Música

Núria Serrano

Directora del Minipop

“Reivindiquem l’oci i la cultura intergeneracionals”

Núria Serrano és la directora del festival de música Minipop, que acaba de celebrar la vuitena edició a Tarragona i que té com a director artístic Lluís Gavaldà, cantant d’Els Pets. No és, diuen, un festival infantil, sinó que reivindiquen un consum cultural intergeneracional

El festival de música Minipop és més que una cita per entretenir musicalment la mainada, destaca la seva directora, Núria Serrano.

Si dic que el Minipop és un festival per a nens, m’equivoco?
Sí. El Minipop és un festival de música per a tothom. A Catalunya n’hi ha molts, alguns que sí que s’identifiquen com a festival per a nens i nenes. Nosaltres, no: el nostre concepte és el d’un festival que porta en directe la música que escoltem a casa, i que l’escoltem tant els grans com els petits. Tots els grups que portem al Minipop interpreten el seu repertori habitual. L’única cosa que tenim en consideració és que el volum no sigui gaire alt i que s’adapti a oïdes sensibles. Per la resta, és un festival com qualsevol altre. És l’esperit del concert de festa major, recuperar el fet d’anar a l’envelat.
Estan en contra de fragmentar l’oci i la cultura per edats?
Exacte. El Minipop va sorgir per reivindicar l’oci i la cultura intergeneracionals; el nostre esperit és recuperar el consum intergeneracional. Les ciutats ja estan prou dividides: una plaça és per als skaters, una altra per als iaios que prenen el sol, l’altra per als nens que juguen amb la pilota... Nosaltres reivindiquem precisament el contrari: ens hem de barrejar i gaudir tots. A cadascú li arriba la cultura d’una manera, segons l’edat, la seva experiència i bagatge... No pretenem que tots al·lucinin amb una cançó de Mishima: n’hi haurà que no els agradarà i estaran en un altre costat, però no passa res. Volem un espai amb activitats creatives i culturals per a tothom.
L’única diferència amb un altre festival és només que aquest adapta els horaris i el volum de la música?
Sí, els horaris són totalment diürns, excepte dissabte a la nit, que acabem una mica més tard. Als nens més grans els encanta. Per al meu fill, per exemple, que té 12 anys, és com la primera nit de festa major que et deixen sortir fins una mica més tard.
En altres festivals similars, els músics sí que adapten el seu repertori.
N’hi ha que tenen un fil conductor, per exemple, els animals i la jungla, i els organitzadors demanen als grups que segueixin aquest fil. Són altres maneres de fer i també molt bones. Però nosaltres reivindiquem una altra cosa; senzillament, que l’artista s’expressi tal com és i tal com ho faria amb qualsevol altre públic. Per a alguns artistes és xocant, perquè pregunten com es poden adreçar als nens. Els diem que com sempre ho fan en altres concerts. Molts artistes se sorprenen de veure la reacció dels nens, perquè tenen un paper molt actiu en els concerts.
Festivals com el Minipop serveixen per formar el públic de demà?
I tant! Es crea l’hàbit. Per molts nens que venen al Minipop des de molt petits és ben normal anar a un concert en directe i gaudir-lo. Fem un pòsit perquè el dia de demà hi hagi més gent als concerts i es valorin més.
Sembla que a Catalunya hi ha una eclosió de festivals d’aquest tipus.
Sí, és així. És normal, perquè la nostra generació, que havíem viscut els primers Primavera Sound, Benicàssim..., que no ens en perdíem ni un, de sobte ens fem grans, tenim criatures i trobem més difícil poder anar de concert i gaudir de la música. Ara tenim un filó: un festival en hores diürnes, en què no has de patir pels cangurs i pots anar al concert i compartir-lo amb els teus fills; això és molt interessant.
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor