Villarejo, el patge reial

L’excomissari José Manuel Villarejo, ara a la presó d’Estremera, és el nou rei del mambo de la política espanyola. Té tanta informació reservada, que és capaç, entre barrots, de fer caure un ministre rere un altre. Mentre s’entreté en la caça menor –polítics, jutges i fiscals–, Villarejo encara tindria la carta definitiva ben amagada a Alemanya, concretament en una caixa forta de Corinna zu Sayn-Wittgenstein, empresària, aristòcrata i antiga amant de Joan Carles I, una femme fatale digna de sortir en qualsevol film de James Bond.

Segons van publicar a l’estiu alguns digitals de Madrid –informació recollida posteriorment per la premsa (ehem) més seriosa–, Villarejo, en un moment de debilitat, hauria lliurat a Corinna un pen drive farcit amb un milió de fitxes individuals amb informació “sòrdida i obscura” d’una multitud d’empresaris, polítics i personatges de la jet-set espanyola. Després de fer-se públiques gravacions en què es diu que alguns jutges i fiscals se n’anaven amb menors a Colòmbia, ens podem creure qualsevol cosa.

El CNI, desesperat per recuperar la informació de Corinna, hauria demanat al mateix Villarejo que completés la missió, però va fracassar. Així, va aconseguir la famosa gravació en què Joan Carles I hauria dit a Corinna una frase per a la història: “Mira, soc pobre. Només tinc 20 milions de dòlars, si vols viure amb mi, hauràs de treballar.”