Internacional

Purga després de la festa

El primer ministre britànic, Boris Johnson, es troba en la corda fluixa després que s’hagi destapat l’escàndol de les festes que es van fer a Downing Street durant el confinament. La seva popularitat toca fons

ASSESSORS
El Partygate s’està convertint en un autèntic maldecap per al primer ministre. En els darrers dies hi ha hagut una cascada de dimissions
SITUACIÓ
Johnson s’enfronta a les crítiques del seu propi partit. Hi ha un corrent entre les files conservadores que demana la seva dimissió

Ni als guionistes de l’aclamada sèrie danesa Borgen –que narra les experiències i peripècies fictícies de la primera ministra del país, Birgitte Nyborg, també fictícia– ni als de House of cards –interpretada per Kevin Spacey– se’ls hauria acudit el capítol en què un mandatari deixés celebrar festes de manera continuada a la seva residència oficial durant una pandèmia mundial.

El primer ministre britànic, Boris Johnson, ha escrit i protagonitzat aquest episodi que mira de tancar de manera fulminant però sense gaire èxit. Mentre milions de britànics estaven tancats a casa sense poder sortir ni fer cap mena de celebració, Downing Street, la residència del primer ministre a Londres, es convertia en l’epicentre de reunions amb bon menjar i bon vi.

La investigació d’aquests fets ha passat per les mans de Scotland Yard perquè no són ni una ni dues, sinó que la celebració d’aquestes trobades es va convertir en habitual –de moment, se n’han comptabilitzat disset– i ara és Sue Gray, una alta funcionària, qui està al capdavant d’aquest cas que amenaça l’estabilitat del govern de Johnson.

El Partygate s’està convertint en un autèntic maldecap per al primer ministre. Primerament, perquè ha hagut de sortir a demanar disculpes davant de tot el país, que ha sabut com en uns moments especialment greus de la pandèmia els seus mandataris se saltaven les normes que ells mateixos havien imposat i celebraven festes al pati de la residència del primer ministre del país. Aquesta no ha estat l’única disculpa que ha hagut de demanar Johnson. El conservador ha hagut d’entonar el mea culpa davant la reina Isabel II perquè en els documents que han sortit a la llum s’hi pot comprovar que dues de les celebracions es van fer just abans del funeral del duc d’Edimburg, marit de la monarca, durant l’abril del 2021. La imatge de la reina, sola en un banc, durant la cerimònia va evidenciar la duresa de les mesures que en aquell moment eren vigents al Regne Unit. L’escàndol polític va esclatar el mes de desembre passat, i des de llavors els intents de Johnson d’apagar l’incendi són infructuosos. Cada dia que passa es coneixen més detalls d’aquestes celebracions, com ara que el primer ministre també va gaudir d’una festa d’aniversari que es va produir el juny del 2020. Les versions que ha esgrimit, en què deia que es pensava que alguna de les festes a les quals va assistir eren reunions de feina, o que només hi va ser durant vint-i-cinc minuts, comencen a ser insostenibles. Un dels darrers capítols ha estat la dimissió en cascada de molts dels seus assessors de confiança com a conseqüència de les crítiques del seu propi partit. Un dels més destacats és Martin Reynolds, secretari personal de Johnson, que havia estat al centre del Partygate des que es va airejar un correu en què convidava prop de cent persones a una reunió al jardí de la residència oficial de Johnson el maig del 2020 –quan estaven vigents restriccions socials per evitar contagis– i demanava als assistents que portessin les seves pròpies begudes alcohòliques.

A més, l’oposició laborista no ha perdut l’oportunitat d’atacar el seu contrincant. “S’ha acabat la festa, primer ministre. L’únic dubte que queda per resoldre és si seran els britànics els qui el facin fora o el seu propi partit”, assegurava el cap del partit laborista, Keir Starmer, que també ha acusat Johnson de violar la llei. És precisament per aquest motiu que Scotland Yard ha engegat la maquinària per si s’hagués vulnerat la llei anticovid.

GUERRA INTERNA

Johnson va arribar al càrrec de primer ministre el juny del 2019. Exalcalde de Londres, el mandatari representa l’ala més dretana del partit conservador i es va convertir en l’artífex de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, sempre amb l’aura d’actuar amb una gran bel·ligerància en contra de Brussel·les. Johnson substituïa Theresa May, que ara no ha callat davant els escàndols que està protagonitzant el seu successor. Si les crítiques de l’oposició són dures, les que arriben del mateix partit conservador són furibundes. Hi ha molts diputats que no accepten el comportament del primer ministre i que han mostrat en públic la seva decepció. Hi ha alguns membres dels tories que han abandonat la formació i fins i tot s’està gestant un corrent en contra de Johnson.

COMITÈ 1922

Una de les possibilitats que es preveuen durant aquests darrers dies seria la hipotètica sortida del primer ministre del govern, la qual es podria produir perquè fossin els membres del seu propi partit els que la forcessin. Aquí és on entra en acció el Comitè 1922, que realment va ser creat el 1923 i que consisteix en un grup de parlamentaris conservadors que es reuneixen setmanalment per revisar les estratègies i les accions que el partit està prenent, i el suport del qual és vital per mantenir al poder el primer ministre i els membres del seu gabinet. De fet, el comitè té una eina de vot que funciona de la manera següent: si un parlamentari conservador no està d’acord amb el lideratge del partit, pot enviar una carta al director del Comitè 1922. Els rumors sobre el nombre de cartes que han pogut arribar a aquest òrgan del partit conservador són nombrosos, però encara no se’n sap amb exactitud la xifra, que per posar en marxa una moció de confiança dins del propi partit hauria de ser de cinquanta-quatre diputats, la qual cosa suposa un 15% dels parlamentaris conservadors a la Cambra dels Comuns. Johnson perdria aquesta eventual moció si, almenys, 180 hi votessin en contra, cosa que l’apartaria del govern i obriria un procés de primàries entre els conservadors per designar-li un successor.

Entre els noms dels assessors de Johnson n’hi ha un que no forma part d’aquesta cascada de dimissions dels darrers dies, però que sobresurt entre tota la resta. Es tracta de Dominic Cummings, home de màxima confiança de Johnson, un dels ideòlegs de la campanya del Brexit del 2016 que va ser acomiadat de manera fulminant el novembre del 2020. L’exassessor del primer ministre no ha amagat la seva satisfacció davant de les dificultats en què es troba el mandatari. De fet, es creu que moltes de les filtracions que han arribat a la premsa anglesa provenen d’ell. Tampoc es descarta que tingui més material sota la màniga, fet que pot comportar encara més complicacions per al primer ministre, que veu com l’escàndol de Downing Street ha castigat durament la seva popularitat. Mals temps per a Boris Johnson.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)