La monarquia

Alfons XIII, un altre rei a l’atur

Joan Carles I no és el primer rei Borbó, tot i que té la condició d’emèrit (de moment), sense feina, malgrat que el concepte laboral s’hauria de discutir quan parlem d’aquesta família. El seu avi, Alfons XIII, també va haver de marxar de Madrid cames ajudeu-me després de la victòria dels partits republicans en les eleccions municipals del 1931. Alfons va cavar la seva pròpia tomba donant suport a Primo de Rivera, però la quantitat d’errors polítics que va cometre són impossibles d’enumerar en aquestes poques línies. Parlem, doncs, del seu exili, que va tenir punts en comú amb el de Joan Carles, tot i que les circumstàncies diferien.

L’avi del rei emèrit era conegut –i la seva dona era la primera que n’estava al corrent– per un seguit d’aventures amoroses i sexuals que van tenir continuïtat en la seva primera parada fora d’Espanya, a Marsella, on alguns mitjans monàrquics espanyols van deixar anar que arribava sense ni una pesseta. Més endavant, es va saber que la seva fortuna era de milions d’euros (amb el canvi actual), però a ell ja li va anar bé donar la imatge de rei pobre i sense feina. “Soc el primer rei a l’atur”, solia dir als seus amics.

Victòria Eugènia, la seva muller, va acabar tan farta de la vida dissoluta d’Alfons que se’n va anar a viure a Londres, exactament el mateix que va fer durant algun temps Sofia, la reina emèrita. A més, hi va haver denúncies pel mig, i la premsa europea hi va sucar pa. Alfons, el rei sense corona, es va dedicar a visitar casinos de París i Canes i a caçar –una altra afició compartida amb Joan Carles– per tot Europa abans de traslladar-se definitivament a Roma (1941), on va viure en un dels hotels de luxe de la ciutat sense possibilitats que Franco li truqués per donar-li l’opció de recuperar el tron. També ho va intentar el seu fill gran, Joan, sense èxit.

Alfons XII, en una imatge icònica, la inauguració d’una línia de metro a Madrid

Aficionat al porno

A banda d’enllitar-se amb un munt de dones a palau, Alfons XIII va ser un dels primers productors de films pornogràfics d’Espanya. Eren films per a consum propi i, com a mínim, se’n conserven tres a la Filmoteca de València. Pels títols us podeu imaginar l’argument, segur que ben complex: El confesor, El ministro i Consultorio de señoras.

‘El País’, al rescat de Felip VI

En ple debat sobre la crisi de la monarquia espanyola, l’última enquesta del diari El País sobre la qüestió no és precisament sobre la possibilitat d’un canvi en el model de govern a Espanya, és a dir que el proper cap d’estat no sigui una pubilla, sinó sobre la teòrica capacitat de Felip VI com a governant, que de fet no governa (o sí?), però això és una altra cosa. La majoria dels enquestats (75%) el va considerar “preparat”, fet que sembla una broma de mal gust, ja que sempre se li ha dit el preparao com al seu pare se l’anomenava campechano. No sabem si la gent, sovint més llesta del que pensem, va respondre amb calculada ironia a la pregunta que se li feia.

32.000 euros al mes

Estimats lectors, podeu calcular els vostres ingressos al mes o a l’any amb una nova fórmula matemàtica, el cost dels escortes del rei emèrit en el seu exili daurat als Emirats Àrabs. Aquesta és la xifra mínima que han calculat alguns mitjans, però podria pujar fins als 55.000. El Ministeri de l’Interior del govern “més progressista de la història” ha admès que paga totes aquestes despeses. Hi ha, com a mínim, quatre agents de la Guàrdia Civil que acompanyen l’antic cap d’estat. A això, cal afegir-hi els diners que continua rebent, com a regals, dels seus amics àrabs durant l’estada.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)