La monarquia

Al Regne d’Espanya mor gent

L’afirmació d’aquest titular és l’evidència empírica més gran que hom ha deixat anar en aquesta secció. Dos moments m’hi han portat. He llegit aquests dies que ha mort, ni més ni menys, que Juan Ignacio Campos, curiosament el tinent fiscal del Tribunal Suprem encarregat de les diligències d’investigació de l’emèrit. Fixeu-vos que no s’han mort Marchena o Llarena –que deu nostre senyor els conservi la salut!–. Campos, un fiscal silenciós, era encara jove (71 anys) per a un home de la seva posició.

El segon moment que m’ha conduït a l’afirmació que, efectivament, Espanya és un estat on la gent, i sobretot certa gent, va al cel, al purgatori o a l’infern cada dia és la memorable intervenció de Villarejo al Congrés a preguntes de Rufián, completament superat per les circumstàncies. La conversa l’he recuperada d’un programa d’humor –gràcies a La competència–, que és l’únic lloc, paradoxalment, on es pot analitzar seriosament la magnitud de la broma (o no) macabra de l’excomissari.

Una de les coses que diu és exactament això: resulta que a Espanya hi ha una secció que determina quines persones convé que desapareguin o morin un dia concret. Això també topa –qui ho diria–, amb els amics de la monarquia –una abraçada des d’aquí–. El periodista Carlos García-Calvo, un dels més crítics amb Letícia, va morir l’any passat perquè algú li hauria manipulat la dosi de Viagra, l’altre gran descobriment de Pfizer. Que vigili Jaime Peñafiel.

Recordem que entre el 2010 i el 2020 van morir una dotzena de persones –algunes fonts eleven la xifra a catorze–relacionades amb el cas Gürtel: empresaris, directius de banca, confidents, imputats, familiars i finalment Rita Barberá, menys de quaranta-vuit hores abans de comparèixer al Tribunal Suprem.

Com a tot el món, doncs, la gent mor, tot i que alguns més que d’altres.

Juan Ignacio Campos, en una imatge d’arxiu

A Suïssa surt el sol

Sembla que el deep state espanyol no haurà d’enviar ningú més a Suïssa a netejar la brutícia del caganer major del regne. Finalment, el fiscal de Ginebra Yves Bertossa, ha arribat a una conclusió que té una certa lògica. Les donacions de sàtrapa a sàtrapa són ben lliures. I, per tant, si el rei de l’Aràbia Saudita volia donar 100 o 1.000 milions d’euros a Joan Carles I, i l’Alcorà no ho prohibeix explícitament, doncs endavant les atxes. Ha quedat demostrat sobradament que els diners van anar a Corinna com a regal a través d’una fundació gestionada per administradors i advocats de Joan Carles I. Hi ha hagut una multa per al banc per no informar del moviment de milions, i tothom content.

L’última frontera

Londres podria ser la tomba de la immunitat reial de la qual Joan Carles encara gaudeix a Espanya. La investigació sobre el presumpte assetjament a Corinna –amb una bala a la porta inclosa–,podria complicar-li la vida si la cosa arriba a judici, però si finalment el cas s’arxiva, el retorn de l’emèrit a Espanya es podria accelerar perquè teòricament deixaria de tenir causes obertes. També podrà començar l’operació per recuperar la seva imatge i, de passada, la de la monarquia. Felip VI segurament l’amagarà dels actes públics, i cap tribunal espanyol entrarà més en cap altra causa.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)