Teatre

Teatre francès, un luxe a l’abast

Veure teatre internacional no és un luxe restringit als viatgers poliglotes o als gironins abonats al Temporada Alta. Del 5 al 12 de febrer tindrà lloc a Barcelona el Festival Oui!, en què es podran veure, amb subtítols, fins a sis obres de companyies francòfones. Hi destaquen dues coproduccions del festival: Désaxé, de Hakim Djaziri, una obra autobiogràfica sobre el procés de radicalització gihadista, i Pas pleurer, de Lydie Salvayre, amb què va guanyar el Premi Goncourt 2014, sobre la Guerra Civil espanyola. Per cert, des de Novaveu hem signat la carta #NoÉsCultura, contra les agressions sexuals i els abusos de poder en el món del teatre arran del cas Jan Fabre. Seguirem informant. La votació de gener, l’hem realitzat en Martí ( @MartíRosPel ), en Nil, l’Anna ( @Annafase_ ), la Judit ( @critcultural ), l’Alba( @herronita93 ), l’Iris ( @IrisLlop ), la Joana, la Sílvia ( @pinyasonet ), la Maria ( @mariettapuco ) i en David ( @daviddovlatov ).

Drames d’hivern contemporanis

“La fórmula de posar un grup de talentosos intèrprets en mans de directors diferents cada temporada els dona un valor especial” Sílvia Mercè i Sonet

Parking Shakespeare acumula deu anys de trajectòria i ho celebra revisant un dels seus èxits d’hivern: Woyzeck –després d’estrenar-se a Palo Alto va ser a l’antiga Sala Beckett de Gràcia–, que ara torna dirigida per Marc Rosich. Després d’haver representat totes les comèdies de Shakespeare i oferint-les gratuïtament al Parc del Nord, fa anys que també aposten per autors contemporanis a l’hivern. La fórmula de posar un grup de talentosos intèrprets en mans de directors diferents cada temporada els dona un valor especial i fa que destaquin entre la resta de companyies.

WOYZECK La Farinera del Clot (Barcelona). Fins al 7 de febrer

Brutal encert a l’escenari

“L’argument ens el sabem, però aquí pesa més el com que el què” Anna Molinet

La Brutal ens sorprèn amb la transformació d’aquest clàssic en musical. Si l’obra en si ja és per morir de riure, amb el talent del repartiment (cal destacar el de Paula Jornet) ens trobem davant d’una peça única que cal que no us perdeu. L’argument ens el sabem de memòria, però aquí pesa més el com que el què: música, escenografia i vestuari prenen un relleu imprescindible per acabar d’arrodonir l’espectacle.

LA IMPORTÀNCIA DE SER FRANK De gira per Catalunya. Fins al 30 de març

Els perills amagats en la ficció

“Ens condueix a preguntar-nos pels límits ètics entre el creador i els seus personatges” Iris Llop

Entre els textos decebedors dels seus alumnes, un professor de literatura (Sergi López) descobreix fascinat la redacció intrigant del noi silenciós de l’última fila (Guillem Barbosa). Encuriosit per l’anomalia, establirà un vincle amb l’estudiant amb vocació d’escriptor. Andrés Lima dirigeix aquesta obra de Juan Mayorga que, si bé comença explorant la relació entre mestre i deixeble, ens condueix a preguntar-nos pels límits ètics entre el creador i els seus personatges, així com pels perills de la ficció.

EL CHICO DE LA ÚLTIMA FILA Sala Beckett (Barcelona). Fins al 3 de març
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)