Arts visuals

Sixena i els malvats catalans

A hores d’ara ningú se sorprendrà si diem que la qüestió sobre l’art del monestir de Sixena fa tuf de víscera podrida. De fet, el tema put des bon principi. L’ambient el va començar a enrarir l’alcalde de Vilanova de Sixena, Ildefonso Salillas (PAR), quan va fer reaparèixer uns fantasmes que només ell i els seus acòlits veien, fruit de l’alienació i de la rancúnia visceral que els mou. “El monestir el van cremar milicians catalans.”Es tractava d’un mantra que s’havia anat estenent pel poble per amagar la crua realitat, la que relaten els documents: el monestir el van incendiar els membres dels comitè local de Vilanova de Sixena. La piconadora de l’oblit posttraumàtic es va engegar anys enrere, i culpabilitzar agents externs aliens a la comunitat era el més senzill. Així, la figura del malvat català va ser recurrent en diverses localitats de l’entorn, i ho ha demostrat algun estudi acadèmic recent.

No va tenir prou amb això, i ha estat també l’alcalde qui en alguna ocasió ha posat en relació l’incendi del monestir amb l’arrencament posterior del que quedava de les meravelloses pintures murals de la sala capitular. És a dir, dient si fa o no fa que el monestir es va cremar per poder-lo espoliar. Josep Gudiol i Ricart va aconseguir una partida econòmica de la Generalitat de Catalunya en plena Guerra Civil espanyola, es va desplaçar a Sixena i va salvar, jugant-se la vida, allò que quedava d’un dels conjunts murals d’època romànica més rellevants d’Europa. Les pintures avui es poden contemplar al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Si Gudiol no hagués pres aquella decisió, avui no en quedaria res, atès que el sostre de la sala no es va cobrir fins als anys noranta del segle XX. Gudiol, un altre malvat català. En lloc de mostrar-li agraïment, els polítics aragonesos –i una part de la societat civil– s’han dedicat a vilipendiar-lo, acusant-lo de lladre i espoliador. “Els catalans ens van robar les pintures”, afirmen uns. I n’hi ha que parlen, fins i tot, de botí de guerra.

Javier Lambán (PSOE), actual president d’Aragó, es va apuntar a la festa incendiària en pronunciar el seu darrer discurs de cap d’any a Sixena envoltat d’un atrezzo ben macabre: les obres d’art que la Guàrdia Civil s’havia endut de matinada l’11 de desembre del Museu de Lleida a l’empara de l’article 155. L’objectiu era recuperar l’autoestima dels aragonesos, segons va reconèixer en aquell discurs. Però tampoc en va tenir prou amb això. Després d’abonar el femer afirmant que el president Torra era un nazi i un feixista, fa tot just uns dies va comentar a Twitter que el monestir ja estava preparat “per recuperar les pintures que un català va arrencar fa dècades per endur-se-les a Barcelona.” Un català. Sempre el malvat català. No cal tenir la pell gaire fina per adonar-se que aquestes paraules traspuen odi ètnic. A veure qui serà el veritable malvat.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor