Internacional

Eleccions en pandèmia

Més d’un centenar de països han celebrat les eleccions que tenien programades. És el cas de Corea del Sud, que va registrar la participació més alta dels darrers anys. En canvi, fins ara, setanta-cinc estats han decidit posposar-les

SITUACIÓ
El coronavirus ha canviat la dinàmica de les cites electorals. França s’ha vist obligada a posposar les eleccions en dues ocasions

Les eleccions presidencials que s’han fet al llarg de la geografia mundial durant la pandèmia del coronavirus són diverses. Del 21 de febrer del 2020 a l’1 de febrer del 2021, i amb les dades que ofereix l’International Institute for Democracy and Electoral Assistance (IDEA) –una organització intergovernamental que promou la democràcia al món–, almenys setanta-cinc països han posposat les seves eleccions nacionals o regionals a causa de la covid-19, mentre que més d’un centenar s’han continuat celebrant tot i la pandèmia. El coronavirus ha canviat la dinàmica de les cites electorals i, de retruc, dels cicles de la democràcia. Què s’ha de primar, la regeneració dels governs o la salut pública?

Diversos països han optat per continuar celebrant les eleccions. És el cas de Corea del Sud, que va ser el primer a posar en marxa tota la seva maquinària perquè els ciutadans votessin en unes eleccions que es van celebrar el 15 d’abril. Els votants estaven obligats a portar mascareta i a passar un control de temperatura a l’arribada als punts de votació. Qualsevol persona amb més de 37,5 ºC era traslladada a una cabina especial. També van haver de fer servir guants de plàstic, desinfectant de mans i mantenir una distància d’almenys un metre amb la resta de persones. Unes mesures que després s’han anat repetint en diferents punts del planeta. La taxa de participació es va disparar i va arribar a un 66%, la puntuació més alta des de feia vint-i-vuit anys. De fet, les votacions es van convertir en una mena de plebiscit sobre la gestió del coronavirus del president Moon Jae-In, que va acabar obtenint uns resultats excel·lents. El mandatari va rebre una bona nota pel tractament de la crisi sanitària, tot i que feia uns mesos la seva popularitat havia caigut per la frenada econòmica que havia experimentat el país asiàtic. Per la seva banda, a Rússia es va optar per allargar una setmana les votacions per a un referèndum que havia de dirimir la possibilitat de Vladimir Putin d’allargar el seu mandat fins al 2036, entre altres esmenes a la Constitució. El referèndum estava inicialment previst per al 22 d’abril, però es va ajornar per la pandèmia. Finalment, el 25 de juny va començar el procés electoral, que va finalitzar l’1 de juliol, quan el país tenia registrats 650.000 casos de covid-19. Les votacions van arribar a un 66% de participació.

No és el cas d’altres països, que han mantingut les urnes enmig de la crisi sanitària. Portugal, per exemple, va celebrar les eleccions presidencials amb una abstenció del 60%. La primera volta es va celebrar el 24 de gener passat, quan el país estava immers en un confinament força estricte, i l’actual cap d’estat, el conservador Marcelo Rebelo de Sousa, va aconseguir la reelecció amb el 60,7% dels vots, mentre que la socialista Ana Gomes va ser segona, amb el 12,9%, i l’ultradretà Andre Ventura, tercer, amb un 11,9%. Les autoritats van ampliar el vot anticipat, al qual es van inscriure gairebé 250.000 persones, una xifra rècord. Una altra de les mesures que va instaurar Portugal va ser la recollida de paperetes electorals a domicili per a les persones infectades i per a les que estaven en aïllament. També es va permetre que la gent gran que viu en residències votés al mateix centre. Tot i aquestes mesures, la participació va caure en picat. Per la seva banda, França ajornarà unes eleccions per segona vegada des de l’esclat de la pandèmia. El Parlament francès es prepara per aprovar la llei que convocarà al juny les regionals i les departamentals, inicialment previstes per a aquest març. Emmanuel Macron ja va posposar de març a juny del 2020 la segona volta de les municipals a causa de l’alarma sanitària i el confinament.

més vot per correu

Una de les eleccions amb més expectació del 2020 van ser les nord-americanes. El duel entre els dos candidats, Donald Trump i Joe Biden, va acaparar l’atenció durant el darrer trimestre de l’any passat. Una de les dades remarcables és la xifra rècord del vot per correu. Més de 100 milions de ciutadans van dipositar les seves paperetes abans de la data prevista, una xifra que suposava més de la meitat de tot el vot emès el 2016. D’altra banda, el calendari electoral llatinoamericà del 2021 va tenir la primera cita a l’Equador, el passat 7 de febrer. Al Perú –sacsejat per la pandèmia i per una forta inestabilitat política que el va portar a tenir tres presidents diferents durant el 2020– les eleccions generals estan fixades per a l’11 d’abril. La crisi de lideratge peruana ha derivat en la preparació de més d’una vintena de candidatures presidencials.

Un altre país amb un panorama complex és Xile, que té eleccions previstes per al 21 de novembre, després de la gran onada de protestes al carrer del 2019 i l’elecció per vot popular d’una convenció constituent el pròxim mes d’abril. Mèxic i l’Argentina tenen eleccions legislatives de meitat de mandat a mitjans d’any. A l’Amèrica Central, Hondures i Nicaragua preveuen celebrar comicis generals al novembre.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)