Internacional

Sota mínims

El preu del barril del petroli de referència als Estats Units, el WTI (West Texas Intermediate), cotitza en negatiu per primera vegada en la història. La crisi del coronavirus enfonsa l’economia

80 milions de barrils es poden
80 milions de barrils es poden
emmagatzemar a les instal·lacions de Cushing, a Oklahoma, als Estats Units.
76 milions de barrils de cru
76 milions de barrils de cru
es poden emmagatzemar a les instal·lacions de Cushing (Oklahoma), la reserva més gran dels Estats Units.
76% de les reserves mundials de petroli
76% de les reserves mundials de petroli
estan plenes, segons Rystad Energy, una consultora petroliera amb seu a Oslo.

Cushing, estat d’Oklahoma, als Estats Units. A principis del segle XX, aquest indret era un centre d’explotació i producció de cru. Dues refineries havien operat a la ciutat. Quan la demanda va començar a davallar, a partir dels anys quaranta, la producció i el refinament de cru van anar perdent importància. Tot i això, el petit poble d’Oklahoma tenia unes grans infraestructures i gràcies a la seva posició geogràfica, Cushing s’ha convertit en el major centre d’emmagatzematge i distribució de cru dels Estats Units. Durant aquests dies de crisi petroliera i de baixada històrica de preus, aquest petit poble agafa protagonisme. És allà on hi ha les majors reserves de cru dels Estats Units. I per què arriba a tenir preus negatius el petroli? És una exageració? “No és una exageració”, assegura Antonio Turiel, científic titular de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona. “És un error de concepte. El petroli no s’està venent a preus negatius, ni ha passat mai, això. El que ha passat és que els contractes de futurs de petroli que tenien com a data de venciment el 28 d’abril s’han renegociat amb pèrdues tan grans que el preu en el mercat secundari era negatiu”, assegura Turiel.

En el mercat del petroli hi ha diferents tipus de contracte de compravenda. Hi ha la possibilitat de la venda immediata: se serveix el petroli de seguida, en un o dos dies. També es pot comprar a trenta, a seixanta o a noranta dies. Quan es compra a un cert termini, el que s’està fent és assegurar un preu que resulta convenient tant per al comprador com per al venedor: el venedor s’assegura que encara que el preu del petroli baixi ell col·locarà la seva mercaderia a un cert preu i el comprador té la possibilitat que encara que el preu pugi ell el podrà comprar a un preu raonable. Aquests contractes amb lliurament diferit comporten l’obligació del comprador d’adquirir la mercaderia en el termini previst. Qui es quedi amb el contracte quan expiri ha de rebre el petroli físic real. “El problema que hi ha hagut és que molts d’aquests contractes a futurs els compren en primera instància especuladors, que més que buscar una assegurança el que fan és una aposta. La majoria de les persones que comercien amb petroli mai han vist i mai veuran un barril de petroli, i molt menys en rebran un. Molts analistes han considerat que en aquesta caiguda històrica del preu del petroli hi han jugat els especuladors, que haurien acabat enganxant-se els dits en aquesta operació”, assegura el científic. La setmana del 20 d’abril va ser crucial. “Els especuladors van entrar en mode pànic: ningú no volia els seus contractes de futur. La raó? L’espectacular caiguda del consum de petroli arreu el món a causa de la crisi de la covid-19: un 30% menys de consum ara mateix (i espera’t). Sobrava petroli per tot arreu”, assegura Turiel, que afegeix: “Els especuladors no són amos de refineries, ni de benzineres, ni de res: només tenen un despatx a la Cinquena Avinguda de Nova York i, òbviament, no tenien on posar tot aquells oceans de petroli que s’havien compromès a comprar. Així que van començar a oferir els seus contractes de futur amb descomptes cada cop més grossos, fins que es van adonar que, o bé pagaven a algú per fer-se càrrec d’aquells barrils que ningú no volia, o bé tindrien problemes dels grossos. I això és el que ha passat: per fer-se càrrec d’alguns d’aquests contractes de futurs s’ha arribat a pagar diners, i per això aquests futurs han cotitzat a preus negatius”, explica Turiel. “És anecdòtic. Només ha passat en el mercat dels Estats Units, només perquè vencien aquests contractes concrets i, de fet, no ha estat un fenomen gaire estès”, afirma Turiel. Una altra de les causes que han fet caure el preu del petroli han estat les pugnes entre països.

guerra de preus

Des de principis d’any, els preus del petroli han anat caient com a conseqüència d’un excés de producció i de la caiguda de la demanda a la Xina, que va haver alentir la seva activitat econòmica per fer front a la crisi del coronavirus. Aquesta situació es va agreujar el mes de març passat, quan Rússia es va negar a accedir a una proposta de l’Aràbia Saudita en el marc del grup conegut com OPEP (conformat pels països de l’OPEP més altres productors no membres) per reduir la producció en 1,5 milions de barrils al dia per intentar apuntalar els preus. Després del fracàs d’aquestes negociacions, Riad va iniciar una guerra de preus contra Moscou i va anunciar un augment de la seva producció. El president dels Estats Units, Donald Trump, fidel aliat de l’Aràbia Saudita, va fer de mediador perquè els països de l’OPEP reduïssin en un 10% la producció mundial de cru a partir de l’1 de maig.

Aquesta retallada ingent –estimada en uns 9,6 milions de barrils diaris– corre el risc d’arribar tard i de ser insuficient per la situació actual del mercat, segons molts analistes, ja que és clarament menor que la caiguda de la demanda que s’ha produït, al voltant de 30%. “Anem a una situació perllongada. S’estan tancat pous per acostar la producció a la demanda actual i que previsiblement tindrem els propers mesos, la qual cosa és catastròfica, perquè si tanques els pous d’un camp ja madur (amb dècades d’explotació) després costa molt de recuperar i possiblement una part del petroli que es podria haver extret quedi irrecuperable. I la situació pot ser encara pitjor per als pous molt més joves de fracking. Però això és el que anirem veient en els propers anys. És a dir, que més aviat ens n’anirem a l’altre costat: “D’aquí a un parell d’anys, faltarà petroli”, alerta Turiel.

El petroli cru pot ser emmagatzemat sense una degradació significativa durant sis mesos, però després d’aquest temps comença el procés de descomposició. Quan el cru entra en contacte amb l’aire i els bacteris –que són capaços de descompondre els hidrocarburs– aquest procés no només degrada el producte, sinó que provoca la corrosió de canonades i dipòsits, obstrueix vàlvules i fins i tot pot ocasionar petites explosions pels gasos inflamables que es generen.

Ara, les mirades també estan posades en els principals països productors de petroli: perdran diners independentment de la quota de mercat que puguin recuperar. Els estats dependents que han patit anys de conflictes, aixecaments i sancions en pagaran el preu més alt: l’Iraq, l’Iran, Líbia i Veneçuela.

Per la seva banda, Turiel opina que la crisi de la covid-19 ha accelerat aquesta tendència. “Hi estàvem immersos des del 2014, i a causa dels danys que patiran tots aquests pous que estan sent tancats precipitadament perdrem més producció de la que era previsible. Crec que la producció podria caure fins i tot un 40% d’aquí al 2025. L’única cosa que podria evitar un escenari tan dolent és que els estats comencessin a nacionalitzar una part del negoci petrolier”, assegura. “És el signe dels nostres temps. De la crisi econòmica que està desencadenant la covid-19 no ens en podrem recuperar mai, perquè ens faltarà energia, i cada cop ens en faltarà més. Estem començant el descens energètic de la nostra civilització”, conclou el científic.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor