Internacional

Les cendres de l’IRA

La mort d’una jove periodista durant uns disturbis a la ciutat nord-irlandesa de Derry fa tan sols unes setmanes fa témer el renaixement de l’organització armada republicana. L’activitat del nou IRA ha augmentat durant els darrers temps

Les autoritats van iniciar una batuda a la ciutat de Derry, alertats per la possibilitat d’un atemptat
El Brexit ha obligat l’IRA a tornar a concentrar-se i ha subratllat el fet que Irlanda segueix partida”, diu un dels membres del nou IRA

Estiu del 2007. Ciutat de Derry, Irlanda del Nord. Desenes de fogueres estan preparades per cremar banderes irlandeses. És la commemoració que es fa cada any, la desfilada Orange que omple de banderes britàniques el territori de l’illa que està sota domini britànic. Davant una gran majoria de cases oneja una bandera, en aquest cas la Union Jack, imitant l’estil nord-americà. L’ambient que es respira és de tensió. Fa gairebé deu anys que s’ha signat l’Acord de Divendres Sant. Un document signat per l’aleshores primer ministre britànic, Tony Blair; el líder del Sinn Féin, Gerry Adams, i David Trimble (representat dels probritànics), que va servir per posar pau en una zona de l’illa castigada per la violència durant dècades i per crear un govern compartit. L’activitat de l’IRA (Exèrcit Republicà Irlandès) tenia entre els objectius les forces armades britàniques. Aquest acord va servir per frenar els troubles, com es coneixen els pitjors enfrontaments que van tenir lloc durant la dècada dels setanta i vuitanta, especialment, i que van suposar la mort de més de 3.000 persones i el xoc perenne entre les dues comunitats: la irlandesa (catòlica) i la probritànica (protestant).

L’Acord de Divendres Sant va servir per taponar una ferida oberta i que ha anat cicatritzant malament durant els anys. Els pitjors anys del terrorisme ja han passat a la història, però la mort d’una jove periodista de 29 anys, Lyra Mckee, durant uns disturbis a la ciutat de Derry ha tornat a posar els focus en Irlanda del Nord.

Què va passar el 18 d’abril del 2019, Divendres Sant, en aquesta ciutat que els irlandesos anomenen Derry i els probritànics Londonderry?

La policia britànica hauria començat a escorcollar Creggan –una zona d’habitatges a la mateixa ciutat de Derry, però ja tocant al comtat de Donegal, territori de la República Irlandesa– alertada per la creixent activitat dissident que ha augmentat a Irlanda del Nord. Temorosos de la proximitat de la commemoració de l’alçament de Pasqua del 1916 –quan els irlandesos van iniciar una revolució en contra dels britànics que llavors dominaven la totalitat de l’illa– es van desplaçar fins a aquesta zona de Derry. Això va provocar disturbis en aquesta zona de la ciutat, amb més de 50 bombes incendiàries llançades contra la policia, que també va veure com dos dels seus vehicles eren incendiats. Alguns testimonis assenyalen que uns homes haurien disparat la jove periodista, que va morir poques hores després a l’hospital. Les autoritats irlandeses van lamentar la mort de la jove. Aquesta escissió de l’IRA estaria integrada actualment per uns 200 membres, entre els quals hi ha antics republicans i reclutes nous. El grup paramilitar admetia que havia matat la periodista en un comunicat al diari Irish News. Tot i això, asseguraven que la noia no era l’objectiu, sinó que la immersió de la policia britànica al barri de Derry havia causat els disturbis i, posteriorment, la mort de la periodista. El grup armat va qualificar el fet “d’accident”, mentre que des de les autoritats es considera que l’atemptat estava totalment “orquestrat” i asseguren que hi havia informacions dels serveis d’intel·ligència que assenyalaven que un dels objectius del grup era atacar la policia durant aquell mateix cap de setmana. Aquest grup s’hauria format entre el 2011 i el 2012. En una entrevista recent al diari The Sunday Times, els líders d’aquest grup asseguraven que el Brexit està afavorint el reclutament de nous membres per a la lluita a Irlanda del Nord. En aquesta entrevista exclusiva, els líders del nou IRA van demanar que no se’ls identifiqués. Reconeixen que no tenen prou suport i que la seva lluita armada no té la capacitat d’unir Irlanda. Tot i això, consideren que mentre els britànics segueixin al seu territori “seguiran lluitant”. “Són atacs simbòlics, propaganda però mentre ells segueixin aquí, l’IRA existirà”, asseguren. Un dels principals esculls per a la sortida del Regne Unit de la Unió Europea està sent el conflicte generat per la manera com se separarà Irlanda del Nord de la República d’Irlanda.

L’eliminació de fronteres va facilitar l’acord de pau que va posar fi a tres dècades de terrorisme al país, una estabilitat que es podria trencar si es torna a aixecar una barrera física entre les dues comunitats. “El Brexit ha obligat l’IRA a tornar a concentrar-se i ha subratllat el fet que Irlanda segueix partida. Seria un descuit per part nostra no capitalitzar aquesta oportunitat”, reconeixia el dirigent.

murs evidents

La capital d’Irlanda del Nord, Belfast, té gairebé mig milió d’habitants. Fa dècades no s’escollia com a destí turístic, els enfrontaments entre les dues comunitats eren habituals i la violència als carrers, el pa de cada dia. Els murals que els turistes fotografien actualment són el testimoni de la separació de dos mons que encara trigaran a reconciliar-se.

ADELA GENÍS

agenis@lrp.cat

1998
Els acords de Divendres Sant
van posar fi a dècades de violència.
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)