Arts visuals

Crònica cultural de la Barcelona dels setanta

Eduard Olivella (Barcelona, 1948) és un dels millors fotògrafs de les últimes dècades. L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra un tast del seu fons ingressat l’any 2015, centrat en l’activitat cultural a Barcelona des dels anys setanta fins a la ciutat postolímpica dels noranta. Especialment interessants són les fotografies que documenten els anys setanta, perquè a part de mostrar la vitalitat cultural d’una ciutat oberta, cosmopolita i que comença a flairar que la dictadura s’acaba, mostra d’una manera molt subtil que la cultura és la columna vertebral que conduirà el país cap a una transició democràtica amb nous valors morals, socials i polítics. Cultura i política van de bracet, com la foto impagable de Joan Miró amb Josep Tarradellas, la inauguració de l’Equipo Crónica a la galeria Maeght i les lluites entre els artistes que volien imposar la pintura al discurs de l’art conceptual, com José Manuel Broto, Xavier Grau, Javier Rubio i Ferran García Sevilla, al costat de Jordi Benito, amb el suport d’Antoni Tàpies i aquesta galeria. Sorprèn com una foto de grup pot indicar lluites teòriques internes sobre el discurs artístic del moment. Altres imatges impagables són les de Tàpies amb Pere Gimferrer; Pere Portabella amb Eduardo Arroyo, Albert Ràfols-Casamada amb Josep Guinovart; la visita d’Enrico Berlinguer a la presentació de Ruedo Ibérico, i l’Homenatge a Alberti. Les fotos ens recorden el temps gloriós de la galeria Maeght, un dels grans llençols perduts en la cultura de Barcelona.

Format en història de l’art, sempre va estar a prop dels artistes. Olivella va tenir la sort de poder treballar per a institucions culturals concretes i de captar moments i situacions que donen testimoni de la riquesa cultural de la ciutat en els anys setanta. Al Palau de la Música entre el 1973 i el 1976 i a la ja esmentada galeria Maeght, del 1975 fins al 2000. En música, Barcelona va ser un aparador internacional on van actuar John Griffin, Ray Charles, Miles Davis, Daniel Barenboim, Rostropòvitx i uns joveníssims Moustaki i Ros Marbà. Una de les qualitats de les fotografies d’Olivella és que sabia captar l’emoció del protagonista dalt de l’escenari. És el cas de Sara Vaughan i de B.B. King, justament fotografiats amb els ulls tancats per l’alta concentració que requeria l’actuació. Olivella tant seguia els concerts de masses o d’auditori, com estava present en sessions especials de música contemporània, com al Laboratori de Phonos a la Fundació Miró, amb Andrés Levin Richter.

En la foto fixa de cinema, Olivella seguia els actors, com Javier Bardem a Jamón, jamón i a Huevos de oro, de Bigas Luna, o el rodatge de Laura, del cielo llega la noche a Vic, de Gonzalo Herralde, entre d’altres. En té moltes d’altres en l’àmbit de l’anomenada fotografia creativa que esperem que puguem veure ben aviat en altres projectes d’exposició.

Eduard Olivella. Documentant cultura. Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Pl. Pons i Clerch, 2, 2a planta. Barcelona. Fins al 18 de maig del 2019

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)