Internacional

L’ANÀLISI

POR

El periodista Bob Woodward, que juntament amb Carl Bernstein va posar al descobert l’escàndol del Watergate, presenta un llibre sobre Trump

Por. Trump a la Casa Blanca (Barcelona, 2018) és el darrer llibre de Bob Woodward, que –juntament amb Carl Bernstein quan tots dos treballaven com a periodistes d’investigació (un gènere poc conreat a casa nostra després de l’enyorat Xavier Vinader) per al diari The Washington Post– va posar al descobert entre el 1973 i el 1974 l’escàndol del Watergate (les escoltes que es van produir a la seu del Comitè Nacional del Partit Demòcrata encobertes pel president republicà) que l’agost del 1974 va forçar la dimissió del president, Richard Nixon. Woodward ja ha escrit sobre diversos presidents nord-americans: Nixon, George H.W. Bush, Bill Clinton, George W. Bush i Barack Obama i s’esperava amb una certa expectació aquest nou llibre sobre el president més controvertit de les darreres dècades.

I això que era difícil superar Bush fill, de qui Gore Vidal va arribar a escriure que tenia el coeficient intel·lectual més pobre de tota la història dels presidents dels Estats Units i el primer que podia considerar-se directament un assalariat del lobby industrial militar donant vida a l’advertència que feia Dwight, Ike, Eisenhower en el seu discurs de comiat el gener del 1961: “En els consells de govern, hem d’evitar la compra d’influències injustificades, ja sigui buscades o no, pel complex industrial militar.”

No, el problema de Donald Trump no és certament “la compra d’influències injustificades” per part del lobby industrial militar, això ja succeïa en temps dels seus antecessors, segons Woodward, sinó la concepció que té del poder: “El veritable poder és, ni tan sols vull fer servir la paraula, por.” Aquestes paraules en boca d’un president que gestiona un imperi econòmic incommensurable, que és egocèntric, imprevisible, impulsiu, populista, procliu a fòbies i fílies (sovint de curta durada i que fàcilment canvien de sentit) i obsessionat pels tuits i les xarxes socials alhora que un profund desconeixedor dels escenaris i de les relacions internacionals no és que facin por, sinó que terroritzen.

Aquesta sensació que la primera potència mundial està en mans d’un irresponsable queda palesa en les primeres pàgines del llibre, quan el setembre del 2017 estava disposat a posar fi a l’acord de lliure comerç amb Corea del Sud perquè els Estats Units tenien un dèficit comercial amb la república asiàtica de 18.000 milions de dòlars anuals i el manteniment de tropes estatunidenques a Corea costava 3.500 milions de dòlars cada any. Semblava incapaç de valorar que aquestes tropes suposaven que es pogués detectar el llançament d’un míssil ICBM des de Corea del Nord contra els Estats Units en set segons, mentre que des d’Alaska calien quinze minuts, temps que jugava en contra de la seguretat de les ciutats nord-americanes de la costa oest.

Costa mesurar les conseqüències a mitjà termini de l’ultranacionalista i unilateralista “America first” de Trump, un principi reaccionari i xenòfob que està capgirant les relacions internacionals, els equilibris de poder regionals, el comerç mundial i les previsions sobre un futur políticament estable.

La guerra comercial amb la Xina pot desembocar en una nova crisi econòmica sistèmica mundial molt més greu que la que amb prou feines acabem de superar; la ruptura unilateral de l’acord sobre el programa nuclear iranià ha estat denunciada per l’Iran i Rússia i preocupa enormement els socis europeus (si és que amb Trump encara es pot parlar de socis); la sortida de Síria no respon a cap criteri geoestratègic; l’entossudiment en la construcció d’un mur a la frontera amb Mèxic amb càrrec al país asteca no només ha enrarit les relacions amb el veí del sud (tot i que el Tractat de Lliure Comerç –TLC– que regulava des del 1994 les relacions comercials entre els Estats Units, Mèxic i el Canadà es va poder salvar in extremis el 30 de setembre del 2018 amb un canvi de nom de l’acord i concessions als Estats Units), sinó que ha provocat un tercer shutdown en un any, que momentàniament ha deixat sense feina i sou 800.000 funcionaris federals, davant la negativa de la nova majoria demòcrata al Congrés a aprovar uns pressupostos que incloguin 5.000 milions de dòlars per construir el mur (la nova presidenta de la Cambra de Representants, la demòcrata Nancy Pelosi, ha ironitzat dient que està disposada a concedir a Trump un dòlar per a la construcció del mur); ni el camp fire del novembre, l’incendi més devastador de la història de Califòrnia, que va provocar 85 morts, més de 200 desapareguts i destruccions materials incalculables i que tots els experts mediambientals van atribuir als efectes negatius del canvi climàtic, van fer variar l’opinió del president, que nega el canvi climàtic i defensa l’obtenció de cru amb la tècnica del fracking.

En fi, som a la meitat del mandat i tot fa preveure que no serà fàcil sobreviure a l’era Trump. Por.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)