La monarquia

Aquell obscur objecte de desig

Joan Carles I s’ha guanyat fama i glòria en tres àmbits ben concrets: el polític, l’econòmic i el de conquistador ibèric de belles damisel·les de l’aristocràcia o noblesa europea. En els dos primers àmbits, res se li ha resistit. Les seves accions, de cara al públic o de sotamà, el van convertir en el salvador de la democràcia a ulls de molts i no en l’instigador del cop d’estat, tot i l’amistat amb Amadeo Martínez Inglés. Econòmicament, segons Forbes, ja és una de les grans fortunes europees, tot i que les seves assignacions haurien d’estar sota l’estricte control de l’Estat i el Parlament. Queda, és clar, la seva tercera pota, la que al final l’ha acabat portant pel camí de l’amargura.

El rei, tot i el seu poder gairebé absolut, sobretot en territori espanyol, no se n’ha sortit sempre que ha volgut. Un dels seus obscurs objectes de desig, citant Buñuel, va ser Lady Di, durant els viatges que va fer amb el príncep de Gal·les a Mallorca en els anys vuitanta. Ho va explicar Ken Wharfe, antic guardaespatlles de la princesa, en les memòries que va publicar per capítols en el Daily Mail. Wharfe recorda perfectament com en un dels viatges, el rei espanyol va anar descaradament rere Lady Di, sobretot en saber que ja tenia problemes amb el príncep britànic. “Sembla un home encantador, però potser massa, ja m’entens”, deia la princesa, que el va qualificar, en paraules de Wharfe, de “palpaire”, en el sentit que posava les mans en zones que no tocaven. Lady Di ho va dir al seu marit, que va acusar la seva dona de tenir “excessiva imaginació”. Amb el temps, i coneixent com les gastava l’emèrit, probablement no s’hauria agafat tan a la lleugera les paraules de la seva dona.

Mallorca era, de fet, una de les zones de caça habituals de Joan Carles I. Allà, per exemple, va conèixer Marta Gayà, que a partir del 1992 va ser una de les poques amants a qui la premsa rosa es va atrevir a posar nom.

Lady Di i Joan Carles, en una de les visites dels prínceps britànics a Mallorca

Una altra obsessió

Amb els anys, no només per les revelacions de Ken Wharfe, sinó per altres biografies tampoc autoritzades, hem sabut que el príncep Carles també tenia els seus propis problemes amb les dones, o directament amb una dona, Camilla Parker-Bowles, de qui estava completament enamorat des d’abans de casar-se amb Diana. Ja sabem com va acabar tot plegat.

Cinema de terror al Tribunal Suprem

La barreja explosiva de Tribunal Suprem, coronavirus, Marchena, Lesmes i Felip VI amb toga ha propiciat una de les imatges més pertorbadores de la setmana, o potser de l’any. La inauguració del curs judicial es va fer amb tot el clan de magistrats que controla una part de l’estat de sotamà i amb la presència d’un rei amb posat compungit per evitar una teòrica contaminació. Des d’aquí els recordem que no cal que es preocupin per la covid-19, perquè tots comparteixen des de fa més de quaranta anys i, fins i tot més enllà, un virus més important i letal, sobretot per a nosaltres.

En diuen fiscalia anticorrupció

Aquesta setmana hem sabut que la fiscalia anticorrupció ha recordat al jutge García-Castellón que ni tan sols intenti investigar el rei emèrit. Per si no ho tenia clar, el fiscal que vetlla pels interessos del poble espanyol, recorda al jutge que no té “cap competència” per indagar en cap afer que afecti l’emèrit, encara inviolable fins que no es demostri el contrari, que no es demostrarà. Així, el jutge que vol saber què coi va passar amb Corinna i Villarejo haurà d’anar amb peus de plom si no vol acabar com Garzón.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)