La monarquia

La ‘república’ de Winterfell

La companya Irene Casellas parla en aquest número de Joc de trons, però aquí ho farem des d’una perspectiva més política i, sobretot, monàrquica. A tot arreu on hi ha reis que moren, hi poso el nas, i en aquesta sèrie gairebé no n’hi ha cap que arribi al final, siguin de la casa que siguin. De les vuit temporades, em quedo amb una lluita ben coneguda pels que l’hem seguit, la que protagonitza un territori al nord de la capital, conegut com a Winterfell, per obtenir la seva independència i no pas amb referèndums, precisament. Des del 2011, quan van tallar el cap al representant que hi van enviar a negociar, han viscut una repressió salvatge. Fins i tot els aliats que teòricament els havien d’ajudar –com els anglesos amb nosaltres el 1714–, al final els intenten sotmetre al nou ordre establert. La primera declaració d’independència en la sèrie, amb la proclamació d’un rei propi inclosa, dura menys de dos episodis. La capital s’alia amb les autonomies més fidels –quina novetat!– per trair els catalans, perdó la gent de Winterfell, i assassinar –versió medieval de tancar a la presó o enviar a l’exili–tots els líders independentistes del nord.

L’última temporada és certament la més interessant, en aquest sentit. Dos dels germans més poderosos (Sansa Stark i Jon Snow) de la casa que ha governat durant dècades el regne rebel discuteixen si cal acceptar una negociació amb la futura nova reina o fer una nova declaració unilateral d’independència. Finalment, guanya l’últim sector, que té un estil, perquè ens entenguem, cupaire, però ho fa amb una estratègia sublim i inesperada. Un plot twist per recordar. La líder independentista Stark col·loca el germà com a rei a la capital i aquest, és clar, nomena Sansa com a governant d’un nou estat independent. Això sí, s’autoproclama reina. Una cupaire monàrquica? És ficció i, de fet, el sistema republicà encara no estava inventat. Tot arribarà...

Sansa Star, en el moment que és coronada reina del nord

reblant el clau

Pablo Iglesias, líder de Podemos i republicà convençut, va fer la seva pròpia interpretació del final de Jocs de trons. En una piulada que es va fer viral va comparar Bran Stark amb Pablo Echenique i Tyrion Lannister amb Iván Redondo (assessor de Pedro Sánchez). “Catalunya –va afegir–, nou estat lliure associat”, referint-se lògicament a Winterfell.

El ‘campechano’ de King’s Landing

Si hi ha algú en tota la llarga sèrie –i també en els llibres, certament recomanables– que té tota la pinta de ser el Joan Carles I dels set regnes, aquest és Robert Baratheon. Per si no el recordeu, és un rei a qui no només agrada la caça major –es passa tot el dia perseguint feres en indrets feréstecs–, sinó també la menor. Totes les grans decisions polítiques les deixa en mans dels seus ministres i es passa tot el dia perseguint minyones i deixant fills no reconeguts arreu dels seus territoris. La seva dona, Cersei, podria haver fet com Sofia i anar-se’n a viure –amb banyes i tot– a Londres, però en la sèrie pren decisions més dràstiques.

DE Malcriats, n’hi ha a totes les cases reials

Un dels personatges més aplaudits pels aficionats de Joc de trons, per la seva crueltat, és Joffrey Baratheon, un carallot que arriba a ser rei pel pla maquiavèl·lic de la seva mare. Entre tots els Borbons que circulen per les castelles n’hi ha realment un que s’adiu a la figura del malcriat amb ínfules. Parlem, és clar, del quart en la línia de successió de Felip VI, el noi que la família va enviar als EUA per mirar de redreçar, però que ha tornat a Espanya com un fanboy de Vox. L’únic i inimitable Froilà de Marichalar.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)