Lletres

EL PROCÉS CATALÀ ENFILA LA FICCIÓ

L’escriptor Víctor Jurado és l’autor de la primera obra de ficció al voltant del referèndum de l’1 d’octubre, ‘La tardor de la llibertat’ (Columna)

Víctor Jurado, és historiador i escriptor. Combina la docència amb la investigació per a la seva tesi doctoral sobre la noblesa catalana en temps de Felip II. Ja té publicada una novel·la històrica, No s’hi enterra cap traïdor (Columna, 2014), al voltant d’una família de menestrals que van viure el setge del 1714

REVOLUCIÓ
“L’1-O va ser el dia que va convertir el procés en una revolució”
SENSE OPINIÓ
“Amagar el meu posicionament polític era la gràcia de la novel·la”

Un moment tan intents de la nostra història recent com el de la tardor passada, el de les setmanes que van envoltar el referèndum de l’1 d’octubre, ha estat motiu d’anàlisi en assajos i llibres de no-ficció diversos. En els darrers mesos, se n’han publicat uns quants (com veuran en les planes següents). Però ara tot aquell enrenou també comença a enfilar el camí de la ficció. L’escriptor i historiador Víctor Jurado (Sant Boi de Llobregat, 1993) ha estat el primer, i fins ara l’únic, que ha escrit una novel·la que pren com a rerefons aquells dies i setmanes que marcaran, també, la nostra història futura.

La tardor de la llibertat (Columna) relata la història d’amor que viuen dos joves a partir de l’octubre del 2017. Són personatges de ficció que “viuran de primera mà, des de diferents punts de vista, la revolució catalana del segle XXI”, segons qualifica l’autor tots aquells fets. Es tracta de la Irene, una agent de la Guàrdia Civil d’Altea que és destinada a Barcelona per infiltrar-se entre els independentistes en els moments més crítics d’aquella tardor, i l’Arnau, un jove estudiant d’història, militant d’Arran i convençut que la proclamació de la república catalana és l’únic camí. Tots dos viuen les mobilitzacions prèvies a l’1-O, “el dia que convertirà el procés en una revolució”, destaca Jurado: “Ara tot s’ha apagat una mica, però realment va ser una revolució pacífica; no tinc cap dubte que si això hagués passat fa unes dècades, o un segle, la cosa hauria estat bastant més lletja, tant per la part de qui proposa aquesta mena de revolució com de qui la vol reprimir. Fa un segle, això hauria acabat d’una manera més bàrbara; l’1-O hi va haver càrregues policials, però no van arribar a la carnisseria que hi hauria hagut fa unes dècades, per sort”, assenyala Víctor Jurado, que afegeix: “Aquesta és una revolució moderna, pacífica, i això és el que més desconcerta tothom: tant al govern d’Espanya com als periodistes estrangers i a tothom que ho veu des de dins o des de fora.”

L’escriptor ha volgut que la relació d’amor de la ficció es mogui “entre el que serien els dos llocs polítics més oposats que es podien trobar a la Catalunya d’aquell moment”: “Són els dos pols, el blanc i el negre: l’Arnau, el jove d’Arran, i la Irene, una guàrdia civil al vaixell del Piolin.” Hi apareix un tercer personatge, el Salvador, un traductor que s’apropa a la cinquantena “que ha vist moltes matances i desgràcies a la seva vida i que té por que es repeteixin”. “Ell sap que en moments tan intensos, amb gent armada, tot es pot enredar molt, i no vol que això succeeixi. Pot ser considerat un equidistant, però en el sentit que és apolític, perquè els equidistants no ho són, d’apolítics. Seria com una figura més apolítica que té molta por que tot això acabi amb un ball de bastons”, explica el jove escriptor.

Dia a dia

Els fets que es narren a La tardor de la llibertat van tenir lloc a finals d’any, i la novel·la s’ha publicat al març. Poc marge de maniobra: “Va ser una novel·la gairebé escrita a mesura que passaven els fets. L’anava escrivint amb un decalatge d’un parell de setmanes. Va anar tot bastant ràpid”, reconeix. I el gran dubte: mentre la realitat seguia imparable, on aturar la història? “El més complicat va ser trobar un moment per aturar-la, perquè es tracta de la història d’uns personatges que es desenvolupa en paral·lel a la història real d’uns fets que passen a Catalunya i que després es traslladen a diversos llocs d’Europa. M’havia d’aturar en algun punt.” I aquest punt va ser el moment de l’exili i els empresonaments. Dos moviments dolorosos que encara avui continuen i afecten alguns d’aquells protagonistes. La realitat encara està ben viva, però la ficció, de moment, no: “Podria seguir sense cap límit, però de moment no preveig una segona part”, assenyala l’autor.

La manifestació del 20 de setembre passat al davant de la seu de la Conselleria d’Economia; la concentració a la Universitat Autònoma de Barcelona en favor del referèndum; el mateix referèndum de l’1-O, la vaga general del 3 d’octubre... Tots els esdeveniments principals de la tardor política hi són narrats. Però Jurado diu que ha volgut posar “les persones al davant de les qüestions polítiques”. Com a autor també ha defugit posicionar-se políticament: “Una de les coses que em va costar més, que va ser més complicada, és que el narrador es posiciona a favor del protagonista de cada capítol. M’explico: al llibre no apareix la meva opinió, tot i que qui el llegeixi sí que pot intuir quina és. Però el narrador està a favor del protagonista de cada capítol. Per exemple, si la protagonista és la Irene, el narrador està dient «què coi foten aquests catalans?» o «Puigdemont està boig»; si el protagonista del capítol és el jove d’Arran, el narrador s’està cagant en la Guàrdia Civil i en Mariano Rajoy.” Això, segons Víctor Jurado, “va ser el més complicat, perquè és evident que tothom té una opinió molt clara, i desfer-te d’aquesta opinió és difícil”. Per ell, amagar el seu posicionament ideològic “era precisament la gràcia de la novel·la”: “No volia que ningú pogués dir que la novel·la era un pamflet. El gran repte per a mi era el fet d’extreure la càrrega política de la novel·la, tot i que l’acaba tenint, perquè els diversos llocs on succeeixen els fets són escenaris d’una importància política molt rellevant. Però aquest era el meu repte.” Per això aquesta és “una novel·la per a totes les tendències polítiques”: “Sempre n’hi haurà alguna que se sentirà més còmoda, però la pot llegir tothom, perquè al final en aquesta novel·la no hi ha ni bons ni dolents”, assegura Víctor Jurado.

La tardor de la llibertat
Víctor Jurado
Columna
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)