“L’ocell em mira / estupefacte – / una ala dins meu crepita” (Abraham Mohino) Les persones tenim una tendència innata cap a la curiositat. Sovint parem més atenció en allò que ens sorprèn...

Aquest any, les editorials independents Raig Verd, Periscopi i Males Herbes i la col·lecció Crims.cat estan d’aniversari: deu anys que en certifiquen la consolidació. Amb els seus editors repassem passat, present i futur dels seus projectes

Hi ha poetes tous i poetes forts, poetes que aparentment escriuen de forma senzilla i poetes que aparentment escriuen amb rigor i fondària. Els poetes forts acostumen a expressar emocions fredes i calculades,...

El cas de Joan Fuster com a poeta sempre m’ha semblat il·lustratiu de la seva penetrant intel·ligència: comença una fulgurant carrera d’escriptor publicant versos, però s’acaba desencantant...

Melencolia I (sic) és segurament el gravat més cèlebre de Dürer, i encara un dels més cèlebres de tota la història de l’art. Objecte d’interpretacions, al·lusions i referències, i d’extenses...

El primer poema és revelador. Neix del plaer de la pròpia autora, del plaer de llegir, del plaer d’escriure un gran poema. És un poema demolidor que segurament li ha resultat suficient per obtenir...

El masclisme més tradicional s’està començant a esfondrar de mica en mica. Massa lentament, cert, i després de segles i segles de campar lliure. El que compta, però, és que les bases per combatre’l...