Articles

LA DARRERA OPORTUNITAT PER A THARRATS

La commemoració del naixement de l’impulsor del grup Dau al Set recupera el compromís de Pineda de Mar, fins ara no resolt, de dotar d’un espai definitiu la fundació d’art gràfic creada per l’artista

OPORTUNITAT
“El centenari és l’excusa perfecta per tornar a posar a sobre la taula el projecte i buscar el finançament necessari”
PROPER
“Tharrats, malgrat el que pugui semblar, no costa d’entendre al gran públic”
INICIS
“Els primers anys de la fundació van ser molt prolífics, molt rics”

L’any 1991, un acord entre el govern del PSC de Pineda de Mar i l’impulsor del grup avantguardista Dau al Set, Joan Josep Tharrats, es traduïa en la creació d’una fundació d’art gràfic amb el nom de l’artista. Inicialment, i amb un clar caràcter eventual, ocupava el primer pis de la casa consistorial i les activitats que promovia, nombroses i de rellevància inqüestionable els primers anys, tenien sortida a través de la sala d’exposicions municipal.

La temporalitat de l’espai es va intentar resoldre, sense massa èxit, traslladant la seu de la fundació, l’any 2006, a l’antiga masia de Can Comas, amb la voluntat de convertir l’ens en el nucli de l’activitat cultural per què havia estat rehabilitada. Dotze anys després i amb un nou govern socialista, la commemoració del centenari del naixement de Joan Josep Tharrats ha tornat a l’actualitat la voluntat, fallida fins ara, de trobar un espai definitiu a la Fundació Tharrats d’Art Gràfic, que fa anys que es verbalitza a l’edifici de l’antiga biblioteca Serrat i Moret, ubicada a peu de carrer i a la plaça més cèntrica del municipi. Un projecte que, avançat en els plànols i en la voluntat de la Diputació de cedir-ne la propietat, no s’ha materialitzat encara tant per problemes diversos com per haver anat saltant de la llista de prioritats dels governs de signe polític divers. L’actual regidor de Cultura, Santiago Masip, es mostra confiat en un desenllaç feliç per a la fundació que no trigui a arribar. “La voluntat política i tècnica per posar en marxa aquest pol de promoció cultural hi és i que sigui un espai viu, i tampoc renunciem a complementar-lo amb un seguit de tallers de creació, tal com ja es contemplava en l’inici”, puntualitza el regidor, que es felicita que el centenari “sigui l’excusa perfecta per tornar a posar a sobre la taula el projecte i buscar el finançament necessari en les administracions superiors”. Els treballs inicials contemplen una remodelació a fons de l’antiga biblioteca i la construcció de nous espais amb un pressupost elevat que supera els quatre milions d’euros. “Volem fer les coses bé i dotar la fundació d’un edifici en condicions, però també som conscients que l’Ajuntament no ho pot fer tot sol”, destaca Santiago Masip, un dels ferms defensors de la proposta des de fa anys.

tres mirades

La programació del centenari de Joan Josep Tharrats, amb el nucli central a la mateixa fundació, pivota en tres grans mostres i altres actes paral·lels. La primera, Les arts del llibre amb Tharrats i Dau al Set va inaugurar la celebració del centenari i combinava la relació de Tharrats amb els gravats i l’edició d’art amb treballs fets pels alumnes del conservatori de les arts del llibre de l’Escola Superior de Disseny i Art, la Llotja, a partir de les publicacions dels diferents números de la revista Dau al Set. A aquesta exposició va seguir l’actual, comissariada per l’artista Lluís Ivern, que també coordina tota la programació del centenari, i on el visitant es pot endinsar en, mai més ben dit, una de les parts clau de l’univers Tharrats. Tharrats, cosmos i art gràfic, visitable fins al 7 d’octubre, és una porta a la passió, un pèl obsessiva però esplèndida, de Tharrats per l’univers, els seus misteris i les seves simbologies.

“A Tharrats res l’inquietava si no es tractava de papers, tintes, pintures, imatges o qualsevol altra cosa que tingués la possibilitat de ser retallable, muntable, imprimible o compaginable.” Així defineix Tharrats Arnau Puig, l’últim exponent viu del grup Dau al Set, en el text introductori del llibret de la mostra, en què fa esment, com no podria ser d’una altra manera, del que va ser el tret diferencial i únic de l’artista: les maculatures. Precisament d’un material de rebuig –les maculatures no són sinó els fulls mal impresos, aquells que estan condemnats a desaparèixer–, Tharrats en va fer bandera i segell personal. El comissari de la mostra explica, probablement amb la mateixa passió amb què devia compondre lTharrats, que els misteris del cosmos van captivar el prolífic artista i el van dur a aprofundir, o més aviat a reinterpretar i també a reconstruir, en nombroses obres.

Amb l’objectiu de crear un relat assequible pel gran públic, l’exposició Tharrats, cosmos i art gràfic s’estructura en cinc escenaris que mostren l’evolució de la relació entre el creador de Dau al Set i l’univers misteriós i insondable. “Tharrats, malgrat el que pugui semblar, no costa d’entendre al gran públic i el relat cronològic que hem creat en la mostra ajuda a aproximar-s’hi i a provocar la reacció en el visitant, que és del que es tracta”, assegura Ivern. Un primer apartat, en què les maculatures juguen a ser l’objecte central de les composicions, serveix de preàmbul a la posterior relació plena que l’artista mantindrà amb les constel·lacions i els altres elements còsmics. El segon apartat pren com a excusa la relació que l’autor va mantenir amb l’astronauta Charles Conrad –el tercer home que va posar els peus a la lluna amb l’Apolo XII– i que li va permetre presenciar en directe l’enlairament del Gemini XI a Cap Kennedy l’any 1966. “Apareixen els moviments orbitals, les llunes ben definides, els planetes i les rotacions que continuarà treballant fins a finals dels vuitanta. Sintetitza gràficament les figures“, relata Lluís Ivern.

El COSMOS AL PAVIMENT

Precisament, tal com recull l’exposició, un any després del viatge als Estats Units, a Joan Josep Tharrats li encarregaran dissenyar el paviment del mirador de l’Alcalde, una àmplia terrassa a la muntanya de Montjuïc de Barcelona. “Hi crearà un gran mosaic de 420 m² amb materials tan diversos com ara pedres de riu, maons, trossos de ceràmica, formigó i vidres d’ampolla i els transformarà en paisatges còsmics de gran bellesa”, apunta el comissari.

Després d’haver plasmat les formes de l’univers, Tharrats farà el salt cap a “la inabastable magnitud del cosmos”. En un tercer àmbit, l’exposició recull les peces inspirades en el misteri bíblic de la creació –recollides a la carpeta Gènesi–, la fascinació per les ments més brillants de la ciència i l’estudi de l’univers –a Homes i estrelles– i l’experimentació amb el món de l’astrologia –a Zodiac. “En la recta final de la mostra apareix l’obra de principis dels noranta, en què és ben visible el retorn als orígens de l’artista en una doble visió: fent una nova mirada a obres inicials i recuperant un món primigeni en què torna a treballar a fons les maculatures”, destaca. Finalment, el cinquè i darrer apartat és el més pedagògic i explica les diferents tècniques de gravat utilitzades per l’artista. “Aquestes últimes peces eren interessants no tant pel seu valor sinó perquè mostraven al visitant la vessant més experimentadora de Tharrats”, puntualitza Lluís Ivern. Univers Tharrats serà l’exposició central del centenari i que comissarà l’historiador de l’art i crític d’art Ricard Mas. Prevista per al mes de novembre, s’ha concebut com una mirada àmplia per captar el polièdric univers creatiu de l’artista. S’hi veurà el Tharrats “com a fenomen cultural” en el món de l’art plàstic, del disseny gràfic, del llibre i de l’emprenedoria cultural. L’exposició tindrà també l’edició d’un catàleg, amb escrits del mateix artista i d’altres veus reconegudes del sector, una conferència a càrrec del mateix Mas i una taula rodona que convida a l’esperança perquè, tal com s’explicita en el llibret commemoratiu, “s’abordarà Tharrats des d’una perspectiva analítica que, a part d’aportar els arguments reivindicatius que hagin justificat la celebració del centenari, ha de servir per obrir nous camps d’estudi lligats a la seva figura, com a part d’una nova etapa de la fundació”.

LLIGAMS AMB PINEDA

Joan Pujadas ha estat el pinedenc que millor va conèixer Joan Josep Tharrats. Conservador de la fundació des del 1991 fins al 2015 –a partir d’aquell any, l’Ajuntament no ha tornat a ocupar el càrrec–, Pujadas recorda que l’artista va acceptar exposar a Pineda gràcies a la intervenció del pintor gironí Josep Perpinyà, arrelat al municipi des de feia anys, i a l’interès de l’aleshores regidor de Cultura Emili Biosca. “La mostra va ser un èxit rotund de públic i Tharrats es va sentir ben acollit”, apunta, i hi afegeix que, com a agraïment, va regalar al municipi el collage titulat Homenatge a Pineda. Composició que serviria com a imatge de portada del programa de festa major d’aquell mateix any, el 1989.

“El consistori va correspondre a la generositat de Tharrats posant el seu nom al carrer que unia la masia de Can Jalpí amb el col·legi Sant Jaume”, fa memòria Pujadas, que destaca que, en un recés després de l’acte, Tharrats va proposar de convertir el collage en tapís. “L’artista estava immers en el treball amb aquesta tècnica i a tots els presents els va entusiasmar la idea”, explica. L’encàrrec es va traslladar a l’escola de tapís del centre cultural La Mercè de Girona, dirigit per Carles Delclaux. “Durant sis mesos, cada dijous agafava el cotxe fins a Barcelona, recollia Joan Josep Tharrats al seu taller i marxàvem cap a Girona per seguir de ben a prop l’evolució del tapís”, rememora l’exconservador de la fundació. En aquells llargs viatges, proclius a les confidències, Pujadas manté que l’artista li va fer la confiança de compartir “tot un seguit d’aventures i d’anècdotes amb referents de la cultura de l’època, com ara Dalí, Foix, Miro i Picasso, i membres del Dau al Set, com ara Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Joan Brossa”.

Va ser precisament en un d’aquests viatges que va sorgir la idea de crear un centre d’art a Pineda i va ser el mateix Tharrats que, després de descartar nodrir-lo amb un fons de pintura, perquè era massa car per a les arques municipals, va idear destinar-lo a l’art gràfic. Amb un fons d’unes 500 peces, la Fundació Tharrats d’Art Gràfic va tenir el suport posterior de la família de l’artista, un cop va morir, l’any 2001, víctima d’una cruel malaltia degenerativa. Pujadas no amaga la nostàlgia recordant uns primers temps de la fundació “amb una activitat i una empenta cultural enorme, amb exposicions d’obres de Cuixart, Subirachs i Perejaume, presentacions de llibres i homenatges a Vicenç Riera Llorca, Joan Coromines i Joan Miró”. “Van ser anys molt prolífics, molt rics”, insisteix, i considera “un acte de justícia” que es revifi l’interès de les administracions per tirar endavant el projecte de la seu definitiva de la fundació. “Es donaria, finalment, resposta a un acte de gran generositat que Joan Josep Tharrats va tenir cap a Pineda”, conclou.

Una extensa obra present al món

El color com a definidor de l’espai plàstic. Joan Josep Tharrats expressava així una constant en la seva obra que exposaria arreu del món i en espais tan reconeguts com ara el Museu d’Art Modern de Nova York (1961) o la Galeria Tate de Londres (1962). Part del seu llegat és present, entre d’altres, en els fons del Museu Solomon R. Guggenheim de Nova York, de la Galeria Tate de Londres, de la Galeria d’Art de Toronto, del Museu Nacional d’Israel, a Jerusalem, del Museu d’Art Modern de Mèxic, del Museu d’Art Contemporani de Madrid, del Museu d’Art Modern de Tòquio, de la Fundació Paul Klee de Berna, del Museu Nacional de Varsòvia, del Club dels Astronautes de Moscou i dels Museus Vaticans, a Roma.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor