Pantalla

Les dones que no van poder ser astronautes

‘Mercury 13’ recupera de l’oblit la història d’un grup de dones que en els anys seixanta es van preparar per anar a l’espai i que van ser descartades pels prejudicis masclistes

“Quina necessitat hi ha de voler enviar una dona a l’espai?”, pregunta un periodista a la pilot nord-americana Geraldine, Jerry, Cobb en un programa de televisió del 1963. “La mateixa necessitat que enviar-hi un home. Si hem d’enviar un ésser humà a l’espai, que sigui el més qualificat”, respon Cobb amb contundència. Llavors tenia 32 anys i es mostrava profundament decebuda pel fet que els soviètics haguessin aconseguit posar en òrbita Valentina Tereixkova i, en canvi, la NASA no mostrés cap mena d’interès a fer el mateix. Cobb, amb dotze dones més, va formar part d’un estudi desenvolupat amb finançament privat que volia determinar si les dones podien passar les mateixes proves físiques i psicològiques que els astronautes que formaven part del programa Mercury de la NASA, el primer projecte espacial tripulat dels Estats Units, desenvolupat entre el 1961 i el 1963.

Les tretze dones van ser seleccionades entre 700 pilots qualificades, amb més de 1.000 hores de vol d’experiència. Cobb va liderar aquesta tria, amb l’ajuda d’un científic, William Randolph Lovelace, que havia estat una peça clau en el reclutament dels homes del programa Mercury. Lovelace va sotmetre les dones a les mateixes proves que als homes. Algunes eren extremadament dures, requerien molt d’esforç físic i posar a prova el propi cos. Per exemple, se’ls provocava vertigen disparant aigua glaçada a les orelles per calcular quan de temps necessitaven per recuperar-se, es mantenien en un complet aïllament sensorial durant hores i es mesurava la resistència d’alguns dels seus nervis i músculs amb electroxocs. També van ser sotmeses a proves psíquiques, i no només van igualar els homes, sinó que en alguns casos els van superar. Però tot i això, el projecte no va anar més enllà, ja que la NASA no es va voler involucrar en l’entrenament que hauria estat necessari per enviar-les a l’espai. En canvi, els esforços es van concentrar en els set astronautes del programa Mercury, que segons una de les candidates semblaven tallats pel mateix patró: tots ells blancs i guapos, ben educats, somrients... Ells van acaparar les portades de les revistes mentre que les dones candidates a astronauta es mantenien en secret i finalment eren descartades pels prejudicis masclistes de les esferes de poder nord-americanes. Ara Netflix ha recuperat amb el documental Mercury 13 la seva història, inclosa la lluita política que algunes d’elles van impulsar per complir el seu somni d’arribar a l’espai. Un somni que no van aconseguir i que va quedar posposat fins al 1983, data del primer enlairament de l’astronauta Sally Ride.

MERCURY 13 Documental de Netflix sobre les primeres dones candidates a anar a l’espai i descartes per la NASA.
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)