Articles

Testimonis d’una revolta

Els fets viscuts durant la tardor del 2017 han provocat una autèntica allau editorial d’obres de no-ficció en què s’analitza l’octubre català des de l’assaig, el testimoni vivencial, la investigació periodística i el fotoperiodisme

I mentre l’1-O enfila els camins de la ficció amb una primera novel·la ambientada en el procés, les llibreries continuen amb les obres de no-ficció sobre la tardor catalana als prestatges dels més venuts. Assaig, periodisme d’investigació, testimonis i memòria gràfica són els gèneres amb què diversos autors i diverses editorials s’han aproximat al moment polític més intens i rellevant de les darreres dècades. Alguns amb caràcter d’urgència, per deixar testimoni del que va succeir fa pocs mesos, i d’altres amb una voluntat, tot i l’escàs temps transcorregut i que el debat i les decisions continuen ben vius, més analítica d’aprofundir en les causes i, sobretot, en les conseqüències dels fets; alguns, la majoria, des d’un punt de vista favorable a la causa de l’autodeterminació i dels ciutadans que la van defensar, i d’altres més crítics amb el procés autodeterminació i amb els partits independentistes que l’han impulsat. En aquest reportatge repassem algunes de les obres publicades.

Imatges per a la memòria col·lectiva

El llibre del fotoperiodista Jordi Borràs Dies que duraran anys (Ara Llibres) és, sens dubte, un dels èxits editorials de la fornada de publicacions que intenten explicar els fets viscuts durant la tardor catalana del 2017. Fa vint setmanes que està entre els llibres més venuts de no-ficció, i encara avui es troba en primera posició. “Ha tingut una molt bona acollida, no ens esperàvem que arribés fins avui”, explica Borràs.

De moment, ja se n’han publicat cinc edicions, i s’acaba de traduir al castellà i a l’anglès. El llibre recull imatges dels fets de l’1 d’octubre, des de la custòdia clandestina i el trasllat de les urnes als col·legis fins a la defensa popular dels centres i les agressions de la policia espanyola. Bona part de les fotografies són de Jordi Borràs i estan fetes a Barcelona, però també n’hi ha una mostra d’arreu del país de Sergi Alcázar, Oriol Clavera, Ramón Costa, Sira Esclasans, Albert Garcia, Santi Iglesias, Míriam Lázaro, Carles Palacio i Carles Ribes. “Van ser uns dies molt estressants i interessants. Com a fotoperiodista, veies la història passar davant dels teus propis ulls.” Les fotografies s’acompanyen de textos d’Anna Ballbona, Jenn Díaz, Marina Espasa, Natza Farré, Albert Forns, Raül Garrigasait, Jordi Lara, Adrià Pujol, Gemma Ruix i Joan Todó. “Crec que l’èxit del llibre rau en el fet que la gent l’ha sentit molt seu, que s’hi ha sentit identificada”, explica Borràs.

El president de la Generalitat, Quim Torra, va regalar aquest llibre al rei Felip VI en la seva primera trobada. “No hi ha nissaga, ni llei, ni pàtria, que pugui aturar l’anhel de llibertat del poble català”, va escriure el president en la dedicatòria. A Borràs no li consta que el monarca ja l’hagi llegit. “És tot un símbol. Abans al rei se li feien honors allà on anava. Ara li donen el meu llibre.”

Dies que duraran anys
Jordi Borràs
Ara Llibres

El dia que vam vèncer l’Estat espanyol

Tot va començar amb en Lluís (el nom és inventat), que va trucar a la redacció del diari Ara el 2 d’octubre després de la publicació d’un reportatge sobre l’operatiu clandestí que havia permès l’arribada del material per a la celebració del referèndum. En Lluís havia estat al capdavant de l’operatiu i volia aclarir algunes de les imprecisions (lògiques a causa de la fragmentació i l’estrica clandestinitat amb què s’havia dut a terme) de la informació publicada. Ell havia rebut l’encàrrec de ser el cervell de l’operació. Havia pagat de la seva butxaca les urnes, comprades a la Xina i guardades en un magatzem de la Catalunya Nord abans de ser distribuïdes pel Principat, i amb dos activistes de la seva confiança, en Guti (una persona activa en la política local del seu municipi i ben connectat amb partits i associacions de l’esquerra independentista) i en Marc (un activista de la Catalunya Nord, que va posar el camp base des d’on treballar) van muntar una enorme estructura piramidal basada en la confiança personal i el secretisme per tal de portar les urnes fins a cada col·legi electoral burlant els esforços de la policia i la intel·ligència espanyola per impedir-ho. “A partir d’aquesta font, i després de comprovar-ne la veracitat, ens adonem que tenim un gran fil per estirar i que ens permet reconstruir com es va fer tot l’operatiu”, explica Xavi Tedó, cap de política del diari Ara. Ell i una companya de la secció, Laia Vicens, es van posar llavors mans a l’obra en una investigació periodística que descriu una xarxa de centenars de persones que de manera secreta, i cadascú amb la mínima informació imprescindible, el van fer possible. “Va ser una gran operació col·lectiva, amb gent de tots els partits i entitats o fins i tot sense cap militància, treballant plegats per un mateix objectiu.”

Operació Urnes
Laia Vicens i Xavi Tedó
Columna

Elogi de l’activisme català

L’escriptora, traductora i editora Liz Castro, nascuda als Estats Units i activista per la independència de Catalunya des que el moviment sobiranista es va començar a enlairar, també ha donat el seu punt de vista sobre el que ha succeït els darrers mesos a través de l’assaig carregat de denúncia Els carrers seran sempre nostres (Pòrtic).

El llibre està escrit des de l’activisme i el compromís amb la causa independentista i és, sobretot, una denúncia del que va passar l’1 d’octubre “per si algú ho posa en dubte”. És una cronologia que fa inventari dels abusos i les situacions de violència que hi va haver contra els partidaris de la independència, amb les primeres detencions del 20 de setembre i les dels Jordis, la violència policial del dia del referèndum i el cessament i la persecució judicial del govern com a moments culminants d’aquesta repressió. “Hi va haver més de 1.000 ferits, necessitem recordar-ho perquè ells no s’apropiïn de la realitat i la tergiversin”, ha explicat Castro en les presentacions del llibre.

L’autora posa l’accent, també, en el paper de l’activisme i dels voluntaris en la realització i la defensa del referèndum de l’1 d’octubre, i en totes les mobilitzacions populars de la tardor en defensa del vot i la democràcia. “Ho vaig escriure quan encara estava ben fresc, perquè no volia que això quedés enrere i en l’oblit.” El llibre recull testimonis molt diversos, des del de metges que van atendre els ferits fins al d’observadors internacionals.

Els carrers seran sempre nostres
Liz Castro
Pòrtic

Diferents mirades des del territori

El primer llibre sobre la revolta catalana de l’octubre del 2017 va ser el de Pagès Editors. L’editorial lleidatana va decidir ràpidament reunir en una publicació material gràfic i articles de personalitats del món sobiranista que des de diferents territoris i des de diversos punts de vista polític possessin llum al que acabava de passar al país. “La idea la vam decidir el dia 2 d’octubre”, explica la directora editorial de Pagès, Joana Soto. “Vam pensar que tot el que havia passat s’havia d’explicar, i que potser era massa aviat per fer-ho a través d’un assaig, però que ho podíem fer a través de fotografies.” El periodista lleidatà Jaume Barrull, un dels participants en el projecte, va ser un dels que va predir llavors la necessitat de documentar-ho tot. “Ens va fer veure que les imatges de mòbil corrien molt, que es transmetien ràpidament i a tot el món, però, què passaria amb aquestes imatges d’aquí a deu o quinze anys? En canvi, un llibre sí que seria un testimoni que aguantaria el pas del temps.”

Es van posar en marxa i van contactar amb fotògrafs d’arreu del país. Edu Bayer, Santi Iglesias, Toni Prim i Tjerk van der Meulen són alguns dels fotògrafs que hi van participar. A més, es van encarregar textos a periodistes i a personalitats que van donar una visió plural des del sobiranisme: Jordi Graupera, Josep-Lluís Carod-Rovira, Anna Gabriel, Gemma Garcia, Maria Vila i el mateix Jordi Barrull.

Els fets de l’1 d’octubre
Diversos Autors Pagès Editors

Les mirades contraposades dels protagonistes

La gran majoria dels llibres publicats al voltant del referèndum de l’1 d’octubre estan escrits des d’una mirada favorable al procés independentista. Però també se n’han editat oferint una visió crítica amb el moviment i els partits independentistes. Joan Coscubiela, exlíder parlamentari del grup Catalunya Sí Que Es Pot, que es va oposar al referèndum amb més força dialèctica en el tram final del procés cap a l’1-O, justifica les seves decisions i actuacions en contra del procés en l’assaig Empantanados (Península), un desfogament que ha tingut la rèplica de dos dels seus excompanys de grup, ara expulsats de Podem i favorables en tot moment a la celebració del referèndum, Albano Dante Fachin i Àngels Martínez Castells. A Informe urgent des dels escons 4 i 5 (Pol·len Edicions), Fachin i Martínez Castells ofereixen, a més d’una anàlisi del que va passar i una crítica molt dura a la pretesa equidistància d’alguns dels seus antics companys de grup, una projecció cap al futur en què recomanen no tant eixamplar la base de l’independentisme ni “anar als barris a pontificar”, sinó reconèixer que una part important de la societat no es va veure interpel·lada l’1-O i que això implica la construcció d’horitzons compartits que puguin donar finalment prou suport a una república independent.

Com Coscubiela, un altre protagonista en primera persona dels fets polítics de la legislatura passada també ha publicat un llibre en què fa la seva pròpia lectura dels esdeveniments. Es tracta de l’exconseller Santi Vila, que explica la seva versió a D’heroïs i traïdors (Pòrtic).

Informe urgent des dels escons 4 i 5
Albano Dante Fachin i Àngels Martínez Castells
Pol·len Edicions

Crònica d’una revolta des de baix

El periodista Vicent Partal, director de Vilaweb, ha viscut durant la seva trajectòria periodística els processos d’independència de diversos països de l’Est. Aquella experiència de principis dels anys noranta, unida al seguiment diari de la política catalana des de la direcció del diari electrònic, en què publica una anàlisi diària, el van convertir en un observador molt reclamat a l’inici del procés sobiranista. Ha passat els darrers anys fent innumerables conferències i taules rodones arreu del país, prenent contacte setmanal durant els darrers anys amb les bases del sobiranisme.

Fruit d’aquest triple coneixement –l’evolució de les bases populars de l’independentisme i el coneixement del pensament i les accions dels actors polítics del procés, algunes d’aquestes accions desconegudes fins ara– i pel fet d’haver viscut altres processos independentistes a Europa, Partal ha posat el seu gra de sorra al coneixement dels fets de la tardor catalana amb l’assaig Nou homenatge a Catalunya (Ara Llibres). El periodista explica amb detalls alguns dels episodis dels mesos de setembre i octubre, i sobretot fa un plantejament de resituar, amb tot el context històric, l’evolució que ha portat des de la mort del dictador Franco i la represa democràtica fins a la consulta popular d’Arenys de Munt, moment fundacional d’un moviment autodeterminista que, des de la base, ha canviat la política del país.

Nou homenatge a Catalunya
Vicent Partal
Ara Llibres
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)