Articles

L’ARQUITECTURA QUE ENS EXPLICA QUI SOM

Coincidint amb l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, la Diputació de Barcelona ha desplegat un pla d’ajuts extraordinaris i més de 200 espais es rehabilitaran abans no s’acabi el 2019

ACTUACIÓ
“La Diputació de Barcelona ha posat en marxa un pla per ajudar a rehabilitar 201 construccions i jaciments de la demarcació”
OBJECTIU
“Es tracta d’un programa extraordinari dotat amb 23,5 milions d’euros que permetrà avançar en restauracions a les quals molts municipis no poden arribar”

Unes coves prehistòriques que van servir d’aixoplug per a uns remots pobladors del Moianès. Les restes arqueològiques d’un poblat ibèric al Penedès on es troba el nucli de plantació i explotació de vi més antic trobat a Catalunya. Un mosaic romà en el que fa uns dos mil anys va ser una antiga casa senyorial prop de Barcelona. Una església preromànica de l’Anoia. Un retaule gòtic en una ermita aïllada prop de Berga. Una torre de defensa medieval i un casa senyorial de la burgesia de Terrassa. Un edifici industrial a la riba del Llobregat i un antic ateneu obrer de Martorell. Unes trinxeres de la Guerra Civil on els republicans intentaven aturar l’avenç de l’exèrcit feixista, i una antiga estació de ferrocarril construïda durant el franquisme als peus del Montseny. Estem envoltats de pedres que parlen, d’edificis i construccions que ens expliquen què hem estat i que, d’alguna manera, també ens informen sobre el nostre present. Aquest patrimoni cultural que ens envolta no es troba sota la protecció de cap museu, sinó sotmès al desgast del seu ús o, en casos pitjors, a la intempèrie i a la degradació de dècades i segles de desús.

Aquest any, coincidint amb la celebració de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, la Diputació de Barcelona ha posat per primera vegada a l’abast dels municipis de la seva demarcació un pla d’ajuts extraordinari destinat en exclusiva a la preservació i a la rehabilitació d’aquest patrimoni arquitectònic.

Aposta sense precedents

En total, la línia d’ajuts acull 201 projectes i la Diputació de Barcelona hi destinarà 23,5 milions d’euros. És la inversió més important que aquesta Diputació farà, en un sol any, destinada a actuacions del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. “És una aposta sense precedents, de les més importants en l’aspecte econòmic”, va explicar el president de l’ens, Marc Castell, durant la presentació del pla. Cada Ajuntament també hi posarà de la seva part. Cada projecte que ha entrat en la línia d’ajuts té un menor o major grau de cofinançament, i aquest era un dels requisits als quals s’havien d’acollir els municipis per rebre aquestes línies d’ajuts.

Als municipis de menys habitants, i per tant amb menys capacitat pressupostària, la participació de la Diputació és major i fins i tot en alguns casos pot ser total, tot i que el compromís que havien d’assolir tots els ajuntaments que van presentar algun projecte era el del cofinançament, amb un ajut màxim de la Diputació de 200.000 euros. Els tècnics de l’ens van puntuar tots els projectes atenent, a més del criteri de cofinançament, a la qualitat del projecte, a la viabilitat i a la idoneïtat. L’objectiu, segons va explicar Castell, és que a més d’atreure visitants i ajudar les economies locals vinculades al món del turisme, aquest patrimoni rehabilitat “provoqui un benefici col·lateral extraordinari” pel fet “que molts d’aquests béns que la Diputació ajudarà a restaurar podran ser utilitzats”. Cada municipi en podia presentar dos com a màxim. Als municipis de menys de 1.000 habitants, també se’ls ha fet una assistència tècnica i jurídica especialitzada per als seus projectes.

objectiu 2019

L’altre requisit era que la realització d’aquestes obres, ja siguin de consolidació, reforma o rehabilitació d’edificis monumentals i jaciments arqueològics, fos en un termini temporal molt concret. Aquest pla d’ajuts al patrimoni fixa com a objectiu que tots els projectes s’enllesteixin durant l’any vinent. El cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, Joan Closa, ha explicat a aquest setmanari que un dels eixos de la valoració dels projectes que finalment han entrat en aquest pla d’ajuts és la seva viabilitat, i que puguin quedar enllestits en un any, o bé perquè els municipis ja havien iniciat els treballs amb anterioritat, o bé per les característiques de l’actuació proposada.

Del total de projectes que s’han beneficiat del pla d’ajuts (201) una bona part són edificis i construccions d’interès històric, cultural, arquitectònic i paisatgístic, i un altre bloc dels ajuts són per a jaciments arqueològics que han rebut el suport de la Diputació per formar part d’un projecte que tingui com a objectiu donar-los valor i difondre’ls.

Entre els edificis, n’hi ha de totes les èpoques, situacions i tipologies: castells, esglésies, ateneus, museus, entre d’altres. Les obres que han aconseguit entrar dins del pla d’ajuts tenen com a objectiu garantir la seguretat de l’equipament, millorar-ne la funcionalitat, reduir el consum energètic i, alhora, implantar-hi energies renovables. En alguns casos, es tracta directament d’evitar-ne la degradació.

alguns exemples

Entre el centenar d’edificis i construccions que han estat incorporades al pla d’ajuts, hi ha castells com el de Boixadors, a Sant Pere Sallavinera. Després d’uns anys de rehabilitació, la Diputació ha concedit l’ajut per a les tasques finals d’obertura al públic d’aquesta fortalesa històrica. La importància històrica d’aquest castell, de la casa dels Cardona, rau en el fet que va ser una de les fortaleses de frontera que en el segle XI separaven la Marca Hispànica, protegida pels francs, del califat de Còrdova. Va viure diverses transformacions al llarg de la seva història, i se’n va ampliar el perímetre, i al llarg del segle XIX es va convertir en una masia que va estar habitada fins a mitjans del segle XX. Gràcies al seu ús continuat al llarg dels segles, el seu estat de conservació és excel·lent en comparació amb altres fortaleses similars que han acabat molt maleses o convertides en runes. Des de l’any 1996, la Diputació va iniciar les tasques de rehabilitament i millora, que culminaran l’any vinent, si el projecte va com està previst, amb l’obertura definitiva al públic. De moment, es poden fer visites des de l’any 2000 a les zones consolidades del castell.

Un altre edifici de gran singularitat que ha entrat en aquest pla de rehabilitació de la Diputació de Barcelona és l’església de Santa Maria de Matadars. És un dels edificis més antics de la comarca del Bages. Es troba a la partida del Marquet del municipi del Pont de Vilomara, i es tracta d’un temple preromànic que es troba en un excel·lent estat de conservació després d’una reconstrucció realitzada l’any 1950, quan es va reobrir al culte. Aquesta església ha estat declarada bé cultural d’interès nacional. Data, com a mínim, del segle X, i té elements preromànics d’origen mossàrab. L’any 2003, un esfondrament va posar en perill aquest singular exemple del preromànic català, i des de llavors es va posar en un marxa un projecte de consolidació i rehabilitació. L’església té la particularitat que l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch la va agafar com a model per a l’elaboració de la seva Arquitectura romànica a Catalunya, elaborada amb Antoni Falguera i Josep Goday l’any 1908.

JACIMENTS ARQUEOLÒGICS

El segon gran bloc del patrimoni arquitectònic que ha entrat en aquesta línia extraordinària d’ajuts a la rehabilitació és el dels jaciments arqueològics. I d’aquests, d’entre totes les obres concedides, destaca el de l’assentament ibèric de la Font de la Canya, al municipi d’Avinyonet del Penedès. Es tracta d’un antic poblat situat dalt d’un turó, habitat per la tribu dels cossetans des de finals del segle VII aC fins al segle III aC. L’arribada dels romans els va foragitar i va quedar abandonat. Es va descobrir l’any 1997, i des de llavors s’hi han estat fent excavacions arqueològiques i estudis d’arqueologia botànica que han posat de manifest que l’assentament va jugar un rol molt destacat com a bressol de la vitivinicultura al Penedès, una activitat que ha arribat al segle XXI convertida encara en la principal senya d’identitat de la comarca. S’hi organitzen visites guiades d’enoturisme que permeten explicar, a partir de les restes que s’han anat descobrint, com funcionava l’elaboració del vi en aquella època remota i quina era l’estructura de l’assentament ibèric. El projecte que ha guanyat el suport de la Diputació en aquest pla extraordinari preveu l’adequació d’espais per al públic que visita el conjunt del jaciment.

cultura romana

Una altra obra destacable de les que s’impulsen en el pla i s’emmarca en la recuperació i la consolidació de jaciments arqueològics és la torre del Breny, al municipi de Castellgalí. Es tracta d’una construcció funerària romana construïda cap al segle III. Se la coneix popularment com la torre dels Dimonis i és considerada pels arqueòlegs com un dels mausoleus més importants que queden dempeus a la península Ibèrica. Alguns experts la comparen amb la torre dels Escipions de Tarragona, per l’espectacular bon estat de la peça que es conserva, tot i que és molt menys coneguda en l’àmbit popular. Aquesta peça singular va ser greument maltractada durant el segle XIX, quan les seves pedres es van utilitzar per a la construcció d’una reclosa. Després d’aquella desafortunada actuació, només va quedar dempeus la base rectangular del monument, d’uns tres metres d’alçada. Es tracta només d’una petita part del que devia ser una gran monument funerari. Per sort, hi ha el testimoni de l’historiador francès Alexandre de Laborde, que l’any 1805 en va fer una descripció molt completa. Les obres programades inclouen la rehabilitació de la peça conservada.

Patrimoni que crea pertinença i comunitat

El pla de reforma i millora d’equipaments de patrimoni arquitectònic és un programa extraordinari d’ajuts que no s’havia fet mai fins ara. Els municipis tenen els seus propis programes normals de rehabilitació per al patrimoni local i, en tot cas, negocien els ajuts amb la Diputació. En aquest cas, la Diputació de Barcelona va decidir obrir una línia especial d’ajuts per tractar en exclusiva els projectes de rehabilitació de patrimoni de tot el conjunt de la demarcació. El concurs va aixecar un gran interès entre els municipis, i finalment més de 200 propostes han tirat endavant després d’un procés de selecció mitjançant punts atribuïts segons criteris de cofinançament, viabilitat, qualitat del projecte i idoneïtat. “És molt important conèixer el passat i valorar-lo a través del patrimoni arquitectònic, perquè fa barri, fa poble, fa ciutadania i alimenta els valors de pertinença i comunitat”, va declarar el responsable del servei de patrimoni arquitectònic de la Diputació de Barcelona, Joan Closa. En principi, el pla té caràcter extraordinari i no està en l’horitzó repetir-lo, però ha rebut una bona resposta dels municipis interessats.

Cent anys de preservació

El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona té més de cent anys d’història i acumula un llarg historial en la restauració monumental a la demarcació. Conegut antigament com a Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, va ser el primer organisme d’una administració pública estatal dedicat a la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental. Entre les restauracions més emblemàtiques, hi ha el Palau Güell (Barcelona), el monestir de Sant Llorenç (Guardiola de Berguedà), el castell de Boixadors (Sant Pere Sallavinera), l’església de Sant Vicenç de Malla (Malla), l’església de Sant Jaume Sesoliveres (Igualada) i l’església de Sant Quirze de Pedret (Cercs).

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)