La monarquia

Reis espanyols i genocidi americà

Un dels avantatges de la monarquia, com tants d’altres, és que la línia de continuïtat permet tenir lligada i ben lligada la pervivència no només de la institució com a tal sinó de tota una cort que viu molt bé dels pressupostos generals de l’Estat. Tanmateix, això també té un inconvenient. Passa com en l’Església catòlica, que el papa d’ara ha d’estar donant explicacions (i demanant perdó) sovint per les actuacions dels seus predecessors. Doncs bé, resulta que la monarquia espanyola, això no ho negaria ni un historiador de Vox, va tenir un paper rellevant en el genocidi, per uns, i en la neteja ètnica necessària, per d’altres, que va tenir lloc a Amèrica principalment en el segle XVI i que va anorrear, entre d’altres, les cultures asteca i maia que els espanyols van considerar (i molts encara consideren) d’una categoria inferior.

Probablement, l’Estat espanyol actual no està obligat a responsabilitzar-se i fer acte de contrició d’accions de fa segles, tot i que Austràlia, per exemple, ho ha fet solemnement pel seu tracte als aborígens. La monarquia, en canvi, sí que és una institució que té les mans tacades de sang per les decisions i accions de la corona en el passat. Si Isabel la Catòlica i Carles V són reivindicats com a reis d’Espanya, com ho és ara Felip VI, la petició del president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, de sol·licitar que la corona espanyola demani perdó per la seva implicació en la sanguinària conquesta de l’imperi asteca té tot el sentit del món. De fet, també ho ha demanant al papa Francesc, perquè tots sabem el paper rellevant que va tenir l’església catòlica en la descoberta del nou món. Es recorda poc que la guerra salvatge de colonització que va iniciar Hernán Cortés contra els asteques va tenir lloc contra les indicacions que havia marcat el mateix regne de Castella. En un judici al Suprem convindríem a dir que va ser una acció unilateral i il·legal.

Reproducció imaginària d’una de les batalles d’Hernán Cortés

Fent amics

Més enllà de les amistats que han fet sempre els reis espanyols, també cal recordar que precisament l’any de la descoberta d’Amèrica, Isabel va decidir expulsar 200.000 jueus del seu regne i va obligar tots els musulmans a convertir-se o a ser també expulsats. Les atrocitats a Flandes les deixarem per a un altre dia.

Felip VI fa de les seves a l’Argentina

El rei espanyol, presumptament el més preparat de tots els temps, es va plantar la ciutat argentina de Córdoba per inaugurar un congrés internacional de la llengua espanyola, aquella que no va ser mai d’“imposició”, segons la doctrina oficial dels Borbons. Llegint el seu discurs, amb punts i comes, es va referir a l’escriptor argentí més universal, Jorge Luis Borges, com a José Luis davant la cara de sorpresa de tots els escriptors assistents, als quals el rei va alliçonar un altre cop sobre la rellevància de tenir una llengua comuna. No va recordar, és clar, totes les que van desaparèixer pel mig.

VOX i els borbons, amistats perilloses

L’últim fitxatge del partit ultradretà i neofranquista –per ser generosos– ha estat el d’Olivia Ana Garrigues Borbón, que figura com a suplent en les llistes d’Àvila. L’aristòcrata és parenta llunyana de Felip VI, i probablement l’episodi no passaria de ser una anècdota si abans no s’hagués conegut l’amistat i l’afiliació ideològica dels fills d’Helena de Borbó amb Santiago Abascal. De fet, La Zarzuela ha hagut d’engegar una operació mediàtica per separar els dos joves dels cercles més fatxes de Madrid.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor