La monarquia

I ara, Pandora

Aquests dies he seguit amb cert interès, l’últim hit de Corinna i Joan Carles, els Pimpinela de la monarquia moderna: Pandora. Intentaré fer un resum i que Déu m’agafi confessat en l’intent. Com sempre tot comença i, gairebé acaba, a l’Aràbia Saudita. La Zarzuela, Zapatero i l’Ibex-35 van iniciar el 2006 una ofensiva diplomàtica i econòmica per assegurar-se grans inversions en un dels països amb menys garanties democràtiques de l’univers conegut. Es va crear un fons bilateral entre els empresaris espanyols i els sàtrapes saudites. Per amanir-ho, el rei saudita va rebre el 2007 el Toisó d’Or, una de les grans, per no dir la més rellevant, condecoracions que lliuren els Borbons. Amb la creació dels fons, Espanya aspirava a liderar totes les inversions a l’Orient Mitjà.

Aquí és on apareixen en acció Corinna i l’emèrit, la nostra parella favorita, que, de fet, exercien una funció similar: comissionistes. Treballaven amb comptes a Panamà i bancs suïssos i la idea era que no quedés rastre de res. El negoci a l’Aràbia Saudita es va tòrcer perquè l’AVE a la Meca només era una de les múltiples inversions, però van quedar caps per lligar. El primer de tots, els famosos 65 milions d’euros que Joan Carles I va regalar a Corinna per serveis que –siguem seriosos– anaven molt més enllà d’una relació sexual, tot i que ja sabem quin és l’ofici més antic del món. La investigació del consorci internacional de periodistes que ha destapat els Papers de Pandora, ha descobert que Corinna mantenia un fons hispanosaudita a través d’una societat opaca a Nova Zelanda amb una condició ben explícita, que si moria, el 30% dels seus diners havien de tornar a mans del rei emèrit. Tot, és clar, sense que ningú pogués detectar-ne ni l’origen ni el destí. El document és just del 2007, quan s’estava negociant tot l’entremat liderat pel rei –aprofitant les seves amistats perilloses– i altres empresaris per entrar per la porta gran a l’Aràbia Saudita. Tot plegat, com un trencaclosques en què les peces van encaixant una rere l’altra.

Joan Carles I i Rodríguez Zapatero, en l’origen de les relacions amb els saudites

No es podia saber

La fiscalia del Tribunal Suprem ja ha filtrat que arxivarà les tres diligències d’investigació que envolten la figura del rei emèrit i els diners que té amagats en paradisos fiscals. Diuen que alguns delictes han prescrit, que abans del 2004 la seva figura era inviolable i que les últimes regularitzacions fiscals ja resolen el problema. Tots contents.

La Zarzuela, com la mansió d’Escobar

Això dels socialistes i la seva actuació permanent (i tal vegada delictiva) per mantenir la monarquia contra vent i marea és entranyable. Un exministre de Felipe González, Antonio Asunción, va revelar en una carta que era la mateixa Margarita Robles, ara ministra de Defensa, la que lliurava tots els mesos 5 milions de pessetes dels fons reservats a Joan Carles I “en metàl·lic per no deixar rastre”. Això ho ha acabat revelant l’ABC, que també assenyala que va ser la mateixa Casa del Rei la que es va queixar de rebre una quantitat tan alta de bitllets en diner negre –potser no tenien temps de blanquejar-los– i va demanar al govern que pagués amb talons.

Joan Carles, emèrit i insaciable

Feia una mica de por veure Joan Carles I desplaçar-se amb dificultats, però els aires del desert sembla que li han anat bé. La seva última conquesta seria la periodista francesa Laurence Debray. Així ho ha afirmat el periodista Ernesto Ekaizer, que dona per fet que els dos ja eren amants abans que marxés a Dubai. Debray fa anys que està relacionada amb el rei, ja que va ser l’escollida pel monarca perquè recollís les seves memòries en paper i en un documental que es va emetre a França.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)