Articles

Els nous bàrbars

Domènech li diu al lector que no sigui mandrós, que no es comporti com un número més dins del ramat de bens

Els nous bàrbars és el títol del llibre que reuneix tres assajos de periodista –i segurament força altres coses– Rossend Domènech, prologats respectivament per Enric Balaguer, Joan Roca i Genís Sinca. Les qüestions tractades són, en el primer, El bàrbar que salvà la Sixtina, el bàrbar com a element nou pertorbador introduït en una societat gastada, o si més no que ja ha donat els millors fruits, posem per cas els bàrbars pròpiament dits en l’Imperi Romà, en el nostre cas l’alta tecnologia digital –ho resumeixo i simplifico per exigències de l’extensió–, i que suposa en principi una certa destrucció, però també, vist amb més perspectiva, renovament i regeneració, supervivència al cap i a la fi.

En el segon, El trauma dels llagostins bornis, s’alerta sobre el desconeixement d’allò que menja la majoria, dels perills dels transgènics, de la ignorància de la majoria de consumidors que molts menjars, i també la quantitat i el calendari d’aquests menjars, no són possibles sense una actuació bioquímica perjudicial per la salut. I com sovint s’està més atent a la gastronomia –i al guany del botiguer i el restaurador– que a la dietètica. S’alerta, doncs, la falta de consciència ecològica, per no dir-ne analfabetisme.

El tercer, Quatre cròniques a preu d’una, és una compilació dels diversos problemes que afecten al món de la comunicació en general, i el món de la premsa en particular. De com des dels interessos, bàsicament econòmics i polítics, consubstancialment entroncats uns i altres, s’engiponen les notícies a conveniència del mitjà que les emet, naturalment sense atorgar a la veritat ni la més petita categoria epistemològica. Un fenomen que més o menys ja sabem o ens imaginem tots, però que aquí se’ns explica amb claredat, sense pèls a la llengua i amb noms propis. Matusserament, ho resumiríem dient que no es tracta de notícies fiables, sinó de propaganda a favor d’uns determinats interessos.

En aquest últim llibre –o part de llibre– hi ha, al meu parer, l’essència del conjunt. Domènech li diu al lector que no sigui mandrós, que no es comporti com un número més dins del ramat de bens. Que s’informi sobre allò que veu, sobre allò que menja, sobre allò que li expliquen, que sigui crític, que no s’empassi el primer que li donen sense saber d’on ve, qui ho diu, qui ho ha fet, i qui són aquests, què volen, per qui treballen. Una activitat que requereix un petit –o no tan petit– esforç extra pel ciutadà, però que té com a compensació el coneixement, el plaer i la salut, que no són poques coses. Un llibre del tot recomanable.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)