al 29 de març del 2019, les discussions pugen de to al Parlament britànic. Arriba l’hora decisiva, i és que el que fins ara s’havia venut gairebé com un eslògan s’ha concretat en un acord de més de 500 pàgines entre Londres i Brussel·les. La pilota és a la teulada dels britànics i, sobretot, a la de la primera ministra, Theresa May. La mandatària està rebent durs embats de l’oposició, com els de la primera ministra d’Escòcia (on el sí a romandre a la Unió Europea es va imposar), Nicola Sturgeon, que ja ha declarat que les possibilitats econòmiques escoceses es redueixen de manera dràstica amb l’acord que ha negociat May. Les crítiques de l’ala més dura del partit conservador també retronen, amb sonades dimissions a l’equip de May com la del ministre pel Brexit, Dominic Raab. I mentrestant, el partit laborista continua jugant amb la carta de convocar un segon referèndum.

La decisió de marxar de la Unió Europea ha polaritzat la societat britànica i ha fet rebrotar velles tensions –la frontera d’Irlanda del Nord (territori del Regne Unit) n’és un clar exemple– que fins ara havien quedat silenciades. Una part de la població s’ha manifestat i demana un segon referèndum per intentar corregir els resultats (i quedar-se a la Unió Europea) mentre que d’altres es mostren indignats pel que consideren que és un mal acord amb Europa i un Brexit tou. La Unió Europea, en aquest cas, no s’ha doblegat i ha jugat amb intel·ligència la carta d’una més que suposada unitat dels 27 països. El Regne Unit té al davant uns mesos complicats en els quals ja s’albira, fins i tot, que es podrien convocar unes eleccions generals anticipades. Un panorama polític enverinat que es presenta en un moment crític per al Regne Unit i, de retruc, per a la Unió Europea.