Articles

Superman, el superheroi fundacional

L’abril del 1938, tot i que amb data de juny, va aparèixer el primer número de la revista ‘Action Comics’. Jerry Siegel i Joe Shuster van presentar un personatge que va inaugurar el gènere dels superherois: Superman

“És un ocell? És un avió? És Superman.” Aquesta mítica expressió defineix perfectament l’essència de Superman: està per sobre de la natura i de qualsevol creació humana. És únic. Té més força, més velocitat i més resistència que qualsevol ésser o enginy. I aquestes característiques que l’han fet triomfar com a personatge de ficció són les mateixes que l’han fet triomfar com a producte comercial. Quan fa vuitanta anys va aparèixer a la portada del número 1 de la revista Action Comics també era únic. El concepte de superheroi com el coneixem ara s’estava perfilant, com també el de revista de còmic. La historieta acumulava uns quaranta anys d’existència i al llarg de més de dues dècades les planes de diari havien estat el seu espai exclusiu de visualització. No va ser fins als anys trenta que, veient el gran seguiment que tenien les tires de premsa, els editors es van adonar que relligant-les i venent-les separadament el benefici era molt més gran. Tot i això, va haver de passar un temps abans no es van crear personatges directament per a les revistes de còmics, amb material plenament inèdit.

En aquests primers anys, la temàtica dels còmics era bàsicament còmica –per això el seu nom–, i a més de comèdies familiars i històries plenament surrealistes, com la gran obra mestra fundacional Little Nemo, el còmic va incorporar després de la Primera Guerra Mundial aventurers que viatjaven a països exòtics i fins i tot a l’espai, com Flash Gordon. En els anys trenta, els diaris es van farcir de personatges com The Phantom, El Hombre enmascarado, i Mandrake. Aparentment tenien poders extraordinaris, però en realitat es tractava de tècniques que podien explicar racionalment. Flash Gordon era un esportista d’elit; The Phanton no era immortal, sinó que el fill gran de cada generació el substituïa fent pensar els malfactors que es tractava del mateix home, i Mandrake tenia un gran coneixement de la hipnosi que feia veure als malvats contra els que lluitava coses que no eren.

La singularitat de Superman s’ajustava a les noves tendències: els seus poders no eren un truc de fira. No eren d’aquest món, tot i que també tenien explicació. La gran diferència de gravetat amb el seu planeta d’origen, Kripton, li conferia aquesta fortalesa, només vençuda per la kriptonita, fragments de meteorit de pedra procedent del seu planeta. La capacitat de volar la va adquirir més tard. En el número 1 d’Action Comics, Superman es desplaçava fent salts. Els seus creadors Jerry Siegel i Joe Shuster es van inspirar en l’univers de déus, semidéus i herois de la mitologia clàssica que, de fet, ha inspirat la majoria de superherois. Tot i la seva troballa, els creadors no van fer un bon negoci. No se’ls reconeixeria l’autoria i no va ser fins a l’èxit de l’adaptació cinematogràfica del 1978, amb Christopher Reeve i Margot Kidder, morta recentment, que l’editorial DC i la Warner, la companyia que explota els drets cinematogràfics del personatge, van decidir donar-los una pensió de per vida i reconèixer-los l’autoria en els crèdits dels films.

Superman procedeix de Kriptó, un planeta a punt de desaparèixer, situació que el científic Jor-El, el seu pare biològic ha advertit als seus conciutadans sense que li facin gaire cas. Per això, Jor-El col·loca en una nau Kal-El i l’envia a la Terra. El pare es preocupa que en el trajecte, el nadó aprengui tot el que li cal saber de la nova llar. La resta li ensenyen els Kent, un matrimoni de pagesos que esdevenen els seus pares adoptius i conserven el secret de la seva doble personalitat. De gran, Superman marxa del camp i es trasllada a Metròpolis on troba feina de reporter al Daily Planet i coneix la periodista estrella Lois Lane, que és de les poques persones que saben la seva doble identitat: Clark Kent / Superman.

Un factor més subliminal, però que va ajudar molt al triomf de Superman va ser el seu caràcter de nouvingut. Com molts dels lectors de còmic venia de terres llunyanes i com ells, feia l’esforç d’adaptar-se al país d’adopció. Les tires còmiques, des dels inicis del segle XX, havien fet molt per la integració dels immigrants, ja que van ser una de les vies d’aprenentatge de l’idioma pel seu llenguatge simple i el reforç de la imatge.

La popularitat del personatge ha estat sempre gran, però no així les vendes del còmic, tot i que sempre han revifat, com quan John Byrne el va revitalitzar en els anys vuitanta. O quan en els noranta la seva mort i resurrecció van remuntar les vendes. Superman va ser dels primers superherois que va ser portat a les pantalles de la televisió. Molts han estat els actors que s’han posat les malles, però només un ha tingut la plena identificació amb el personatge original: Cristopher Reeve.

Reeves i Reeve

George Reeves i Christopher Reeve són els actors més emblemàtics que han representat el personatge. El primer, que va interpretar l’heroi a la televisió, va morir d’un tret. Mai es va esbrinar si va ser un suïcidi, ja que Reeves no portava bé la carrera com a actor. Pel que fa a Reeve, mort a conseqüència d’un accident, va ser el Superman ideal. El seu primer film el 1978 va iniciar, per l’ús d’efectes especials, la nova era del còmic en el cinema.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)