Lletres

Per a lectors intrèpids i aventures pirates

La presència i el tracta- ment de la mort i de la tragèdia sumen en la modernitat del relat, li atorguen el plus que sempre ha tingut Stevenson

La relectura de L’illa del tresor m’ha fet recuperar les mateixes sensacions de la primera vegada que vaig llegir l’original en una vella edició de Seix Barral. Tenia al subconscient les aventures il·lustrades i adaptades de Bruguera, però també els llibres sobre el mar del Sud en què Robert L. Stevenson es va refugiar per preservar la seva fràgil salut i on els aborígens de Samoa el van anomenar Tusitala, el contador d’històries. Per aquest motiu, vaig agafar amb curiositat, por i una certa recança la novel·la, pensant que potser havia envellit o que la meva mateixa mentalitat s’havia transformat en ves a saber què. Endebades! El relat continua viu, i aquesta bonica edició de Labutxaca fa de bon llegir, amb la versió d’Eulàlia Presas que encara llisca com les naus de pirates que les protagonitzen. No resulta baldera tampoc l’advertència per a “lectors intrèpids”, una picada d’ullet als cors joves que han disfrutat el relat al llarg de generacions, que podria ser també gòtic, amb els seus pirates d’ànimes i uniformes destruïts, des de l’aparició del borratxo irascible i histriònic Billy Bones fins a la pensió Almirall Benbow i la fascinació i terror del nen Jim Hawkins per les cançons i llegendes que explicava, les evocacions de la Hispaniola per l’Amèrica espanyola.

La xusma de la marineria pirata protagonitza l’eix central de la novel·la, amb personatges inoblidables com el pota de pal John Silver i el seu lloro, el cec i tota la resta de corsaris i bucaners a la recerca del plànol del tresor del capità Flint en una illa precisament dels mars del Sud. La presència i el tractament de la mort i de la tragèdia sumen en la modernitat del relat, li atorguen el plus que sempre han tingut els llibres de Stevenson. L’escriptor escocès és un clàssic en els diferents gèneres que va cultivar. L’aventura continua.

L’illa del tresor
Autor: Robert L. Stevenson Editorial: Labutxaca Pàgines: 286 Preu: 12,95 euros

retorn barroc i dramàtic d’Eleni Karaindrou

Majestuós i sublim, el nou disc de la compositora grega Eleni Karaindrou, Tous des oiseaux, aprofita l’encàrrec d’una banda sonora per adaptar les passions i la malenconia de la història a què s’adapta a la mateixa inspiració, i cada peça sembla presidida per un instrument, des de l’oboè de Vangelis Christopoulos fins a l’arpa de Maria Bildea i el violoncel d’Alexandros Botinis, sense oblidar la veu càlida de sirena de Savina Yannatou.

El dramatisme recreat ens porta per un laberint barroc, on les sensacions parteixen d’una obra de l’escriptor canadenc d’origen libanès Wajdi Mouawad, i Bomb, A Love Story, film de l’actor i director iranià Payman Maadi. Des de la mort, ja fa set anys, del director Theo Angelopoulos, Eleni no havia acceptat encàrrecs. Per tant, és un retorn dramàtic i elegíac, que brilla amb doble intensitat.

Tous les oiseaux
Autor: Eleni Karaindrou Discogràfica: ECM Preu: 16 euros
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)