La monarquia

Borbona i nimfòmana

Aquests dies es parla sobre la divisió provincial d’Espanya que Javier de Burgos va dibuixar el 1833. No és un any qualsevol en la història espanyola, perquè mentre s’aprovava una centralització quirúrgica va ascendir al tron Isabel II (amb només 3 anys), fet que va provocar la revolta dels carlins, que apostaven pel seu propi candidat: Carles Maria Isidre de Borbó. S’entén que Isabel hagi estat la primera i última reina espanyola. La petjada que va deixar a la cort encara dura, de fet, en l’ADN de l’actual monarca. Quan va ser adulta, les matinades a Palau es convertien en una anada i vinguda constant de senyors a les estances reials.

Entre el 1849 i el 1866 va tenir una dotzena de fills, segurament cap del seu marit, l’infant Francesc d’Assís d’Espanya. L’home no és que fos cast, com el seu nom podria indicar, sinó que es donava per fet que era homosexual i, per tant, anava a la seva. La vida d’Isabel II, bàsicament, era una festa. Anava a dormir ben entrada la matinada (mai sola) i no es llevava mai abans de les tres de la tarda. La llista d’amants incloïa militars, nobles, cantants, compositors, polítics i senyors que treballaven per a ella.

Més enllà de la desfermada vida privada d’Isabel II, que durant molts anys va deixar els seus afers públics en mans del temut Espartero, els historiadors han intentat esbrinar, sempre mig d’amagatotis però amb un mínim de certesa, de qui coi era fill el rebesavi de Felip VI, Alfons XII, successor oficial de la reina, que va néixer el 1857. Hi ha coincidència que el marit de la reina no va tenir cap possibilitat física de concebre el príncep. Un dels favorits és el militar gallec Federico Puig Romero, membre del cos d’artilleria, assassinat el 1866 en circumstàncies encara desconegudes. L’altre amant preferit de la reina era el valencià Enric Puigmoltó i Mayans, un dels líders que va sufocar la insurrecció republicana a València el 1869.

Isabel II, en un retrat de l’època que afavoria especialment la seva figura

“Els tristos destins”

Isabel va ser coneguda també amb aquest sobrenom, que no fa justícia a la seva vida nocturna, però sí al desgavell del seu regnat. Va tenir mèrit fer-ho pitjor que el seu pare, Ferran VII, considerat per votació popular el pitjor rei de la història d’Espanya. El 1870, va abdicar des de l’exili a favor d’Alfons XII, però va continuar vivint com una reina a París.

Nous assessors per a la covid-19

Felip VI i Letícia deuen haver passat de la preocupació a la desesperació davant la crisi del coronavirus. Només així s’entén que la reunió més mediàtica d’aquesta setmana que la Casa del Rei ha fet pública hagi estat una trobada telemàtica dels monarques amb tres experts mundials en la lluita contra les pandèmies: Rafa Nadal, Pau Gasol i Fernando Alonso. Entenem que després d’haver exposat als reis com derrotar el virus han mostrat la seva preocupació pel confinament inhumà que pateixen a les seves mansions particulars. Segur que els reis han compartit aquesta preocupació. No hi ha jardins prou grans al món per alleugerir el seu patiment.

Froilà, pendent del desconfinament

Unes declaracions als nostres companys d’!Hola! de l’antiga parella de Froilà (fill de la infanta Helena) han confirmat la fama de Borbó en potència del net preferit de Joan Carles I, que després de tallar amb la seva xicota oficial, ja està preparat per fer el gran salt a la nit madrilenya quan finalment puguin obrir els seus locals preferits. “Érem dos terratrèmols”, ha dit Mar Torres referint-se als problemes per acceptar l’autoritat dels dos nois, que es van conèixer en un internat de luxe a Sigüenza.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor