Teatre

Expressió lliure al Temporada Alta

El vídeo de presentació del Temporada Alta és tota una provocació. Retransmet un programa caspós inventat, ‘La voz de España’, amb l’aparició de la cantant Amaia Romero, d’OT, interpretant el ‘Soy rebelde’ de Jeanette. La llibertat d’expressió està en qüestió, aquests últims mesos i el festival de tardor de Catalunya ha optat per fer-ne escarni (amb emoticones al curtmetratge) i un cartell d’artistes, com sempre, compromès

AMPLIAR GEOGRAFIA
El Temporada Alta arriba enguany a sis localitats més
MOZART AFRICÀ
Platel revisita el ‘Rèquiem’ amb músics africans i un nou concepte de la mort
REPETIDORS
El clàssic Torneig de Dramatúrgia permetrà, per primer cop, que alguns autors repeteixin

Si un festival és ambiciós es pot marcar rumbs, però mai, límits artístics. El Temporada Alta, amb una forta complicitat amb els principals creadors escènics de Catalunya i també amb un notable abast internacional, manté el seu rigor, tot i que planegi una indeterminada amenaça a la llibertat d’expressió. Les sales de la demarcació de Girona lideren l’interès artístic, com cada tardor a Catalunya. Perquè és en aquest festival on es produeixen les principals visites de companyies internacionals i perquè és on s’estrena un notable paquet d’espectacles que, posteriorment, fan temporada a Barcelona i, més puntualment, gira pel Principat.

Els artistes han de poder crear amb el dret d’ofendre terceres persones. Si l’art ha de ser un element regenerador, cal que tot es pugui replantejar obertament, sense que cap jutge vegi cap tipus de delicte en el’ús de la llibertat d’expressió. El director artístic del Temporada Alta, Salvador Sunyer, apel·lava a una altra por més moderna, la de les xarxes socials. Avui, l’estat d’opinió és voluble i es pot contagiar de la ràbia que, de vegades, s’escup per Twitter i Instagram. El gran temor és que els artistes, volent evitar aquestes amenaces, s’autocensurin i es perdi la radicalitat en la creació.

Calla, Hamlet, Calla (12 d’octubre a El Canal) hauria d’haver estat l’espectacle inaugural, insinuava Sunyer en la presentació del festival, fa unes setmanes. Serà una peça de creació, en què es donaran veu a totes aquelles denúncies que queden tapades per la llibertat d’expressió o que no troben altaveu (la veu de la dona, la veu dels joves... a conseqüència de la inèrcia dels grans teatres). Carla Rovira (Màtria) és la coordinadora de la direcció. El festival arrenca la setmana abans amb una peça icònica de Jan Lauwers (un autor que encara no s’havia estrenat al festival): Isabella’s room, i dues propostes per a gurmets: la recuperació de Las tribulaciones de Virginia d’Hermanos Oligor (al Teatre de Salt) i un verbatim sobre el suïcidi juvenil No m’oblideu mai (La Planeta). Tres icones que marquen el mapa que cobreix Temporada Alta des de ja fa anys: creació total, imaginació i reflexió.

Un centenar de veus

El Temporada Alta proposa un centenar de propostes que integren des de programació internacional (20 espectacles de creadors d’una dotzena de països) fins a dramatúrgia i creació de casa (58 títols, 23 d’aquests coproduïts pel Temporada Alta) i obres de creació contemporània (26 espectacles que es concentren en la Setmana dels Programadors). Es caracteritza per ser un festival de llarg recorregut (deu setmanes programant, principalment els caps de setmana). Tot i que les cocapitals del festival siguin Girona i Salt, enguany també programaran a Bescanó, Banyoles, Palafrugell, Torroella de Montgrí, Sant Feliu de Guíxols i Celrà. Per Sunyer, el principal repte d’aquesta edició és aportar “un centenar de mirades personals sobre molts aspectes socials: des dels perills de la democràcia fins a l’homofòbia, l’abús de poder, el maltractament i els límits de l’ètica, entre molts d’altres. Un exemple? Alain Platel (coreògraf fundador de les ballets de C de la B que integra harmònica i música clàssica a les seves coreografies, aparentment brutes i carregades de moviments a partir de convulsions) ha optat perquè la partitura (Mozart va morir abans de completar-ne la composició) del Rèquiem l’interpreti un conjunt de música africana. La mirada de la mort és diferent, tot i que el coreògraf procura tenyir-la, també, amb referències de l’holocaust.

novetats EN El torneig

Es repetirà el Torneig de Dramatúrgia. Serà la vuitena edició. Va començar com un joc en què es convocava vuit autors a competir per un text breu en un campionat d’eliminatòries. El públic vota i decideix qui passa a l’eliminatòria següent. Fins ara, no s’havia permès que els autors repetissin. A partir d’aquesta edició, començaran a freqüentar els repetidors. De fet, en cada eliminatòria es confrontarà un autoria veterana (Daniela Feixas, Paco Mir, Cristina Clemente i Jordi Oriol) amb una de novella (Mafalda Bellido, Joan Fullana, Roger Torns, Marta Aran). Alguns d’aquests textos s’han convertit posteriorment en espectacles: El crèdit i La nostra Champions particular, Smiley i Red Pontiac. El format lúdic, ha tingut tant èxit que ha inspirat altres certàmens similars en indrets com l’Amèrica del Sud, Madrid, les illes Balears i el País Valencià.

Enguany, també s’estrenarà Alba (o el jardí de les delícies), el projecte guanyador del Quim Masó (El Canal, 18 de novembre) que, posteriorment, també es podrà veure al TNC i a Andorra (coimpulsors del premi juntament amb el festival). Per la seva banda, el Temporada Alta també acollirà obres que han resultat guanyadores d’altres premis, com el BBVA: Wohnwagen una àcida història d’amor entre un amant dels llibres i de quedar-se quiet a cas,a i la seva companya que només és feliç viatjant. (El Canal, 27 d’octubre).

Degustació de cine i música

w Tothom entén que el Temporada Alta és un festival de teatre que també inclou altres expressions d’arts en viu com la dansa i el circ. Hi entra, en part, perquè la hibridació de disciplines fa anys que dificulta aquestes fronteres. Però també es resisteix a tenir una mínima llista de concerts musicals i, darrerament, va incorporant una cartellera de cinema vinculada, principalment, a la feina dels creadors que s’hi donen cita. Entre els concerts, ja té una cita anual Sílvia Pérez Cruz (el 28 i 29 de novembre, al Teatre Municipal), enguany amb Marco Mezquida. Rosario presentarà el seu Noches de gloria (31 d’octubre, Auditori Montsalvatge). Albert Pla signarà el seu concert escenificat Miedo (2 de novembre, Auditori Montsalvatge) i el Niño de Elche cantarà la seva antologia del cant flamenc heterodox a El Canal (24 de novembre). Maria Arnal i Marcel Bagés tancaran la gira de 45 cerebros y 1 corazón al Municipal de Girona (11 de novembre) i Xebi SF tocarà a La Planeta (30 de novembre), mentre que Sopa de Cabra repetirà, amb La nit de Sopa II, el 24 de novembre a La Mirona. Jay-Jay Johanson presentarà les seves noves cançons a la sala de cambra de l’Auditori l’11 de novembre. I Clara Peya, Estómac, al Teatre de Salt (1 de desembre). A cavall del teatre i la música, Cor de Teatre estrenarà Troia (al Municipal, el 5 de desembre).

El cartell de cinema lluirà amb un cicle Ingmar Bergman. Però també amb la projecció d’Impulso, a partir de l’univers de Rocío Molina. Com ja és habitual els darrers anys, el festival coprodueix un film d’un creador, aquest cop de partir de la manera de treball de Xavier Bobés. I com també és habitual, el Temporada Alta presentarà el darrer treball d’Isaki Lacuesta, en aquest cas Entre dos aguas. També destaquen noms tan particulars com els de Jean-Luc Godard, Alba Sotorra i Pere Solés.

Els viatges internacionals

wJuntament amb el festival d’estiu Grec, el Temporada Alta és una de les poques oportunitats per conèixer quin teatre fan els grans referents europeus. La capacitat persuasiva del festival de tardor és immensa. Si fa dos anys es va convèncer Kristian Luppa perquè dirigís Davant la jubilació amb repartiment d’actors catalans (aquest any tornarà a estar en cartell), enguany serà Lluís Homar qui construirà sota la direcció de Guy Cassiers La neta del sr. Linh, i Claudio Tolcachir farà una producció catalana de L’omissió de la família Coleman (que posteriorment farà temporada al Romea).

L’idil·li amb Oskaras Korsunovas continua (presentarà el vuitè espectacle de manera consecutiva al festival), ara versionant El casament dels petits burgesos, de Brecht. Per la seva banda, Benjamin Lazar ha fet una insòlita adaptació de l’òpera Traviata, i amb la complicitat del TNC, on farà temporada, s’amplia la mirada del dramaturg uruguaià Sergio Blanco que dirigeix l’actriu Elisabet Casanovas en el monòleg de Kassandra. A més, el festival trasllada la producció d’El bramido de Düsseldorf. I Carmen Machi liderarà el muntatge escrit i dirigit per Lautaro Perotti, Cronología de las bestias (al Municipal, el 7 de desembre).

La companyia anglesa 1927 tornarà a El Canal el 9 i 10 de novembre amb The animals and children took to the streets, després de l’èxit de l’any passat. Entre la nòmina dels directors internacionals, cal citar Thomas Ostermeier, que s’endinsarà a Im herzen der gewalt (‘Al cor de la violència’) al Teatre Municipal, el 3 de desembre.

Jan Fabre apareix, de moment, en el cartell del Temporada Alta amb The generosity of dorcas (26 de novembre al Teatre de Salt), tot i que la denúncia d’assetjament contra el director signada fa molts pocs dies per vint membres de la companyia ha posat en alerta tots els compromisos.

Som ‘A Tempo’

wSalvador Sunyer sap la importància que té que un festival estigui arrelat al territori, perquè li garanteix continuïtat i també perquè es pot emprar l’art per a la socialització dels més petits, introduint-lo a les escoles i els instituts. Per això, amb el suport de la Fundació La Ciutat Invisible, es repeteix el programa A Tempo. L’any passat, més de 3.800 alumnes de Girona i Salt van passar per algunes de les accions. Aquesta és una acció que pretén abordar l’art des de molts àmbits. D’una banda, es convida els escolars a assistir a funcions que estan en cartell. Però també que es programin espectacles a les mateixes aules. És el cas de La corda de Clàudia Cedó i La llavor del foc de Babou Cham i Carlota Subirós. També s’ha fet una versió de Limbo, de Les Impuxibles (sobre la transsexualitat, Albert/Berta.

A Tempo ofereix un seminari de formació per a professionals abans d’arrencar el festival. També els mateixos actors que protagonitzaran alguns espectacles dins del Temporada Alta es presten a fer master class als instituts. L’alumnat té l’oportunitat de descobrir en primera persona la feina de dramaturgs, directors artístics i intèrprets (músics, ballarins, actors...), entre altres professionals de les arts escèniques. I ho fa treballant competències aplicables als continguts del curs. Les sessions tenen una durada de 90 minuts i, en alguns casos, es complementaran amb l’assistència gratuïta de l’alumnat a un assaig o representació de l’espectacle que l’artista presenti al Festival.

El Temporada Alta també dona suport a projectes escolars en què alumnes i mestres treballen junts. La iniciativa Crea el teu projecte inclou obres creades per estudiants que es programen al festival. Enguany, es presenta per primer cop un projecte de ConArte Internacional en col·laboració amb Temporada Alta, El cos es cola, una producció escènica amb alumnes de l’IES Salvador Espriu de Salt, que s’estrenarà durant el festival, el a les acaballes 8 de desembre al Teatre de Salt. La cultura ha de ser transversal i no pot deixar ningú fora. Per això aquest programa s’ofereix gratuïtament.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)