Arts visuals

Aquí no hi ha joc, només contrajoc

C om que el que jo he d’escriure aquí ha d’estar més o menys dins del terreny de l’art, però el que em mou i motiva és la política, aportaré un exemple del cubisme o, si voleu, del fauve o de l’abstracció expressionista plàstica per parlar que a Catalunya, si volem la independència i, en conseqüència, la república, és per poder disposar lliurement de les nostres capacitats creatives sense haver de demanar permís ni consultar ningú. En primer lloc, treballem en català perquè és així com parla la terra on vivim, i així acaba parlant tothom arreu del món quan fa un temps que viu i treballa en un lloc. La prova, les successives deformacions de l’anglès o del castellà als diferents territoris on s’ha imposat i implantat. [El xinès és únic en l’escriptura, però els del nord no entenen els del sud i els de l’est no entenen els de l’oest, així com els del mig tampoc s’entenen entre ells; simplement, conviuen en un règim polític, ancestral o actual, únic. Res més].

El cubisme es manifestà perquè els artistes s’adonaren que el que pintaven era l’atmosfera local de la societat dominant, quan el que volien era pintar el que veien, no el que sentien. Volien tenir un saber puntual de la impressió, no el sentiment. Cercaven un saber de les coses com si fos ciència; saber, tanmateix, que per ser plàstic, retenia també entera la sensibilitat perceptiva de l’observador, no la comunicació intersocial d’allò representat; que és el que s’entenia com a objectivitat, relat, social. L’evitaren Matisse, Picasso, Braque, Gris, etcètera.

A Catalunya volem crear segons el nostre tarannà, i per això no ens cal cap lligam. Quan hom és únic, és autèntic i universal. Que és quan la intel·ligència i la sensibilitat lliure dels altres s’adonen de l’aportació específica de qui d’aquella manera s’expressa i actua. Volem una república per ser lliures per decidir i que el responsable assumeixi de ple la voluntat comunitària. Amb això, la nostra aportació serà lliure i podrà formar part de l’universal mercat ideològic i mercantil (marketing i merchandising). No volem ser europeus o universals perquè som espanyols, sinó perquè som catalans, que és així com ens expressarem com cal, sense adulteracions i aportant el que podem i hem d’aportar a aquest món en què vivim. No volem ser dependents de ningú, sinó col·laboradors de tothom; però com ho són els autèntics, els que fan història real, la que ara en diem globalització, que recull positivament tot l’integrable com ho expressa matemàticament l’hiperboloide (figura geomètrica, per cert, molt treballada per Gaudí), que ens permet penetrar, per ara, en les explicacions més congruents del complex dels nostres globals i universals coneixements de tot tipus. Tal com ja ens va advertir Poincaré, la geometria no encotilla, sinó que serveix per raonar noves explicacions possibles.

Nosaltres volem viure, crear i desenvolupar sense contaminacions espúries les nostres capacitats; no volem fer la punyeta –el contrajoc, destruir– a ningú.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)