Internacional

Conflicte etern

Els xocs entre israelians i palestins evidencien la violència latent que pateix aquesta zona. Al conflicte, iniciat fa més de mig segle, no se li albira una solució definitiva

RECONEIXEMENT
Des del 2012, l’ONU reconeix Palestina com a “estat observador no membre”
DIÀSPORA
DIÀSPORA
El 1948, més de 700.000 palestins van abandonar les seves terres

Israelians i palestins, un conflicte amb una violència cíclica i que encara és lluny d’albirar una solució pacífica. Els recents enfrontaments són l’exemple d’una violència latent que castiga la població civil. Més d’una vintena de palestins i quatre israelians van morir en només un cap de setmana a principis de maig. D’on prové la lluita per aquesta terra? Quina és l’arrel del conflicte? Hi ha alguna solució?

1

sionisme
El moviment sionista, fundat per Theodor Herzl a mitjans del segle XIX, advoca pel reagrupament de la població jueva dispersa per tot el món. S’escull Palestina com a indret per instal·lar-se perquè es considera que és el lloc on es va fundar el judaisme. En aquell moment, els jueus ja patien l’antisemitisme que es va anar agreujant durant el segle XX fins a arribar a l’holocaust. El territori palestí, però, estava ocupat per àrabs des de mitjans del segle XVI.

2

syKes-picot i balfour
El 1916, el Regne Unit i França van signar els famosos acords de Sykes-Picot. Després de la desintegració de l’imperi Otomà, un cop acabada la Primera Guerra Mundial, el Regne Unit tenia el mandat de la Lliga de Nacions per administrar el territori de Palestina. Els britànics, però, havien fet diverses promeses als àrabs i els jueus que després no van complir, entre altres motius perquè ja s’havien dividit el Pròxim Orient amb França. Això va provocar un clima de tensió entre nacionalistes àrabs i sionistes que va desencadenar en enfrontaments entre grups paramilitars jueus i bandes àrabs. La Segona Guerra Mundial i el posterior holocaust van provocar una gran pressió perquès es creés l’estat jueu. Des del l’ascensió d’Adolf Hitler al poder a Alemanya, l’arribada de jueus es va fer cada cop més nombrosa.

La Declaració de Balfour és una carta, que data del 2 de novembre del 1917, del secretari d’estat d’Afers Exteriors britànic, Arthur James Balfour, al baró Walter Rothschild, líder de la comunitat jueva britànica. La carta expressava l’opinió favorable del gabinet britànic a la creació d’una llar nacional per al poble jueu a Palestina, segons l’acord aconseguit el 31 d’octubre del 1917. A més, exposava que la declaració era un senyal de la “simpatia amb les aspiracions sionistes jueves”.

3

1948
És l’any que es crea l’Estat d’Israel, sota el mandat del president David Ben-Gurion. El 1947, l’ONU havia decidit que el Mandat Britànic de Palestina s’havia de dividir en dos estats: un jueu i l’altre àrab. Jerusalem, per la seva banda, passava a estar sota mandat internacional. La proclamació del naixement de l’estat jueu va provocar el malestar de diversos països àrabs (Egipte, Síria, Jordània, el Líban i l’Iraq), que no acceptaven aquesta resolució, i es va iniciar una guerra que va acabar amb Israel aconseguint el 77% del territori i amb un èxode de la població palestina (més de 700.000) que es va veure obligada a marxar a països veïns. La majoria d’aquesta població no ha pogut tornar a casa seva i formen part de la diàspora palestina que es coneix com la Nakba (‘catàstrofe’).

Actualment, es calcula que hi ha 5 milions de refugiats palestins arreu del món. Representen el 44% del total. A Síria, per exemple, es calcula que abans del conflicte hi havia 500.000 palestins, que han hagut de tornar a fugir.

4

guerra dels sis dies

Va passar entre el 5 i el 10 de juny del 1967 i les seves conseqüències van ser profundes. La victòria d’Israel sobre la coalició d’estat àrabs no va tenir pal·liatius. Israel es va annexionar a la Franja de Gaza; la península del Sinaí, a Egipte; Cisjordània (inclosa Jerusalem Oriental), a Jordània, i els Alts del Golan, a Síria. Mig milió de palestins van haver de fugir.

Aquests fets van fer que augmentés la resistència palestina i van desencadenar diversos atemptats, un dels més mediàtics es va produir durant els Jocs Olímpics de Munic, on van morir sis atletes israelians. El 1973 es tornava al conflicte (guerra del Yom Kippur). En aquest cas, Israel va haver de tornar la península del Sinaí a Egipte. Sis anys després, Israel i Egipte van firmar la pau. Anys més tard, ho va fer Jordània.

5

Colons jueus
Durant els darrers anys s’han anat establint cases de colons arreu del territori palestí. Són habitatges, il·legals, segons el dret internacional, construïts pel govern israelià en territoris que es van annexionar el 1967. A Cisjordània i a Jerusalem Oriental es calcula que hi ha més de mig milió de colons.

6

Dos territoris
Els dos territoris palestins, Gaza i Cisjordània (que inclou Jerusalem Oriental) estan separats per 45 quilòmetres de distància. Es calcula que a Gaza hi viuen 1,8 milions de persones en unes condicions pèssimes. El bloqueig permanent impedeix l’abastament d’aquesta zona.

7

els acords d’oslo
Després d’anys d’atemptats palestins i d’assassinats selectius de les forces de seguretat israelianes, l’OAP i Israel van signar el 1993 els acords de pau d’Oslo, a través dels quals l’organització palestina va renunciar “a la violència i al terrorisme” i va reconèixer el “dret” d’Israel “a existir en pau i seguretat”, un reconeixement que l’organització islàmica palestina Hamas mai va acceptar.

8

guerra de gaza
Va tenir lloc el 2008. Israel va bombardejar la zona amb l’objectiu d’aniquilar Hamas, acusada de llançar coets contra territori israelià. Aquesta ofensiva per part de les forces de seguretat israelianes va provocar la mort de 1.300 palestins i més de 5.000 ferits. L’operació Marge Protector, que es va desencadenar després de l’assassinat de tres adolescents israelians, va causar la mort de més 1.000 civils.

9

Trump i Jerusalem
El president dels Estats Units, Donald Trump, va pendre una de les decisions més polèmiques quan va ordenar el trasllat de l’ambaixada nord-americana d’Israel –estava a Tel-Aviv–, a Jerusalem.

D’aquesta manera, complia una de les promeses electorals que havia fet a l’influent lobby jueu nord-americà.

La decisió va aixecar una onada de protestes a tot el món musulmà que va provocar desenes de morts. Israel és un dels majors receptors d’ajuda nord-americana i la majoria arriba en forma de subvencions per a la compra d’armament.

10

L’estat de Palestina,
es del 2012, és reconegut per l’ONU com a “estat observador no membre”. Aquest nou estatus els permet participar en les assemblees de l’organització. Gairebé el 70% dels estats de l’ONU reconeix Palestina com a estat.

11

La solució dels dos estats

La majoria d’analistes coincideixen que una de les solucions que podria posar fi a aquest conflicte seria la creació de dos estats independents. Tot i això, les posicions d’israelians i palestins continuen molt allunyades.

Els assentaments jueus, el reconeixement d’un estat palestí i el retorn dels més de 5 milions de refugiats palestins que han provocat aquest més de mig segle d’enfrontaments són, ara per ara, els principals esculls. Un conflicte ancorat al cor del Pròxim Orient, amb Jerusalem com a icona del conflicte, en què no s’albira ni una solució ràpida ni de bon tros definitiva.

ADELA GENÍS

agenis@lrp.cat

més a la dreta

La cinquena victòria, la quarta consecutiva des del 2009, de Benjamin Netanyahu en les darreres eleccions el converteix en el polític que ha ocupat més temps el càrrec de primer ministre d’Israel des de la constitució de l’estat, el 1948, i supera fins i tot el pare fundador, David Ben-Gurion, tal com explicava en aquest setmanari l’historiador Antoni Segura. “La reelecció de Netanyahu il·lustra prou bé la deriva conservadora de la societat israeliana”, afegia Segura.

Un bloqueig dur

La zona de Gaza pateix un bloqueig sistemàtic per part d’Israel i Egipte des de l’any 2007. Hi ha gairebé 2 milions de persones que no poden tenir cobertes les necessitats bàsiques. A Gaza es calcula que hi viuen prop de 2 milions de persones i la majoria depenen de l’ajut internacional per subsistir.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor