La monarquia

El seu avi no va anar a Cuba

Felip VI és el primer rei espanyol que visita oficialment Cuba, una de les illes amb què Cristòfor Colom va topar en el seu primer viatge a Amèrica. En aquell moment, el navegant genovès (o català?) pensava que trepitjava un illot proper al Japó, però aquesta és una altra història. Pels espanyols més abrandats, els Borbons sempre tindran el dubtós honor d’haver perdut Cuba –amb el suport del valencià José Martí– i la resta de territoris d’ultramar de l’antic imperi. En aquell moment, oficialment el rei era l’avi de Felip VI, Alfons XIII, però actuava de regent la seva mare, Maria Cristina. Quan Alfons, un cop va ser major d’edat, va ser nomenat rei oficialment (1902), ja no hi havia cap territori per visitar. Sense tanta feina una de les seves activitats més reconegudes a la cort va ser enllitar-se amb dones de totes les classes socials. Alguns fills van ser reconeguts, però la majoria no. Per acabar-ho d’adobar, la seva pròpia incompetència va propiciar el triomf dels partits republicans en les eleccions municipals del 1931.

Joan Carles I i Sofia també van anar a Cuba el 1989, però no van ser convidats oficialment per Fidel Castro, sinó que van aprofitar una cimera iberoamericana per fer turisme de luxe en un país arruïnat, ja que el president espanyol, José María Aznar, no tenia cap intenció de regalar ni un mil·límetre de protagonisme al monarca. Eren els anys, de fet, en què sectors de la dreta espanyola tenien la seva pròpia fantasia eròtica: una república conservadora governada pel seu gran líder del bigoti.

Els EUA van guanyar la guerra del 1898 contra Espanya, però després van ser incapaços d’evitar la revolució cubana i la instauració d’un règim que, teòricament, havia d’estar als antípodes de la futura dictadura franquista. Ara bé, quan Franco va morir, Castro va decretar tres dies de dol oficial a tot el país i va confirmar la teoria de la política circular.

Felip VI, amb Miguel Díaz-Canel, president de Cuba

No tots són amics

L’excusa per a la visita de Felip VI a Cuba és la celebració dels 500 anys de la fundació de la ciutat de l’Havana. Moltes personalitats d’arreu del món hi han estat convidades, però el rei espanyol en vol evitar especialment dues –els presidents bolivarians Nicolás Maduro (Venezuela) i Daniel Ortega (Nicaragua)–, i per això no s’esperarà fins al final.

Un republicà a la cort del rei Felip

El PSOE se sol reivindicar com un partit de valors republicans dins la monarquia espanyola, una definició paradoxal però necessària perquè el sistema no trontolli. A partir d’ara, però, un republicà de pedra picada com Pablo Iglesias passarà a ser, si tot va bé (o malament depenent de com es miri), vicepresident del govern espanyol. Iglesias admet que es porta bé amb el rei, però públicament n’ha dit sobre ell de l’alçada d’un campanar, i defensa o ha defensat fins ara un referèndum sobre la forma de govern a l’Estat espanyol. Felip, doncs, té encara el front obert de Catalunya i ara en tindrà un altre dins del mateix govern espanyol.

L’última filla bastarda de Joan Carles I

La periodista Pilar Eyre va tornar a fer de les seves en una entrevista en el programa de Risto Mejide en assegurar una cosa que, segons ella, sap tothom: quina és l’autèntica filla secreta del rei. Com a principal pista va dir que és aristòcrata i que s’ha fet un fart de sortir en portades de la premsa del cor. Des de llavors, un munt de mitjans han fet pronòstics sobre qui és aquesta dona. Entre les favorites, hi ha la filla de la duquessa d’Alba i fins i tot dues nebodes oficials del rei emèrit.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)