Articles

La destrucció com una de les belles arts: KRISTOF

‘Claus i Lucas’ és la història d’uns bessons en un país militaritzat, però és també la història d’Hongria, els exilis i la seva destrucció

Va ser l’editor Oriol Castanys qui, des de finals dels anys vuitanta, ens va habituar a la prosa i a les tremendes històries de l’extraordinària hongaresa exiliada a Suïssa Agota Kristof (1935 -2011). Des de la Magrana vam degustar la seva trilogia, que ara Amsterdam ens serveix en un sol volum amb una competent traducció nova de Sergi Pàmies. Claus i Lucas és la història d’uns bessons en un país militaritzat, però és també la història d’Hongria, els exilis i la seva destrucció. Amb un francès utilitzat en frases curtes i gairebé sempre en present, les tres nouvelles –El gran quadern, La prova i La tercera mentida–, són un exercici aspre de descripcions dures, però també de metaliteratura, en què la novel·la de conclusió desmenteix en gran part tot el que havia estat l’argument de les dues primeres, fins i tot la relació dels germans, els noms dels quals són un anagrama l’un de l’altre. Tot i que Kristof sempre deixa una escletxa a la pietat, no s’està de col·locar, de manera paradoxalment natural, comportaments aberrants, que tenen a veure amb violacions, zoofília, pederàstia, assassinats, prostitució de risc i malformacions físiques i mentals. Un catàleg de desgràcies humanes ambientades en un escenari de misèria extrema durant la guerra i la postguerra. La duresa apareix des dels primers quaderns dels germans, a la primera part, fins a la separació dels germans en la segona i com afecta al germà protagonista. La tercera part serveix per desmentir part de les històries presentades en els primers llibres amb un dels personatges que es defineix com a poeta i un altre com a novel·lista. El primer nega al segon la possibilitat de la germanor. L’engany, en la línia de l’admirada Patricia Highsmith, fa que la trilogia entri en una dimensió en què la genialitat de l’autora queda palesa en una lectura que et transforma.

Claus i Lucas
Agota Kristof Editorial: Amsterdam Pàgines: 424 Preu: 25 euros

cARLOS santana reSA A LA MONA LISA en el seu últim EP

Santana s’incorpora al catàleg de Concord amb un EP de cinc temes i un total de 34 minuts. El guitarrista mexicà continua en la línia de rumba amb vocalistes que tan bona recepció ha tingut en els treballs de la seva resurrecció. Les cadències entre els cantants i la guitarra solista, l’eficaç tractament del ritme i l’ambient ballable que provoquen fan la sensació que s’està al carrer d’alguna de les barriades hispanes del nord del continent americà. Inspirat pel quadre de la Mona Lisa del Louvre de París, el nou disc és una declaració d’intencions, i estic segur que no deixarà indiferent ningú, tant pel contingut temàtic com per la celebració de la música tocada amb passió, en el directe amb què Carlos Santana interpreta la vida. El tercer tema és un interessant retorn al jazz, del qual mai s’ha separat del tot com a instrumentista i compositor. Excels!

In search of Mona Lisa
Autor: Santana Discogràfica: Concord
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor