Articles

L’OBRA DE JUJOL SURT DE L’OMBRA

L’Ajuntament de Sant Joan Despí i una vintena més de municipis han organitzat activitats per divulgar l’obra de l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol, que va quedar eclipsat per la figura de Gaudí

OBJECTIU
“L’Any Jujol és una oportunitat per rellançar el patrimoni modernista de Jujol i posar l’arquitecte al lloc que es mereix”
INFLUÈNCIA
“A Gaudí li agradava molt el color, però no el dominava. Jujol va donar color a l’obra de Gaudí”
ARXIU JUJOL
“Cal una entitat pública per conservar i divulgar el seu llegat”

De la Casa Batlló de Barcelona, un dels edificis més significatius del gran arquitecte modernista Antoni Gaudí, la part més valorada és la façana, per la seva creativitat i originalitat. Però segurament pocs dels milers de turistes que cada any visiten i fotografien aquesta façana –que combina la pedra, el ferro forjat, el trencadís de vidre i la ceràmica policromada– saben que va ser un altre arquitecte, Josep Maria Jujol (Tarragona, 1879 - Barcelona, 1949), qui va tenir un paper destacat en la seva construcció. La Casa Batlló va ser el primer projecte en què van treballar plegats els dos genis, Gaudí i Jujol. Era l’any 1904, quan Gaudí es va quedar meravellat de qui aleshores era un jove arquitecte que li va proposar diverses idees per a la façana, sobretot la incorporació del color: “A Gaudí li agradava molt el color, però no el dominava. En aquell moment, Gaudí gaudia veient aquell jove, que era molt creatiu, que dominava el color; Jujol dona color a l’obra de Gaudí. Si observem l’obra de Gaudí fins a l’any 1904, veiem que és una obra molt maca, molt digna i molt extraordinària, però li falta color. A partir del 1904, que és quan Jujol treballa a la Casa Batlló de Barcelona, veiem que el color es posa de manifest de manera clara, gràcies a ell. Les idees són de Gaudí, però Jujol s’engresca i li proposa diverses coses. Quan veus un munt de gent fotografiant la façana de la Casa Batlló, estan fotografiant un edifici de Gaudí, sí, però amb una decoració de Jujol.” Així ho explica el fill de l’arquitecte, Josep Maria Jujol, content perquè diversos ajuntaments catalans, liderats pel de Sant Joan Despí –municipi on el tarragoní va exercir com a arquitecte municipal–, han organitzat un complet programa d’actes per commemorar el 140è aniversari del naixement del seu pare, considerat “un artista total” perquè ”va tocar tots els pals”: “A més d’arquitecte va ser decorador, pintor, esgrafiador, dissenyador de mobles....”, diu Àlex Medrano, regidor de Cultura de Sant Joan Despí. “Jujol feia des del càlcul dels fonaments de l’edifici fins a la col·locació de les cortines, de les catifes, dels mobles... Tota la decoració”, afegeix el seu fill.

L’Any Jujol, que s’allargarà fins al setembre del 2019, ha de servir per vindicar un arquitecte que tot i ser considerat un dels grans del modernisme entre els experts, encara és poc conegut en l’àmbit popular. Potser perquè va quedar a l’ombra de Gaudí. Al fill de l’arquitecte no li agrada que diguin del seu pare que va ser deixeble de Gaudí, sinó “col·laborador”: “No en va ser en absolut, de deixeble! Deixeble és aquell a qui l’artista dona un mestratge, que aprèn d’ell. En canvi, quan Jujol va començar a treballar amb Gaudí, ja tenia una formació tan sòlida que no necessitava aprendre; això no vol dir que hi hagi alguna influència, perquè al llarg de la vida sempre s’aprenen coses, però Jujol ja tenia un estil propi l’any 1904, i el va incorporar a l’obra de Gaudí.” De la relació entre els dos artistes n’està a punt de publicar un llibre, Jujol amb Gaudí, que vol que estigui al mercat durant la celebració del 140è aniversari. La filla gran de l’arquitecte, Teresa Jujol, també n’està preparant un amb les transcripcions dels textos que va escriure quan encara era un jove estudiant: “Amb els seus escrits veus el sentit de l’observació de la natura, la seva finor. Serà un llibre interessant”, indica el seu fill.

La col·laboració Jujol-Gaudí es va donar en moltes altres obres, com ara la Casa Milà de Barcelona o la reforma de la catedral de Palma. I en una de les peces gaudinianes més populars: el banc ondulant del Park Güell de Barcelona: Gaudí va encarregar al seu jove col·laborador la solució colorista del banc que ha esdevingut més popular del parc. A la Sagrada Família, Jujol hi tenia una taula de treball exclusivament per a ell, però no se sap del cert quin és el grau d’implicació que va tenir en la construcció, més enllà d’alguns elements decoratius, com les escultures de coloms que, un cop mort Gaudí, el 1926, es van instal·lar a la part alta de la façana del Naixement.

El regidor Àlex Medrano reconeix que la figura de qui va ser arquitecte del municipi durant molts anys ha quedat amagada per la de Gaudí: “Per això amb la celebració de l’Any Jujol volem posar al seu lloc tota l’obra i la visió de l’arquitectura de Jujol al nostre país. És una oportunitat per rellançar el patrimoni modernista de Jujol”, assenyala. Només a Sant Joan Despí, l’arquitecte va intervenir en més de 40 edificis, els més destacats dels quals són la Torre de la Creu, la reforma de la masia Can Negre, la Casa Serra-Xaus i l’obra religiosa a l’església de Sant Joan Baptista. Arreu de Catalunya, hi ha 21 poblacions més amb obres de Jujol, moltes de les quals es troben al Camp de Tarragona, i que ara s’han sumat a la celebració de l’Any Jujol amb l’organització de diverses activitats divulgatives. A la seva ciutat natal, Tarragona, encara està en funcionament una de les seves obres més valorades: el Teatre Metropol, que actualment es troba en procés de reformes.

Arxiu dispers

La gran assignatura pendent per facilitar la divulgació de la figura de Jujol és la creació d’un gran centre que aplegui tot el seu fons documental. Actualment, aquest patrimoni està repartit en tres espais: la seu de la demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, on des del 1998 conserven la part documental que fa referència al treball de Jujol a la demarcació; l’Arxiu Municipal de Sant Joan Despí, on es troba el material relacionat amb aquesta població, i la mateixa família, que conserva bona part del llegat de l’arquitecte (plànols, dibuixos, fotografies i petites escultures) a les golfes de la casa dels Pallaresos, al Tarragonès, tot i que no està obert al públic, a excepció d’algunes visites concertades. Fa vint anys que la família va començar a plantejar la creació d’un centre que aglutini tot el seu llegat, “per conservar-lo i donar-lo a conèixer”. “Cal una tenir entitat pública on els estudiosos puguin anar a treballar”, diu Jujol fill. Fa vint anys, doncs, van iniciar contactes amb l’Ajuntament de Tarragona: “El pare i nosaltres som tarragonins convençuts i volíem que l’arxiu fos a Tarragona.” Molt aviat el consistori va plantejar la possibilitat de situar el gran arxiu de Jujol a l’edifici del mateix teatre Metropol, que té quatre plantes. Però ara per ara el projecte encara no s’ha materialitzat: “L’Ajuntament sempre ens ha dit que sí, però ja han passat tres equips de govern diferents, hi ha hagut moltes reunions amb ells, i mai no s’ha arribat a una conclusió”, lamenta. La família va presentar fa dos anys tot un projecte de distribució de l’edifici del Metropol, fet per Josep Llinàs, el mateix arquitecte que va signar la remodelació del teatre. El consistori va dir aleshores que el finançament encara no estava garantit, i que els aproximadament 2 milions d’euros que feien falta no sortirien dels comptes municipals, sinó que el consistori demanaria ajuts a la Unió Europea i buscaria recursos privats. A hores d’ara, encara no hi ha cap calendari previst. “L’Ajuntament va dir que li agradava molt el projecte, però al final, quan no saben què dir, diuen que no hi ha pressupost”, critica Jujol, que reconeix que està dolgut per aquesta situació: “Nosaltres ens fem grans i al final el patrimoni de Jujol no podrà estar a l’abast del gran públic. La família no pararem de batallar, però.”

L’obertura d’aquest centre o museu o arxiu Jujol “podria aportar beneficis turístics a la ciutat”. “Ara que es parla tant del turisme cultural, tenim una figura com Jujol que ens podria portar gent vinguda d’arreu del món; alguns ja el coneixen i ja venen, però de l’altra manera, amb un centre Jujol, podrien venir col·lectivament. Seria un benefici per a la ciutat. I portaria un turisme de qualitat. Jujol podria ser un dels motors d’un turisme de qualitat”, assenyala el fill.

A Sant Joan Despí, l’altra ciutat vital de Jujol, ofereixen rutes per visitar les obres de Jujol i són conscients de la importància que té aquesta figura per atraure turisme, més enllà de les visites i activitats pedagògiques per als més petits que ofereixen habitualment. “Tenim comprovat que el turisme de Barcelona que surt de la Pedrera triga menys a venir a Sant Joan Despí, per exemple, que a anar a la Torre de la Creu o al Park Güell. Són 13 minuts en transport públic. Volem atreure aquest tipus de turisme, els col·lectius sensibles a aquesta obra”, explica el regidor Àlex Medrano. Un revulsiu important va ser que fa tres anys Sant Joan Despí fos convidada al festival d’arquitectura Open House: “Aquest va ser el punt a partir del qual ens van conèixer molt més a fora de la nostra ciutat. Hem experimentat un augment important de visitants.” Per Medrano, encara no hi ha una quantitat massiva de turistes estrangers interessats en Jujol, “però sí que van venint grups, sobretot de japonesos”.

En allò que coincideixen tots els municipis amb obres de Jujol és en aquest potencial que pot suposar el rellançament i la divulgació de la seva obra. És per això, que una vintena de poblacions catalanes s’han adherit a l’Any Jujol impulsat per Sant Joan Despí. El fill de l’arquitecte ho té clar: “Jujol era un geni. A mi no m’està bé dir-ho perquè en soc el fill. Però em baso en el que diuen molts altres professionals (escultors, pintors, gent que havia treballat amb ell...), que el posen a dalt d’un pedestal. Gent de totes les tècniques, des del paleta fins al decorador, el reconeixen com un geni”, destaca el seu fill, que diu que ara cal que la seva obra sigui més coneguda en l’àmbit popular.

John Malkovich, un entusiasta de Jujol

Una de les figures internacionals que més han donat a conèixer l’obra de Jujol és l’actor nord-americà John Malkovich, que se’n confessa un admirador absolut. L’actor ha visitat en diverses ocasions –de manera privada– les construccions que Jujol va aixecar al Camp de Tarragona, com ara la Casa Bofarull als Pallaresos i l’església de Vistabella, al Tarragonès. L’any 2010, Malkovich va ser el convidat principal de la celebració del centenari del Teatre Metropol de Tarragona, una altra de les grans obres de Jujol. Hi va oferir dues funcions del seu espectacle The infernal comedy i va prendre part en una taula rodona sobre l’arquitecte. En aquell moment, va explicar que la seva admiració per Jujol li venia per dues raons: per la influència del seu pare, que s’encarregava de la preservació arquitectònica d’edificis històrics i, sobretot, perquè en un viatge a Barcelona va quedar “estupefacte” quan va descobrir la Casa Planells, projectada per Jujol, mentre passejava per la Diagonal: “Aquella mateixa nit ja vaig llegir un llibre sobre Jujol.” Per ell, el de Jujol és un estil arquitectònic que “arriba al cor de la gent”.

Activitats arreu

La celebració de l’Any Jujol, que ja està en marxa, acabarà el setembre de l’any que ve, coincidint amb el 140è aniversari del naixement de l’arquitecte. El gruix dels actes es concentraran a Sant Joan Despí, on s’han programat una trentena d’activitats: exposicions, publicacions editorials, espectacles d’arts escèniques, activitats escolars, festes, sortides turístiques, jornades gastronòmiques... Com a cloenda, per al setembre del 2019 han programat unes jornades d’estudi internacionals sobre Jujol, i una gran exposició a Can Negre, un dels edificis que porta el seu segell. Tarragona i altres poblacions jujolianes del territori, com Constantí, els Pallaresos, Vistabella i la Secuita, també s’han sumat a la celebració d’aquest programa per divulgar l’obra de l’arquitecte modernista.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)