La monarquia

Un altre Borbó al servei de Franco

De les moltes variables que hi havia, una de les prioritats en l’operació de màrqueting polític de Pedro Sánchez en l’exhumació de Franco era sobretot que els Borbons i successors directes del dictador –Felip VI i Letícia– estiguessin com més lluny millor de l’escena del crim. La diplomàcia espanyola els va enviar a Corea del Sud, però ells mateixos haurien preferit sopar i parlar de drets humans amb Kim Jong-un a Pyongyang abans de ser visibles a milers de quilòmetres, on es gravava un homenatge impagable a Berlanga al Valle de los Caídos. Les escenes d’exaltació franquista (ergo monàrquica) haurien estat, i de fet són, molt incòmodes per al cap d’estat, que d’enze, no en té res.

Ara bé, és difícil no tenir una fuga d’intel·ligència –mai més ben dit– en un projecte com aquest. Així, mentre els reis assaborien el millor kimchi del país asiàtic, en l’improvisat funeral d’estat que el PSOE va muntar al dictador a càrrec dels nostres impostos, s’hi va col·locar en primera posició de la graella, amb el fèretre a l’esquena, el gran Lluís Alfons de Borbó. Aquest pretendent al tron de França –aspira en els seus somnis més humits a ser Lluís XX– ho té tot. Com a besnet de Francisco Franco i Alfons XIII uneix en la seva persona la gran aspiració del dictador, restaurar la monarquia espanyola amb el suport de les elits per evitar que la república –que per això va perdre la guerra– fos algun dia una realitat.

Probablement, molta gent desconeix la procedència de Lluís Alfons –sempre vinculat a l’extrema dreta espanyola–, i per això la presència de sang reial en l’improvisat homenatge a Franco de dijous devia sorprendre alguns espectadors de bona fe, els mateixos que encara creuen que la Transició va ser modèlica per a tots, quan en realitat va ser una altra guerra –afortunadament sense fusells– amb vencedors i vençuts.

Lluís Alfons de Borbó, portant el fèretre de Franco en l’exhumació de dijous

Aclamat com a rei

Lluís Alfons ha saltat a la fama en els últims temps coincidint, és clar, amb l’ascensió de Vox com a partit polític de referència. És amic d’Abascal, i en una de les manifestacions contra l’exhumació del cadàver del dictador, els seus seguidors el van aclamar no només com a rei de França, sinó com a futur rei d’Espanya. Tot un emperador...

Els reis de l’extrem orient

En el seu viatge al llunyà orient, els reis també van ser convidats a la coronació de Naruhito com a nou emperador del Japó. Hi van anar tota mena de caps d’estat i sàtrapes del món mundial. Sovint ens queixem de la llavor feixista de la monarquia espanyola, però al Japó també s’ho haurien de fer mirar. En nom de la tradició medieval mantindran un cap d’estat que és net de l’abominable Hirohito, considerat per molts historiadors com el Hitler asiàtic, autor intel·lectual de massacres brutals a la Xina i a altres països que el Japó va envair durant el segle XX. Hirohito va signar la rendició, però mai cap tribunal internacional el va jutjar i, com Franco, va morir al llit.

Elionor sap llegir

La princesa d’Astúries Elionor va fer, amb 13 anys, el seu primer discurs durant el lliurament dels premis que porten el seu nom. No el va escriure ella i vam descobrir, per a tranquil·litat dels súbdits, que sap llegir. Un problema menys. En el discurs va posar èmfasi a afirmar que a casa seva les paraules Astúries i Espanya “sempre estaran unides amb la mateixa força”. Pel que sabem del que pensen i expressen en públic a casa seva, això ho podria haver dit de qualsevol altre territori de l’Estat.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)