La monarquia

El trepa olímpic

Quan Urdangarin va passar el seu número de mòbil a la infanta Cristina en una festa dels Jocs del 1996 se li van il·luminar els ulls. Cupido havia llançat la fletxa i la filla del rei va quedar encisada per un campió amb braços de tallador de troncs. Al jugador, és clar, se li va obrir un nou món al seu davant. En el Barça guanyava diners i fama però la relació amb una infanta li garantia un futur memorable si jugava bé les seves cartes. Va deixar la seva antiga parella i la relació amb Cristina va fer un pas decisiu quan els mitjans, no només els del cor, van començar a fer córrer que la cosa anava seriosament.

Cristina havia tingut oficiosament altres parelles del món de l’esport però ningú que l’hagués encisat d’aquella manera. A la llarga allò va acabar amb un casament reial com Déu mana. Pagant tots, com sempre. El següent pas d’Urdangarin va ser ficar-se en el món dels negocis. Havia fet la carrera en aquest sector. Tenia els coneixements i ara, a més, tenia una influència impagable. Era el gendre del rei! El naixement de l’Institut Nóos, creat amb el soci i amic Diego Torres, tenia en l’Espanya de principis de segle l’èxit assegurat. Usant el nom del rei en va –sovint Joan Carles I no en tenia ni idea–, el nou príncep va començar a proposar tota mena d’acords allà on més diners i corrupció hi havia: les Illes Balears, el País Valencià i la Comunitat de Madrid. A més, amb la seva suposada expertesa olímpica o en la gestió esportiva va aprofitar les aspiracions de Madrid d’imitar Barcelona 92 per oferir els seus serveis. També ho va fer a València, que pretenia ser la seu dels Jocs Europeus després de la ruïna de la copa Amèrica, la fórmula 1 i el Nou Mestalla.

Finalment el van acabar atrapant amb la mà a la caixa a Mallorca quan les seves activitats ja eren massa escandaloses per ser ignorades. Eduardo Zaplana i tota la tropa al seu voltant van pagar per activitats que l’empresa d’Urdangarin no va realitzar mai. De fet aquest va ser sempre el seu modus operandi a tot arreu.

Iñaki Urdangarin, arribant a la seva “nova” feina

Esport i corrupció

A banda d’Urdangarin, doble medallista olímpic, altres olímpics també es van cremar els dits. El ciclista Pepote Ballester (a la imatge) va ordenar ingressos directes a Nóos per estudis que no es van fer i la jugadora d’hoquei herba Mercedes Coghen va pagar 114.000 euros en nom de Madrid 2016 per fer el que més bé feia Urdangarin, o sigui res.

Qatar, la terra promesa

El 2013 Urdangarin, en ple judici, va rebre una sucosa oferta de la selecció de Qatar per treballar en el país al costat de Valero Rivera en l’equip nacional d’handbol. La idea de treure’l d’Espanya va ser, és clar, de Joan Carles I i els seus contactes a l’Orient Mitjà. Era la fórmula ideal perquè Urdangarin no fes nosa a Espanya. L’oferta va coincidir just quan l’emir de Qatar, Hamad bin Khalifa al-Thani, negociava amb l’empresa espanyola Navantia la compra d’11 embarcacions a la marina del país amb la mediació, entenem que ben pagada, de l’actual rei emèrit. “Si no hi ha cap objecció a Espanya perquè Urdangarin es desplaci al nostre país, nosaltres tampoc en tenim cap”, va dir l’emir. Allò no va acabar bé.

Divorci a l’espanyola

Després de 24 anys de matrimoni i quatre fills en comú, Urdangarin i Cristina ja han fet oficial el divorci després que el primer fos enxampat amb una companya de feina passejant per la platja. Ja havia tingut algun altre embolic però aquest ha estat especialment dolorós per a la infanta, ja que se’n va assabentar pels mitjans i perquè arribava després dels anys de presó de l’antic duc, al qual segons diuen els experts ella havia donat un suport sense escletxes mentre vivia a Suïssa. La part legal d’una separació com aquesta també serà “divertida”. Ànims als advocats de totes les parts.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor