La monarquia

De Lady Macbeth a Corinna

Corinna Zu Sayn-Wittgenstein ha decidit no callar més. Va parlar amb l’excomissari Villarejo, a la televisió basca (ETB) i ho ha acabat fent a la BBC en una entrevista que ha deixat la família reial espanyola en pilotes. Vist des de fora, és clar, l’objectiu de l’antiga princesa no és només el de promoure l’adveniment d’una nova república a Espanya o una demolició descontrolada del règim del 78 amb el suport, com diuen a Madrid, de rojos i separatistas. No ens enganyem. Corinna té la seva pròpia agenda i pretén que la mort política i simbòlica de Joan Carles I –l’altra ja arribarà quan toqui– li permeti sobretot mantenir el poder econòmic que va conquerir al costat del monarca espanyol, començant pels famosos 65 milions d’euros d’una transferència que ja és història viva de la monarquia espanyola.

“Me’ls va donar en gratitud per haver-lo cuidat en els seus pitjors moments”, relata l’antiga amant del rei, unes paraules que denoten un poder d’influència tan magnífic sobre el cap d’estat del regne d’Espanya que fan feredat. De fet, la caiguda en desgràcia de Joan Carles i la seva posterior abdicació estan directament relacionades amb la seva obsessió per Corinna. El 2012 va regalar al fill de la seva amant (12 anys) el safari a Botswana que va acabar amb les disculpes de l’emèrit per haver caçat furtivament un elefant. Després del viatge, hi va haver la famosa transferència dels 65 milions d’euros, i ara Corinna, sense pèls a la llengua, admet que un any abans, el 2011, tots dos van parlar de com negociar el testament en vida perquè Joan Carles estava preocupat pel fet que la família no “respectés els seus desitjos”. Corinna, doncs, manejava el rei com una marioneta. No desitjava, com Lady Macbeth, la corona espanyola, tot i que van estar a punt de casar-se, però sí la fortuna immensa, ja incalculable, del rei, gran part de la qual tenia un origen incert i probablement il·legal.

Joan Carles I i Corinna, quan eren alguna cosa més que bons amics

Un “negoci familiar”

De les paraules de Corinna a la BBC, que ja havia insinuat en altres entrevistes, el més rellevant és la certificació que el rei emèrit no estava sol en la seva missió d’acumular milions en comptes arreu del planeta. “La casa reial, amb Joan Carles I al capdavant, funciona com una gran empresa familiar amb centenars de comptes en països diferents.”

El pacte Zarzuela-Moncloa

Si algú sap què, quan, com i per què passen les coses, o es mouen els fils, a La Zarzuela és José Antonio Zarzalejos, periodista no precisament crític amb la monarquia, sinó defensor a ultrança d’aquesta institució. El que ha anat explicant en diferents tertúlies i entrevistes –també ho ha deixat per escrit a El Periódico– és, doncs, força revelador del que ha passat aquests últims dos mesos. Resumint, la decisió d’enviar Joan Carles I a l’exili o d’expatriar-lo va ser de Felip VI i va tenir el suport de Pedro Sánchez. A més, aquesta solució final, i perdó pel terme, és pràcticament “definitiva”. La definició que fa exactament Zarzalejos de la situació del rei és la de “desterrament”.

Una reina per decorar l’escenari

La periodista barcelonina Rosa Maria Calaf ha posat un altre dit a la nafra de la monarquia exposant de forma cruenta quin és el paper real de Letícia a la institució. Calaf, que va ser companya de la reina als serveis informatius de TVE, va escriure a El País, dolguda pel fracàs de l’experiodista a l’hora de modernitzar la casa reial: “Ha fet el que ha pogut i finalment ha llançat la tovallola; és un personatge reduït a l’esfera privada i al típic rol que s’assigna a les dones: cuidar de la família.”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)