Articles

VILADOT REVIU

A les portes de la celebració del vintè aniversari de la mort del narrador, poeta visual i escultor d’Agramunt, la Fundació Guillem Viladot es renova i inicia aquesta tardor una nova etapa per obrir a la societat l’obra d’un dels grans creadors catalans del segle XX

CREADOR AÏLLAT
Des d’Agramunt, Guillem Viladot va crear un món artístic propi, avantguardista i singular
CONNEXIONS
La fundació convidarà joves creadors a fer estades artístiques al centre Lo Pardal

Quan falta un any per a la celebració del vintè aniversari de la mort de Guillem Viladot, la fundació que gestiona el patrimoni i la figura d’un dels creadors més singulars de les lletres catalanes del segle XX ha fet un canvi de rumb i engega una nova etapa en què es vol donar més rellevància social a un autor que encara no està valorat al nivell de la importància que té la seva obra. Per això es vol obrir a tot el públic els tresors artístics que conté el centre d’art Lo Pardal. L’any 2017, va canviar la presidència del patronat privat que regeix la fundació (després de la mort de la vídua de Viladot, Montserrat Felip, se n’ha fet càrrec el nebot del poeta, novel·lista i artista Jordi Viladot), i aquest estiu s’ha produït el canvi en la direcció. Pau Minguet, historiador de l’art, ha pres el relleu de Josep Maria Garcia amb la intenció que la figura de l’artista d’Agramunt i la seva singular proposta creadora s’obri a molt més públic i que interactuï amb creadors actuals.

Per començar, la nova etapa de portes obertes implica que, per fi, l’espai Lo Pardal tindrà horari d’obertura. Fins ara, per visitar-lo calia concertar cita prèvia a la fundació, cosa que dificultava la logística de les visites improvisades, sovint atretes per l’Espai Guinovart. El nou horari, que es posa en marxa aquesta tardor, obre les portes del centre els dijous i divendres, de 10 a 14 i de 15 a 19 h, i els dissabtes, de 10 a 14 h. Un primer pas discret, però que s’encamina cap a la reivindicació de la figura de Viladot que s’ha posat en marxa a les portes del vintè aniversari de la seva mort.

repensar viladot

El primer gran tret de sortida d’aquest canvi es veurà el 13 d’octubre. Les portes de Lo Pardal (el conjunt de tres edificis del poble d’Agramunt comprats pel mateix Viladot per fer-los servir de tallers i magatzems de les seves creacions, i ara reconvertits en la seu de la fundació) s’obriran per a la inauguració d’una exposició que aplegarà una selecció de les peces i les creacions que tenen a veure amb el món de la pagesia. La mostra Viladot rural, les eines de la poesia, és una invitació a rellegir Guillem Viladot a través de creacions que, o bé estaven en dipòsit de la fundació, o bé es trobaven exposades a les sales de Lo Pardal, i que tenen en comú la temàtica relacionada amb el món rural i les feines agrícoles. La seva professió era la de farmacèutic i la seva mirada artística avançada anava de bracet de la de Joan Brossa i l’avantguarda més urbana, però els paisatges rurals de l’Urgell i la vida d’Agramunt van tenir gran una influència i van ser un dels grans temes al llarg de la seva obra, tant poètica i narrativa, com visual i escultòrica. “Una de les línies d’actuació que tirarem endavant són aquests cicles d’exposicions temàtiques sobre l’obra de Viladot, que permetran fer una nova lectura d’aquestes mateixes obres i repensar, des de diversos punts de vista, la seva figura creativa i intel·lectual”, ha explicat el director de la fundació, Pau Minguet.

conviure amb viladot

Aquestes noves exposicions i discursos a partir de l’obra que té la fundació seran una de les principals línies de treball de la nova etapa. La segona, l’obertura i la connexió de Viladot amb els moviments i els creadors actuals. La idea de la fundació és convidar un artista a crear i a exposar a la fundació, buscant-hi les connexions entre els joves creadors actuals i l’obra de Viladot. El diàleg entre la modernitat i la innovació de les propostes artístiques que va fer Viladot al llarg del segle XX pot crear una connexió molt interessant amb l’art dels creadors del primer terç del segle XXI. Almenys això és el que pretén el programa Conviure amb Viladot que ha impulsat la fundació i que tindrà els seus primers fruits el mes de desembre, amb l’estada a Agramunt de l’artista catalanoargentina Nora Ancarola, primera visitant que conviurà amb Viladot a Lo Pardal. Ancarola, que en un dels camps en què treballa és en els conceptes de memòria, el trauma i el desarrelament de Walter Benjamin, aixecarà una instal·lació a Lo Pardal que conviurà amb les obres de Viladot i amb la pròpia memòria d’Agramunt: en el primer bombardeig de la Guerra Civil que va patir el poble, l’abril del 1938, els veïns de la vila van córrer a protegir els murs de la façana de l’església romànica de la localitat amb una estructura feta de sacs de terra i sorra. Amb la instal·lació artística que Ancarola muntarà a Agramunt, es podrà fer una nova lectura d’aquell episodi.

Aquests són els primers passos d’una nova etapa a la fundació, encaminats a fer-la sortir dels petits cercles intel·lectuals i a convertir-la en un centre d’art per a més públic i en el motor d’una reivindicació de la figura de Viladot com un dels grans creadors catalans del segle XX. La fundació es va crear el 2001, dos anys després de la mort de l’escriptor i artista visual, i gestiona des de llavors l’obra i els espais museístics que Guillem Viladot va deixar a Agramunt. Es tracta d’una fundació privada participada per la Generalitat, la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal de l’Urgell, l’Ajuntament d’Agramunt i la família de Viladot.

La visita a l’espai museístic Lo Pardal, format per dos edificis contigus, és tota una experiència d’immersió en el món de la poesia visual. Repartides en tres edificis, les obres de Viladot es mostren sense nom ni placa identificava, tal com els volia mostrar l’artista. Que siguin les obres i el seu vincle amb cada espectador els que generin el sentit subjectiu a cada una. No hi ha distribució temàtica, tampoc, i es troben en gran part ocupant els espais que el mateix autor els va donar en vida. “La convivència de peces i obres aparentment inconnexa crea diàlegs i lectures ben sorprenents”, assenyala el director de la fundació, des de la qual s’han posat com a objectiu mantenir el llegat de Viladot amb el mateix sentit que ell li va donar.

Guillem Viladot i Puig va néixer a Agramunt el 1922 en el si d’una família d’apotecaris. Va estudiar farmàcia i va donar continuïtat al negoci familiar, però entre xarops, fórmules, receptes, remeis i ungüents, Viladot va emergir com un dels creadors més singulars de les lletres catalanes de la segona meitat del segle XX, i va ser cofundador a Catalunya, amb Joan Brossa, d’un llenguatge a mig camí entre la literatura i l’art visual: la poesia visual. Tancat a la farmàcia, Viladot, apartat aparentment dels cercles literaris i artístics del país (tot i que l’anàlisi posterior de la seva correspondència personal ho va negar, ja que va establir una gran relació artística amb Joan Brossa respecte a la poesia visual i amb Manuel de Pedrolo i Josep Vallverdú respecte a la narrativa), es va dedicar a escriure novel·les, relats breus i poesia, i també va experimentar amb la combinació de la forma plàstica de les lletres, de les frases i del llenguatge, transitant per una frontera tènue entre la idea i la forma. Viladot també produïa escultures, cartells i tota mena de combinacions sense perdre de vista que, per ell, el més important era la idea.

L’aïllament geogràfic respecte als cercles artístics majoritaris el va convertir en un creador singular, que va donar lloc a un món artístic interior tan ric com de difícil sortida a l’exterior. Si hagués viscut i creat a Barcelona, segurament avui la seva figura seria tan coneguda a nivell popular com la de Joan Brossa.

La nova etapa de la fundació, centrada de moment en el seu llegat visual, donarà continuïtat a la tasca realitzada des de l’anterior direcció de la fundació, que es va dedicar sobretot a l’obra narrativa de Viladot. En els darrers anys, la fundació va treballar en la reedició d’algunes de les seves novel·les i en la correspondència que va mantenir amb altres escriptors com Màrius Torres, Salvador Espriu, Blai Bonet, Joan Sales, Joan Triadú, Manuel de Pedrolo i Josep Vallverdú i amb artistes visuals i plàstics com Antoni Tàpies i Leandre Cristòfol.

PAU MINGUET

“Volem convertir Lo Pardal en un centre d’art contemporani”

Ha assumit aquest estiu la direcció de la fundació i durant la tardor començarà a desplegar les iniciatives de la nova etapa del centre d’art Lo Pardal.

Per què es duen a terme aquests canvis?
Encetem una nova etapa i una de les línies d’actuació que hem estat preparant durant l’estiu és la idea de rellançar i repensar l’obra de Viladot i obrir-la a nous públics. L’exposició sobre la influència del món rural en les seves obres és una primera proposta en aquest sentit. L’obrirem coincidint amb la Fira del Torró d’Agramunt, perquè també volem estar lligats a les festes i activitats de la població, i que Agramunt se senti seu aquest espai i aquest llegat. No volem ser un mausoleu, sinó que volem convertir Lo Pardal en un autèntic centre d’art contemporani i que la gent el visiti i el faci seu.
No se li ha fet justícia, a Guillem Viladot?
No és prou conegut en relació amb la importància de la seva obra. Potser el fet de viure i crear des d’Agramunt va fer que fos així, no ho sé. Però en tot cas, la nostra funció és que la seva figura surti dels cercles més reduïts i s’obri al conjunt de la societat. El centre d’art Lo Pardal és en aquest sentit un patrimoni únic i molt valuós: no n’hi ha cap altre dedicat a la poesia visual com aquest a Catalunya, ni a l’Estat, i en trobaríem ben pocs a Europa. Segurament, si Viladot hagués estat a Barcelona aquest llegat no seria aquí, sinó al MACBA. Nosaltres el que volem és que aquest espai doni els seus millors fruits. Ser a Agramunt és un extra, un element molt positiu, ja que no només posa en relació l’obra de l’autor amb el paisatge i l’entorn on va viure i treballar, sinó que ens permet entrar en un diàleg creatiu, establir col·laboracions amb l’Espai Guinovart i aprofitar tot l’atractiu turístic que té Agramunt i l’Urgell.
També continuareu amb les tasques d’estudi i l’anàlisi del seu llegat?
El centre acull des de fa poc l’arxiu personal de Viladot. L’hem estat revisant i conté material molt interessant.
Per exemple?
Un relat breu, inèdit. El podríem publicar, però de moment ens estem centrant en les noves línies d’actuació per al centre d’art, i les publicacions i estudis ja continuaran fent el seu camí. Ara ens toca començar una nova etapa que obri les portes de Viladot a la societat.
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)