La monarquia

Què celebren aquesta gent?

La història de la colonització d’Amèrica per part la corona espanyola és d’aquelles que obligarien, com a mínim, als hereus directes –començant pels Borbons– a revisar les atrocitats de la seva pròpia família per curar, si és possible –que ho dubto– alguna de les ferides que hi van deixar. Colom, en el seu diari del descobriment, va escriure 139 vegades la paraula or –potser sí que era català, al capdavall– i 41 cops els termes Déu i Nostre Senyor. El saqueig va ser executat i ordenat pels reis espanyols –propietaris legals de tots els terrenys descoberts– en nom de Déu. Va ser una operació religiosa, cultural, econòmica, social, política i militar de substitució d’un món que tenia arrels mil·lenàries per un altre que, a la llarga, va acabar destruint un continent per al seu propi benefici. Després van arribar altres colonitzacions (a l’Àfrica, per exemple), però els espanyols van ensenyar als occidentals com s’havia de procedir per esclavitzar pobles sencers al seu propi territori.

Cap rei espanyol, això sí, es va atrevir a visitar les colònies americanes mentre els indis eren sotmesos a una conquesta sense precedents per la seva violència i abast continental. Irònicament, els castellans acabarien perdent el seu propi imperi per les lliçons que van donar als aristòcrates sud-americans sobre com ha de funcionar el món. Quan Napoleó va envair Espanya i va enviar a l’exili el pocatraça de Ferran VII, van començar a sorgir els primers grans focus de resistència. El Borbó va tornar a Madrid i es va aprovar la Constitució de Cadis, que teòricament també afectava tots els territoris imperials. Però heus aquí que les juntes rebels americanes van recordar que ells només es devien a la corona i no al parlament espanyol. Estaven en contra, a més, de qualsevol procés de repartiment de la terra, i l’aixecament va ser total. Quan Ferran VII va voler reaccionar, ja ho havia perdut tot.

La desfilada militar del 12 d’octubre, presidida pel rei espanyol Felip VI

La frase

Joan Carles I va ser el primer rei espanyol a visitar l’Amèrica Llatina quan tots els països, lògicament, ja tenien el seu propi estat. La seva gran aportació a la colonització la va fer a Espanya el 2001, amb una sentència sobre la conquesta que ha passat a la història: “L’idioma de Cervantes no va ser mai una llengua d’imposició.” I es va quedar tan ample.

Pedro Castillo humilia Felip VI en directe

A l’estiu, el nou president del Perú, Pedro Castillo –als antípodes de l’amic Vargas Llosa–, va aprofitar la visita de Felip VI al seu país per recordar el rol de la corona espanyola a Amèrica. “Tres segles d’explotació quan Peró va pertànyer a la corona espanyola. Ens van explotar els minerals que van sostenir el progrés d’Europa, en gran part amb la mà d’obra dels nostres propis avis.” I va seguir, mirant al rei espanyol: “Van venir els homes de Castella, que amb el suport dels seus felipillos i aprofitant un moment de caos i desunió, van conquerir l’estat que fins llavors coneixíem com els Andes Centrals.” Unes paraules que per al monarca van ser com una puntada de peu a l’entrecuix.

Un rei a l’Equador?

Amb Ferran VII es van perdre pràcticament totes les colònies a Amèrica, però hi va haver intents de restaurar alguna monarquia teòricament independent, com ara a Mèxic (Maximilià I) o la de posar una reina de sang borbònica i espanyola a l’Equador. Hi va haver un pla liderat per Maria Cristina, última esposa de Ferran VII i exiliada, per envair el país amb el suport d’un general irlandès i diversos batallons espanyols. Després de la invasió, el rei havia de ser un dels fills de Maria Cristina, però l’operació ni tan sols va començar, tot i que els francesos també ho veien bé.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)