La monarquia

El príncep de les tenebres

Don Felip Joan Froilà de Tots els Sants de Marichalar i de Borbó, conegut sobretot en la nit madrilenya com a Froilán, podria arribar, a la curta o a la llarga, a ser Felip VII, una mena de Joffrey Lannister que provoqués el terror no només entre els seus enemics sinó entre els monàrquics més fanàtics. Froilà va ser el primer net de Joan Carles I i Sofia. “El pobre ha salido a su madre”, va dir el pare, Jaime de Marichalar, en una frase per a la història de l’anecdotari Borbó. En una cacera amb Marichalar, quan només tenia 14 anys, es va clavar un tret al peu engrandint la maledicció dels Borbons amb les armes de foc. Més tard van arribar els problemes amb els estudis. Va repetir 2n d’ESO i el segon any va patir de valent. Va ser castigat per insults racistes a un company xinès, es va fer amic del Pequeño Nicolás i ben aviat se’l va veure repartint publicitat d’una coneguda discoteca de la zona noble de Madrid.

Però anem al tema. Què hauria de passar perquè els fans de Froilà el puguem veure regnar? Primer ha de morir Felip VI –els humans ja ho tenim, això, naixem i morim. Elionor accediria al tron però, si ni ella ni la seva germana, Sofia, estiguessin en condicions de rebre la corona o simplement s’apartessin dels seus “deures” reials, com ha fet Enric a la Gran Bretanya, la següent en la llista és la infanta Helena, que va perdre el seu torn per la infame llei sàlica. Si per edat, condicions o capacitats –o fins i tot per una qüestió constitucional–la filla gran de Joan Carles I decidís que el rei ha de ser un home, heus aquí que apareixeria la figura de Froilà. No caldria ni tan sols canviar la Constitució, ja que aquest hereu és baró. Obrir el meló constitucional a Espanya és un drama de proporcions èpiques, ja que en aquest cas caldria una reforma agreujada amb la dissolució de les Corts i un referèndum pel mig amb els catalans, els bascos els i republicans tocant la pera. Com sempre.

Helena i Froilà, a l’expectativa. Són el tercer i el quart en la línia dinàstica

L’esperança blanca

Entre els centenars de candidats i candidates al tron espanyol, Xavier Sardà va explotar en els seus temps a Crónicas marcianas la figura d’Alessandro Lecquio, net de la infanta Beatriu de Borbó. Perquè Lecquio assumís la corona, això sí, hauríem de carregar uns quants avions amb nobles i aristòcrates europeus i que tots anessis al mar.

Felip VI culmina la seva “traïció”

El rei d’Espanya ha signat finalment els indults al BOE. El rei d’Espanya s’ha posat al costat dels colpistes i sediciosos. El rei d’Espanya ha donat suport al govern comunista i als seus aliats secessionistes. El rei d’Espanya no ha escoltat la gent de bona voluntat. El rei d’Espanya ha signat a favor dels que diuen “Ho tornarem a fer”. El rei d’Espanya ha caigut en la trampa dels rojos i socialistes i ha estat humiliat. El rei d’Espanya no ha escoltat els jutges del Suprem i els portaveus del PP, Vox i Ciutadans. El rei d’Espanya ha traït Espanya. Proclamem la República, doncs.

Dos divorcis al preu d’un?

Impagables són les cròniques de Pilar Eyre, sobretot a Lecturas. Des que es va obrir la veda contra Joan Carles I, no n’amaga ni una. L’última perla va passar just ara fa set anys. L’emèrit va demanar directament a Felip que es divorciés de Letícia –a la qual mai ha suportat– abans d’acceptar el tron i que ell faria el mateix amb Sofia i es casaria amb Corinna, que passaria a tenir l’estatus d’altesa reial. Pretenia, a més, celebrar el 40è aniversari del seu ascens al tron amb Corinna com a nova parella oficial.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)