Deu anys de sèries de culte
El 2008 es pot considerar l’esclat del fenomen de les sèries de televisió, amb l’estrena de títols mítics com ‘Breaking bad’ i ‘Sons of anarchy’
El 2008 va començar la crisi financera mundial que encara estem pagant i que va deixar els pobres més pobres i els rics més rics. Ara bé, també va ser un any fantàstic per als amants de les sèries, amb la consolidació d’un fenomen televisiu que havia començat amb el canvi de mil·lenni amb l’èxit de Perdidos i Los Soprano. Amb milions de persones arreu del món amb la capacitat de connectar-se a internet, consumir serveis audiovisuals i, sobretot, comentar-los i opinar, l’oferta de grans històries de la petita pantalla es va anar ampliant fins a arribar a l’allau de propostes que hi ha ara mateix. I part d’aquest èxit és degut a l’originalitat d’algunes de les trames que es van idear ara fa deu anys. Així, sèries com Breaking Bad i Sons of anarchy, totes dues estrenades el 2008, van atrapar ràpidament el públic i s’han acabat convertint en objecte de culte.
walter white, l’antiheroi
Un professor de física d’un institut d’Albuquerque descobreix que té un càncer incurable i decideix que la millor manera d’aconseguir diners, i que la seva família pugui tirar endavant quan ell ja no hi sigui, és aprofitar els seus coneixements per fabricar droga. Així, ajudat per un ex-alumne que ha acabat fent de camell, comença un negoci de producció de metamfetamina que acaba capgirant tota la seva vida, la de la seva dona embarassada i la del seu fill amb discapacitat. El professor és Walter White (l’actor Bryan Cranston va guanyar tres premis Emmy per aquest paper), i el seu ajudant, Jesse Pinkman (Aaron Paul). Tots dos s’acaben convertint en una de les millors parelles de la història de la televisió, amb diàlegs sorprenents en una barreja de comèdia i drama que va acabar en el moment just, després de cinc temporades.
Una mica més, fins a la setena, va durar Sons of anarchy, la història d’un club de motoristes d’un petit poble fictici del nord de Califòrnia. El protagonista és Jax Teller (el britànic Charlie Hunnam) un jove en la trentena que es troba atrapat entre un drama familiar que també involucra la seva mare (Katey Sagal) i el seu padrastre (Ron Perlman), i la fidelitat que deu a la banda, que es dedica a diverses activitats criminals, especialment al tràfic d’armes. La sèrie, amb força dosis de violència i personatges turmentats, s’ha comparat amb un drama shakespearià per com tracta, en definitiva, les relacions paternofilials.
Breaking bad i Sons of anarchy coincideixen a tenir com a protagonistes dos personatges en situació de crisi personal i familiar, una circumstància amb què molta gent –salvant les distàncies– es pot sentir identificada. I també tenen en comú una altra cosa: totes dues han tingut el seu respectiu spin-off. En el primer cas, és Better call Saul, que recupera la història de Saul Goodman, el qüestionable advocat que assessorava Walter White. En el segon, es tracta de Mayans, sobre un altre club de motoristes, en aquest cas a la frontera entre Califòrnia i Mèxic.