Internacional

Assaig de guerra

Un laboratori del conflicte. Les tàctiques desplegades per l’exèrcit rus a Ucraïna s’han posat en pràctica a Síria. Kíiv podria ser el nou Alep?

ATACS
La batalla d’Alep va ser un dels episodis més cruents de la guerra siriana. La intervenció militar russa va ser clau per a la victòria d’Assad
MANIOBRES
Els atacs contra hospitals o escoles van ser una constant durant el conflicte sirià

Bombardejos indiscriminats sobre zones habitades, atacs a edificis on hi ha nens –com un dels darrers que s’ha produït a la ciutat de Mariúpol, on es calcula que hi havia un miler de persones refugiades–, corredors humanitaris que no es respecten... Són algunes de les tàctiques de guerra que ha fet servir Rússia en la invasió a Ucraïna. No són noves. De fet, són la posada en pràctica del que l’exèrcit rus ha perpetrat a Síria en els darrers anys. Moscou va entrar de ple en la guerra de Síria el setembre del 2015. El president rus, Vladímir Putin, va esgrimir llavors que l’avanç d’Estat Islàmic podia suposar un perill per a l’estabilitat del seu país. De fet, no volia que el radicalisme islàmic entrés pel Caucas i tornés a suposar un conflicte amb Txetxènia, on aquells anys hi havia un degoteig important de combatents que s’allistaven a les files gihadistes. De fet, aquests militars es consideraven els més preparats entre les files d’Estat Islàmic, que tenia una multitud de seguidors que s’havien anat unit a la seva causa, però que no tenien cap mena d’experiència. Per a Rússia, l’entrada en un conflicte internacional a gran escala després del col·lapse de la Unió Soviètica significava donar un cop de puny sobre la taula davant la Unió Europea i els Estats Units.

L’ajuda russa al règim de Bashar al-Assad s’ha revelat clau perquè pogués guanyar una guerra que se li havia anat complicant després de quatre anys de conflicte. La intervenció militar del Kremlin va ser una de les més sagnants de la guerra siriana. Per primera vegada, es van utilitzar míssils balístics intercontinentals, caces de combat Su-57, el sistema de defensa antiaèria S-500 o els tancs Armata. Amb l’estratègia de la destrucció total, Rússia va aconseguir posar les seves botes sobre el terreny i liderar una operació que fins llavors també havia tingut el suport de l’Iran i d’altres grups com les milícies libaneses de Hezbollah. La demostració de força també va servir a Putin per consolidar la sortida al Mediterrani de la base siriana de Tartus –d’on precisament fa unes setmanes sortien sis vaixells de guerra que es dirigien cap al mar Negre– i per aconseguir uns contractes astronòmics per a la reconstrucció del país. A més, Damasc ha adjudicat a companyies russes l’explotació de camps de petroli i fosfats. Hi ha qui diu que en la guerra siriana el principal guanyador va ser la Rússia de Putin.

terror

El fet d’atacar barris residencials segueix l’estratègia del terror. El que es vol amb aquesta maniobra militar és atemorir la població civil, provocant que marxi de les ciutats, que abandoni casa seva i que es converteixi en refugiada. Buidar el país. De moment, aquesta tàctica és una de les més emprades a Ucraïna, si es té en compte que gairebé 3 milions de persones ja n’han marxat. Amb aquesta estratègia, el president rus està enviant riuades de refugiats cap a Europa, una estratègia que també va fer servir l’estiu passat el president bielorús, Aleksandr Lukaixenko, que llavors va enviar-hi refugiats que provenien de països com l’Afganistan. Lukaixenko és un fidel aliat de Vladímir Putin, i Bielorússia s’ha convertit en un satèl·lit rus des que el Kremlin el va ajudar a aniquilar una incipient revolta que es va produir l’estiu del 2020 i que denunciava frau en les eleccions.

setge a les ciutats

La batalla d’Alep va ser un dels episodis més cruels de la guerra de Síria, i la intervenció russa en aquella ciutat va suposar un abans i un després. La batalla d’Alep està considerada “la mare de totes les batalles” o “l’Stalingrad sirià”.

Alep, capital econòmica del país i declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, va quedar pràcticament destruïda després de quatre anys de combats que van anar des del juliol del 2012 fins al desembre del 2016. L’urbs va quedar partida en dos, de manera que hi va haver barris que van quedar sota el control dels rebels i dels grups islamistes (filials d’Al-Qaida) i d’altres, sota el poder de l’exèrcit sirià. Els bombardejos en instal·lacions com escoles i hospitals van ser una constant. De fet, en un d’aquests atacs va morir un dels darrers pediatres que hi havia a la zona. Les víctimes civils es comptaven per milers. Altres veus explicaven que els bombardejos coincidien amb l’entrada i sortida dels nens a l’escola. Els setges que es viuen aquestes setmanes en diverses poblacions d’Ucraïna, com ara Mariúpol o Khàrkiv, han fet recordar aquests episodis.

Una de les preguntes que aquests dies planen sobre el futur de la guerra a Ucraïna és si Kíiv pot patir un setge com el que va tenir Alep o fins i tot Grozni, la capital txetxena, que va quedar gairebé en runes després del pas de l’exèrcit rus durant la segona guerra que va enfrontar aquesta exrepública amb Moscou. Quines seran les properes decisions de Putin? En els primers compassos de la invasió, el que s’ha escenificat és que l’exèrcit rus té ordres de bombardejar objectius civils. Segurament, Putin havia calculat que la resistència ucraïnesa es desfaria com un terròs de sucre, però la realitat és que després de tres setmanes d’atacs, els avenços militars són importants, però no s’augura una rendició entre les posicions ucraïneses. El setge de Kíiv, però, no es presenta com una tasca fàcil. La seva orografia, amb el riu Dnièper i els seus afluents travessant-la, i també una extensió important són alguns dels esculls que es poden trobar els militars russos a l’hora d’assetjar-la. A hores d’ara la capital ucraïnesa és una ciutat fantasma. Es calcula que la meitat de la població, que és d’uns 3 milions d’habitants, n’ha marxat. Als carrers per on fa tan sols unes setmanes la gent passejava, gaudia de bars i restaurants i anava a estudiar o a treballar només hi queden barricades i militars.

MERCENARIS

L’exèrcit rus ha fet gala del seu potencial durant els darrers anys. Ho va fer durant la guerra de Síria i ho està fent ara amb la invasió d’Ucraïna. Tot i això, Putin no es deu refiar gaire de la moral de les seves tropes si demana l’ajut de mercenaris perquè acudeixin a la zona de guerra. Ho denunciava fa pocs dies el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Alguns analistes assenyalen que l’arribada de milicians pot suposar un canvi d’estratègia, i que units al potencial aeri hi pugui haver un desplegament de tropes terrestres a les ciutats. Aquesta no seria la primera vegada que milicians sirians són utilitzats en altres conflictes. Turquia ja els va fer servir en els conflictes de Líbia i l’Azerbaidjan.

Ara, la diferència radica en el fet que Ankara ha fet servir mercenaris reclutats a les files de grups rebels que fa anys que són pagats i finançats pel govern de Recep Tayyip Erdogan. Aquesta seria la primera vegada que el règim de Bashar al-Assad usaria els seus soldats per a una missió a l’estranger. La situació de l’exèrcit sirià no és la més òptima, després de més de deu anys de guerra, i tot i que dominen la major part del país, hi ha zones com la d’Idlib on encara hi ha combats i presència de forces russes.

armes químiques

L’OTAN alerta de la possibilitat que Rússia empri armes químiques amb un “pretext fals”. Moscou ha acusat Kíiv de tenir laboratoris on es fabrica aquest tipus d’armament. Síria va ser un autèntic laboratori d’assaig d’aquestes armes. El règim sirià va bombardejar l’agost del 2013 amb gas sarín el suburbi de Guta (Damasc). Més de 1.300 persones, entre elles molts menors, van morir en una sola nit. Precisament, Rússia i la Xina van vetar una resolució de l’ONU que preveia sancions contra Síria per l’ús d’armes químiques.

L’assaig de guerra a Síria va servir a Rússia per crear un autèntic manual del conflicte. I ara, fins on estarà disposat a arribar Putin?

l’infern de mariúpol

La ciutat de Mariúpol, al sud d’Ucraïna i situada a la costa del mar Negre, és un dels objectius militars de l’exèrcit rus. Des de fa tres setmanes, aquesta ciutat portuària viu un infern, segons paraules dels mateixos habitants. Hi ha milers de persones refugiades en soterranis, on comença a escassejar el menjar. De fet, a la ciutat ja no hi ha aigua, i als combois humanitaris els és molt difícil arribar-hi perquè les hostilitats no cessen. Mariúpol ja va patir el bombardeig en un hospital maternoinfantil. Mentrestant, les converses entre Rússia i Ucraïna per posar fi a la invasió russa continuen.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)