Internacional

El rei dels tsars

El president rus, Vladímir Putin, aplana el camí per perpetuar-se en el càrrec. Podria governar fins al 2036

MODIFICACIÓ
Amb un canvi constitucional, el líder ha aconseguit que no es limitin els mandats
PARTICIPACIÓ
La intervenció en la guerra de Síria, i en els darrers temps a Líbia, ha suposat una despesa per a les arques russes
ÒRBITA SOVIÈTICA
L’annexió de Crimea i el Donbass han estat victòries estratègiques i simbòliques per a Rússia
CONSEQÜÈNCIES
La Unió Europea ha anunciat que sancionarà Rússia per l’enverinament de l’opositor de Putin, Aleksei Navalni

Contra tot pronòstic, Vladímir Putin es va convertir en president rus el 1999. Eren èpoques convulses per a l’antiga Unió Soviètica. Amb un dirigent, Borís Ieltsin, que arribava al final del seu mandat tentinejant i amb una crisi econòmica que havia provocat que molts russos perdessin els seus estalvis de la nit al dia. Ieltsin fins i tot va demanar perdó per no haver pogut assolir el que, va dir, “semblava tan fàcil”: “Aconseguir el somni de passar d’un totalitarisme gris a un futur lluminós, ric i civilitzat. Us demano perdó, la meva gent, des del fons del meu cor, per haver estat incapaç de complir els vostres somnis. Em reemplaçarà una nova generació de líders que farà més coses i les farà millor.”

En aquell moment, Putin va aconseguir fer-se un lloc per ostentar el poder. I no l’ha deixat en els darrers vint anys. De fet, podrà allargar el seu mandat fins al 2036. A la pràctica, Putin es podrà quedar al poder durant dos mandats (aquest i dos més), que el podrien portar a superar Ióssif Stalin, que s’hi va perpetuar durant pràcticament tres dècades, o fins i tot podria aconseguir guanyar Caterina la Gran, que va regnar durant trenta-quatre anys. Més lluny li quedarà Pere el Gran, que en va governar quaranta-tres. La jugada que li permet allargar el seu mandat ha suposat que es comenci a comparar Putin amb els tsars. Una comparació que el mandatari rebutja de manera frontal.

A principis de juliol, Putin va poder allargar el seu mandat fins al 2036. Amb un canvi constitucional, el líder ha aconseguit que no es limitin els mandats, que fins ara podien ser dos. De fet, Vladímir Putin ja va driblar aquest punt de la Constitució l’any 2008. El tàndem amb Dmitri Medvédev li va permetre continuar manant a l’ombra, en aquest cas com a primer ministre. Al cap de quatre anys es van invertir els papers de l’auca.

Un dels retrats que coincideix a l’hora d’explicar el perfil del líder rus és que és un home extremadament intel·ligent. Així ho assegura Roy Medvédev en el llibre La Rusia postsoviética. Putin, exagent del KGB, va actuar a Alemanya entre el 1984 i el 1990, fet que fa que domini l’alemany amb fluïdesa. La seva elecció per substituir Ieltsin també es va basar en la fidelitat que va demostrar als seus caps fins llavors. Quan va tornar de la República Democràtica Alemanya (RDA) es va convertir en la mà dreta del llavors alcalde de Moscou, Antoni Sobtxak, que més tard va ser detingut per corrupció. Putin va començar la seva carrera política com un autèntic desconegut, però en dues dècades ha gaudit d’èpoques de molta popularitat.

I com ha aconseguit aquests nivells de popularitat? Vladímir Putin va néixer a l’actual Sant Petersburg el 1952. Fill d’una família humil, va viure en un apartament petit amb els seus pares fins que va tenir 25 anys. Ha competit amb tres presidents dels Estats Units i s’assegura que va influir d’alguna manera perquè en les darreres eleccions nord-americanes guanyés Donald Trump, que no ha amagat mai la seva admiració pel seu homòleg rus. La imatge que projecta Putin als mitjans de comunicació és la d’home indestructible. Passejant amb el tors nu dalt d’un cavall, jugant a hoquei sobre gel, caçant balenes o practicant judo, Putin ha aconseguit que la seva força i lideratge vagin més enllà dels despatxos. Si completa el seu actual mandat, que acabaria el 2024, haurà viscut al Kremlin prop de 10.000 dies.

L’ensorrament de la Unió Soviètica va suposar una caiguda de l’economia russa. Aquella potència que lluitava per aconseguir l’hegemonia mundial es va anar desballestant sense aturador durant els durs anys noranta. L’arribada de Putin al poder va coincidir amb una recuperació econòmica. Després d’anys enfonsats, l’economia tornava a rodar. Per coincidència o no, el nom del mandatari ha anat lligat als mots recuperació econòmica. I també a la lluita per recuperar l’orgull nacional. La segona guerra txetxena n’és un dels exemples. Putin era primer ministre quan Rússia va començar la guerra a causa de la invasió txetxena del Daguestan. Començava un episodi cruent que va suposar la pràctica destrucció de la seva capital, Grozni, durant el setge d’hivern que es va allargar des de finals del 1999 fins al febrer del 2000. Els conflictes amb Txetxènia van suposar la mort de més de 50.000 civils, tot i que no hi ha dades oficials. Les baixes de l’exèrcit rus es comptabilitzen amb més de 5.000.

setge a l’oposició

L’episodi més recent és el d’Aleksei Navalni. L’opositor va entrar en coma el 20 d’agost passat durant un vol que el traslladava a Sibèria. Després de ser ingressat en un hospital de Berlín es va comprovar que havia tingut contacte amb l’agent químic nerviós Novitxok, d’origen soviètic. La Unió Europea ja ha anunciat que sancionarà Rússia per aquest cas tenint en compte les proves que apunten cap a Moscou.

reforma de les pensions

La proposta d’endarrerir l’edat de jubilació cinc anys (a Rússia les dones es retiren als 60 i els homes als 65), va provocar l’any passat les protestes més importants contra Putin en molt de temps. El mandatari havia promès que mai canviaria l’edat de jubilació i, en un país on l’esperança de vida per als homes és d’uns 66 anys, aquesta reforma es va rebre com un autèntic cop baix. Després del malestar que es va generar, Putin es va veure obligat a fer marxa enrere i a no aplicar la reforma.

guerra als oligarques

Segons el documental de la BBC El nou tsar, Putin havia vist amb els seus propis ulls com els magnats havien acaparat massa poder durant el govern del seu predecessor, Borís Ieltsin, de manera que va decidir prendre el control abans. Així va ser com van caure en desgràcia oligarques d’altíssim perfil com ara el lobbista i amo de múltiples empreses Borís Berezovski i el propietari del gegant petrolier Iukos, Mikhaïl Khodorkovski, entre d’altres. Acusats de corrupció, van ser empresonats o bé forçats a l’exili. Khodorkovski es va refugiar a Suïssa el 2013, any en què Berezovski va ser trobat mort en estranyes circumstàncies a la seva casa del Regne Unit. El documental de la televisió pública britànica explica que els grans conglomerats i negocis que van deixar els oligarques van passar a mans d’homes de confiança de Putin, que va veure com creixia la seva popularitat gràcies a l’enfrontament amb els magnats.

conflictes oberts

En els darrers vint anys, Rússia ha estat protagonista de diferents conflictes. La guerra oberta amb Geòrgia el 2008 i el conflicte de Crimea el 2014 –que va suposar l’annexió d’aquesta península per part de Putin– han estat dos dels desafiaments més greus a la comunitat internacional. De fet, les sancions que ha rebut el país durant els darrers anys han estat desencadenades per aquest conflicte.

L’any 2014 les protestes al carrer contra la decisió del govern d’Ucraïna d’abandonar els plans per a un acord d’associació amb la Unió Europea van conduir a la destitució del líder ucraïnès, Víktor Ianukóvitx, que tenia el suport de Rússia. Començava així una pugna entre Kíev i Moscou que va desencadenar el conflicte a les regions de Donetsk i Lugansk i amb un referèndum a Crimea que la comunitat internacional va considerar il·legal i que va suposar l’annexió de la península per part de Rússia. Aquesta zona d’Ucraïna està ocupada eminentment per població russa i es calcula que el 97% de la població fa servir l’idioma rus. Rússia controla les dues ribes de l’estret i considera com a pròpies les aigües territorials ucraïneses al voltant de la península del mar Negre. Segons els organitzadors –el referèndum es va fer sota control militar rus–, un 96,7% dels votants es va pronunciar a favor d’integrar-se a Rússia. El gruix de la població de Crimea està repartit en tres grups: els russos (1.490.000, el 65,3%), els ucraïnesos (350.000, el 15,1%) i els tàrtars (280.000, el 12%). De les tres comunitats, la tàrtara és la més antiga, ja que les seves arrels a la península són del segle XIII. Tant Crimea com el Donbass han estat victòries estratègiques i simbòliques per a Rússia.

El del Donbass és un conflicte que fa més de cinc anys que dura i que ha causat la mort de 13.000 persones, 3.000 de les quals, civils. La intervenció de Rússia en els conflictes mundials no s’ha limitat a Ucraïna. Moscou vol controlar, com en els temps de la Unió Soviètica, aquells països que estaven en la seva òrbita i, si cal, ajudar els que han estat fidels aliats. Aquesta és la raó, a més de l’econòmica, de la irrupció russa en la guerra siriana el setembre del 2015. Síria i l’ex-URSS mantenen estretes relacions des de mitjans del segle passat. També ha fet incursions en el conflicte libi per interessos energètics, geopolítics i petroliers.

SEGONA VACUNA CONTRA EL VIRUS

El president, Vladímir Putin, anunciava aquesta mateixa setmana que Rússia ha registrat la segona vacuna per fer front al virus. Amb el nom d’EpiVacCorona s’uneix a la que van llançar a l’agost. “Hem d’augmentar la producció de les dues vacunes per satisfer la demanda nacional”, va afirmar Putin, que també va felicitar els científics que han aconseguit desenvolupar-la. Les darreres dades disponibles revelen que des de l’inici de la pandèmia han mort al país 23.205 persones i hi ha hagut un total de 1.340.409 contagis.

PERSONATGE INFLUENT

El president rus, Vladímir Putin, és un dels personatges més influents en el mapa geopolític dels darrers anys. De l’intent d’acostament a Europa en els primers temps, s’ha passat a la confrontació, fins al punt que se l’ha acusat directament de voler desestabilitzar la Unió Europea, de la qual fins i tot va assegurar que en els pròxims anys es desintegraria.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor