Pantalla

L’arribada d’un tren a La Ciutat

Els germans Lumière no solament es van inventar el cine tal com el coneixem –uns espectadors acomodats davant una pantalla amb l’adquisició prèvia d’una entrada–, sinó que ja en la primera sessió van indicar com s’havia de filmar un tren en marxa: no des de davant, perquè llavors t’atropella, ni en posició paral·lela, perquè llavors no es veu res, sinó amb la càmera en situació obliqua per atrapar la perspectiva del tren avançant i els passatgers de l’estació. Anys més tard Ernst Lubitsch va dir: “Hi ha molts punts on situar la càmera, però només n’hi ha un.” És el punt que els Lumiére van triar per filmar L’arrivée d’un train à La Ciotat.

Els Lumière eren fotògrafs. Els fotògrafs, com els pintors, tot això ja ho sabien. El que no sabien ni els pintors ni els fotògrafs, i aquesta va ser la gran sorpresa, també per als Lumière, és que el cine fa els objectes ingràvids. Una màquina de tren aturada, real o en fotografia, pesa moltes tones. Com les pesa un cotxe, un tramvia, una moto de curses o Charles Laughton. En moviment s’alliberen del pes, i és així com Buster Keaton va poder agafar un tren i fer-lo anar amb una sola mà o un sol peu. El maquinista de la general és la història d’amor de Keaton amb una màquina de tren. La treu a passejar, hi balla, l’alimenta, la protegeix d’altres pretendents. Al final es casa amb la noia només perquè no ho pot fer amb la locomotora.

Els americans sempre diuen que el cine el va inventar Edison, però la veritat és que de seguida es van adherir al pagament d’entrada i al tren dels Lumière. Els russos, també. Sense els trens, no hauria estat possible la Revolució Russa ni les pel·lícules que la van il·lustrar. Sense trens, no hi hauria hagut el western. A la pel·lícula La conquesta de l’Oest la càmera se situa davant el tren, ficada en un forat. Fa venir un ensurt, però ni de lluny com el dels espectadors dels Lumière. David Lean va agafar tots els trens que va veure passar: el de Breu encontre per explicar una íntima història d’amor; el d’El pont del riu Kwai per tirar-lo a l’aigua, el de Lawrence d’Aràbia per fer-lo circular pel desert, el de Doctor Jivago per travessar la neu. Els germans Marx van convertir els vagons en combustible de la locomotora, que és com anar descalç per no gastar sabates o menjar-se el propi cos per no passar gana. Hi ha els trens de Hitchcock. En el d’Estranys en un tren es planeja un crim bifurcat. A Perseguit per la mort, una escena d’amor es potencia amb la penetració del tren en un túnel. Jo em quedo amb el de L’home tranquil de Ford, que arriba a l’estació, però no n’acaba de sortir mai. Com va sortir de La Ciutat el tren dels Lumière?

En francès es diu L’arrivée d’un train à La Ciotat. En castellà l’han traduït per “la ciudad”. La Ciotat és un poble pròxim a Marsella on els Lumière anaven a estiuejar amb tren. En provençal és com en català, La Ciutat.

L’ARRIVÉE D’UN TRAIN À LA CIOTAT Direcció: Auguste i Louis Lumière País: França Any:1896 Lloc de rodatge: Gare de La Ciotat
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)