Articles

Àngels Blasco

Directora general de Cultura Popular de la Generalitat

“És el moment d’explicar-nos al món a través de la cultura”

Àngels Blasco és la directora general de Cultura Popular de la Generalitat. És una de les responsables de capitanejar la participació de Catalunya en l’Smithsonian Folklife Festival. Diu que el sector de la cultura popular catalana mai havia estat tan viu com ara

L’Smithsonian servirà de trampolí perquè les nostres entitats es posin en contacte amb altres països i cultures que ens puguin enriquir

La directora general de Cultura Popular, Àngels Blasco, destaca que el país s’ha construït col·lectivament gràcies al ric teixit associatiu. Ella capitanejarà la participació de Catalunya com a cultura convidada a l’Smithsonian Folklife Festival, a Washington. Una cultura, diu, que pot aportar “molt valor afegit”.

Com s’ha fet realitat la participació de Catalunya en l’Smithsonian?
Fa dos anys, el 2016, el director del festival actual [Michael Mason], que fa molts anys que coneix Catalunya, es va posar en contacte amb nosaltres per proposar-nos-ho. Vam començar a visitar el festival, per veure realment l’impacte que podia tenir. En aquella ocasió, hi havia el País Basc com a cultura convidada. Es va valorar tot molt positivament, per moltes raons: en primer lloc, pel pes específic que té la fundació i per la quantitat de gent que visita normalment els museus Smithsonian. També per la localització, ja que estem parlant de Washington, de la capital, just al National Mall, per on passen centenars de milers de persones. I a més les dates, que coincideixen amb el 4 de juliol, una de les festes més importants per a ells.
Que aportarà a Catalunya participar en aquest festival?
D’entrada, és la primera vegada que podrem parlar de cultura popular globalment, en el desembarcament a l’altra banda de l’Atlàntic amb més força que haurem fet mai. No per mostrar què és una entitat o què és una altra, sinó com a país. Als participants els hem insistit molt a dir que no es representen a ells mateixos, sinó que representen Catalunya. A les dues colles de Valls també els ho hem dit: totes dues representen un fet cultural del país. El que explicarem és el país en global. I ho farem amb una bona quantitat de gent: 80 participants i 300 castellers. Són moltes persones que des del seu propi àmbit i disciplina explicaran en conjunt què és la cultura catalana. És un festival de reconegut prestigi mundial, i esperem que es conegui Catalunya com a cultura i la construcció col·lectiva de la nostra part festiva, de socialització, d’inclusió, de cohesió... També podem aprofitar l’esdeveniment per bastir ponts de contacte, ja que compartirem el festival amb una altra cultura convidada, l’armènia. Podrem establir relacions entre un país i l’altre.
Quin grau de coneixement tenen els Estats Units de Catalunya, actualment?
Curiosament, fa dos anys els organitzadors es plantejaven què podia aportar Catalunya a Amèrica. Però en aquests dos anys ens han passat moltes coses com a país, i s’ha conegut molt més, sobretot pel vessant polític. Però el vessant polític també porta a conèixer com és la gent de Catalunya, com viu, com s’estima el dia a dia el país... En aquests dos últims anys el grau de coneixement ha anat in crescendo i actualment saben perfectament on estem situats. L’interès ha anat creixent.
Servirà per donar a conèixer la situació del poble català en uns moments polítics complicats?
És un festival cultural, i no hi anirem a explicar política. És un festival que explica les cultures, com ha viscut el poble i com ha anat evolucionant al llarg dels anys. És un festival que no té banderes. Per tant, estem parlant de ponts culturals a tot el món, i aquest és l’aparador i el marc en què ens mourem.
De tota manera, la cultura catalana és un exemple de resistència al llarg de la història.
És indiscutible que el teixit associatiu català ha patit, en la història de Catalunya, uns moments en què no ha pogut mantenir la seva activitat a causa de la guerra, durant el franquisme... Després, amb la restauració de la democràcia, s’ha enfortit aquest teixit associatiu i s’ha fet molt més visible. La gent s’ha associat una altra vegada i amb molta més força. Mai no havíem tingut la quantitat d’entitats que tenim ara. És un valor en alça a la societat, pel fet no només cultural, sinó social. De cadascun dels àmbits, hi haurà representants que explicaran d’on ve la seva activitat i com s’ha anat transformant al llarg d’aquest últim segle.
L’estat de salut de la cultura popular catalana és bo, doncs?
S’ha anat recuperant després de l’època del franquisme, en què hi havia moltes expressions de cultura popular que no s’havien pogut mostrar als carrers tal com se solia fer dos segles enrere. S’ha recuperat amb molta força. Ara el món associatiu està creixent i s’està fent fort. Els mateixos participants a les entitats senten molt orgull de formar-ne part. És el moment d’explicar-nos al món. Així com el país ha estat capaç d’internacionalitzar els nostres escriptors, pintors i músics, el col·lectiu de cultura popular ha trigat més a poder sortir, precisament perquè s’havia de recuperar i també perquè són col·lectius molt grans i de vegades no tenim tots els recursos necessaris. Però aquesta és una de les direccions en què volem treballar per internacionalitzar la nostra cultura. Tots estem vivint amb gran entusiasme l’Smithsonian. Serà el moment en què Catalunya s’explicarà al mon a través de la seva cultura; la cultura és això tan transversal que ens apropa a qualsevol altre país i esperem que serveixi de trampolí perquè les nostres entitats i la nostra cultura es puguin posar en contacte amb altres països i cultures que ens puguin enriquir.
Mai no hi havia hagut una representació tan gran de la cultura catalana en un altre país?
Tant no. I és un gran repte. L’entitat Adifolk, que ens ha ajudat a posar en marxa tota la logística del festival, ja organitza anualment una trobada en l’àmbit europeu, en què concentra moltes persones, però no hi ha tota la filosofia que hi ha al darrere de l’Smithsonian per explicar com vivim la cultura col·lectivament.
Quins altres projectes té a la cartera per promoure la cultura popular?
Enguany és l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, i la nostra participació en l’Smithsonian hi queda emmarcada. És on hem abocat més recursos [el pressupost és de 2 milions] i més temps, però no hem deixat de banda el país. Hem fet un simposi sobre campanes i campaners, a Os de Balaguer, perquè havíem de mirar quins pros i contres tenim amb les campanes. Aquesta reflexió ens porta a engegar projectes conjuntament amb la Direcció General de Patrimoni, com ara la restauració de campanars i campanes... A partir d’ara hem de tirar endavant aquest projecte. Un altre punt important és un congrés de jotes de terres de parla catalana, que farem a l’octubre a Falset. Volem que hi hagi una representació de totes els vessants de la jota, cantada i ballada, de Catalunya, el País Valencià i les illes Balears. A més, estem portant les activitats de l’Any Aureli Capmany, que va ser un folklorista important i n’hem de fer difusió.
La sardana ha perdut vitalitat en els últims anys?
Aquesta és l’eterna pregunta. Sempre ens la fem. Penso que pel que fa a la música, a la sonoritat dels instruments de cobla, mai no hem estat tan bé. Tenim molt bons músics, joves i molt ben formats, i les cobles toquen de manera excel·lent. D’esdeveniments de sardanes, n’hi ha a tot el país i mouen molta gent. Però des de l’any passat, la Direcció General de Cultura Popular i l’Ajuntament de Palamós vam decidir que havíem de fer un pas més, i enguany hi haurà la segona edició d’un festival, del 8 al 12 d’agost, com a aparador de tot allò que passa a Catalunya en el camp de la sardana; com la dansa i la cobla es van adaptant a les noves necessitats del segle XXI. Estan sortint projectes molt interessants.
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)