Articles

L’oasi del Poblenou, als llimbs

El clúster d’empreses creatives Palo Alto, que ocupa una antiga fàbrica tèxtil del carrer Pellaires i que reuneix professionals del món de la cultura, mira el futur amb incertesa. Si fins ara la fundació que el gestiona disposava de la totalitat del recinte, el nou concurs convocat per l’Ajuntament li deixa només el 45%

MARIO SANS
“Es carreguen un model d’èxit. Les condicions que es marquen per renovar la llicència de l’explotació fan deficitari el seu manteniment” MARIO SANS “Ens volem presentar al concurs per una qüestió de responsabilitat, perquè aquí hi ha més de 30 empreses i més de 300 treballadors, i aquesta és la nostra obligació”

Travessar la porta del recinte de l’antiga fàbrica tèxtil Gal i Puigsech, al carrer Pellaires de Barcelona, al Poblenou, és com trobar-te enmig d’un oasi. Un oasi en el sentit més literal, per la vegetació que cobreix bona part de l’espai, però sobretot perquè està concebut com un autèntic oasi de creació. Aquest espai és des de finals dels anys vuitanta un clúster creatiu, ocupat per més de trenta empreses i uns 300 treballadors del sector del disseny, l’arquitectura, la fotografia, el cinema... Grans projectes han estat pensats i desenvolupats en aquestes instal·lacions que fa trenta anys van prendre el nom de Palo Alto: les escultures de les torres dels Evangelistes que culminaran la Sagrada Família (gràcies a Xavier Medina Campeny), les il·lustracions per a la pel·lícula Chico y Rita (Javier Mariscal) i el disseny interior dels trens AVE (Magma Design). Aquests professionals i molts altres tenen el seu taller a Palo Alto i l’han convertit en un centre de referència.

Són uns 7.000 m² de superfície en planta que esdevenen “un oasi dins de Barcelona”, remarca Maite Machado, directora de la Fundació Palo Alto i qui ha gestionat aquest espai des de fa vint anys. I fins ara, quan un cop acabada la concessió de vint anys, el futur és incert. De fet, la concessió va acabar fa un any i mig, temps durant el qual el clúster empresarial ha estat “als llimbs”, segons el dissenyador Mario Sans, un dels primers impulsors de Palo Alto. Ara, l’Ajuntament de Barcelona ha convocat un concurs per a la concessió d’una part de Palo Alto. Tot i que fins a l’actualitat els professionals del sector cultural ocupaven el 100% del recinte, amb el nou concurs només podran optar a gestionar-ne un màxim del 45%. El 55% restant serà de gestió pública municipal.

La Fundació considera injusta aquesta distribució de l’espai, perquè creuen que fa inviable la continuïtat del projecte que ha transformat la fàbrica en un clúster creatiu únic. Sans està molest: “Es carreguen un model d’èxit”, assenyala. “A partir d’ara no sabem que serà, això, però no pinta gaire bé”, afegeix. Segons el plec de clàusules del concurs, un 30% del recinte –el que ocupen les anomenades empreses tractor, de més de tres anys– serà el gestionat per la concessionària, a més d’un altre 15% que serà una incubadora per a empreses, és a dir, un espai per a empreses noves, que el podran ocupar un màxim de tres anys. La resta del recinte de l’antiga fàbrica serà de gestió municipal.

“Diuen que nosaltres, o qui guanyi el concurs, disposaríem d’un 45% de l’espai, però en realitat només és un 30%, perquè l’altre 15% no dona valor afegit ni nosaltres participem en la selecció de les empreses”, assenyala Mario Sans, que destaca sobretot que les condicions que marquen per renovar la llicència de l’explotació “fan deficitari” el seu manteniment. “Les condicions les marca l’Ajuntament: el preu de lloguer que hem de fixar, els serveis que els hem de proporcionar... Tindrem menys espai i més deures.” “Amb les condicions que es fixen, la fundació no podrà engegar cap projecte cultural ni que s’adreci al barri perquè no sortiran els números”, afegeix Sans.

La finalitat de la concessió és la consolidació del conjunt Palo Alto “com a centre de producció artística i cultural, a l’entorn del disseny i la creació de la ciutat”, segons s’assenyala en el plec de clàusules. El termini de la concessió serà per un període de quinze anys, amb la possibilitat de prorrogar-lo cinc anys més. La concessionària que gestionarà l’ocupació de les naus n’haurà de fixar un preu de lloguer durant els primers dos anys no inferior a 13,20 euros/m², i a partir del tercer any, a 14,78 euros/m². Mario Sans, però, alerta que aquests preus mínims de lloguer segurament hauran de ser més alts: “Es demostra clarament que per mantenir l’espai no n’hi haurà prou amb aquest preu.”

La intenció de l’Ajuntament és que part del recinte es quedi per al barri, però la Fundació Palo Alto considera que no tenen cap projecte previst: “Es reserven el 55% de l’espai i no tenen cap projecte. No el tenien abans i en aquest any i mig, tampoc”, diu Maite Machado, que també critica el procés participatiu que ha engegat el consistori, poc transparent i poc representatiu del barri. “L’Ajuntament pot fer el que vulgui aquí, perquè l’espai és seu, però és trist que ni tan sols aprofitin l’experiència d’un projecte d’èxit, i que ha estat capdavanter, sobre com rehabilitar i donar contingut a un espai com aquest”, lamenta Mario Sans.

Hi tornen

Malgrat que no estan d’acord amb les noves condicions, la Fundació Palo Alto estudia presentar-se a la nova convocatòria per renovar la concessió: “Ho fem per una qüestió de responsabilitat, perquè aquí hi ha més de 30 empreses i més de 300 treballadors, i aquesta és la nostra obligació”, assenyala Sans. En el projecte que proposen per a aquesta possible nova etapa inclouen el muntatge de més activitats culturals, socials i artístiques adreçades a la ciutat: “Es fa difícil pensar que es puguin dur a terme, o si més no, no podrà ser gaire ambiciós. Amb el nou model que planteja [l’Ajuntament] serà bastant inviable, bàsicament perquè no hi haurà recursos; per a l’explotació de la concessió no serà possible segur”, segons el dissenyador.

Malgrat que la fundació es presentarà a la convocatòria, no descarta traslladar aquest oasi creatiu a una altra banda: “Tenim el compromís d’intentar salvar l’espai tant com es pugui, però també estem buscant espais alternatius, fora d’aquí. Estem oberts a altres suggeriments”, reconeix Sans, conscient, però, que molts dels professionals que ara treballen a Palo Alto preferirien no haver de marxar a un altre equipament.

De moment, caldrà esperar a finals de maig, quan acaba el termini per a la presentació de les ofertes. La fundació que l’ha gestionat fins ara es manté en espera de conèixer el futur d’aquest oasi creatiu del Poblenou. Mario Sans es mostra pessimista de cara al futur de l’equipament: “No li veig viabilitat ni il·lusió. Tant de bo m’equivoqui”, assenyala.

FUGA D’EMPRESES

La situació d’incertesa que plana sobre el futur de Palo Alto ha fet que alguns professionals hagin decidit abandonar l’antiga fàbrica i traslladar el seu taller a una altra banda. “Més de cent persones han marxat en el darrer any i mig per la situació d’incertesa”, reconeix la directora de la fundació. Per ella, les noves condicions que marca l’Ajuntament generen dos problemes principals: un, la pèrdua de disponibilitat d’espai, perquè passaran de poder ocupar el 100% a només un 30%. I l’altre, que el preu dels lloguers de les naus pujarà, fet que “desincentivarà molta gent”.

Pierre Roca i Mariscal, els pioners

Després de quatre dècades de trobar-se en un estat de semiabandonament, va ser el productor televisiu Pierre Roca qui, a finals dels anys vuitanta, va descobrir l’antiga fàbrica tèxtil del Poblenou, aleshores en mans privades, i “va tenir la brillant idea que era un lloc ideal per a artistes i gent del món de la cultura que estaven necessitats d’espais d’aquest tipus”, explica Mario Sans.

El 1990, el dissenyador Javier Mariscal va instal·lar allà el seu estudi –que encara manté–, i això va arrossegar altres professionals del disseny i la creació, que també hi van instal·lar el seu taller. Al costat de Pierre Roca, Mario Sans i Javier Mariscal, els altres impulsors d’aquest clúster de creació i que encara avui hi són presents són l’escultor Xavier Medina Campeny, l’interiorista Fernando Salas i el dissenyador Josep Maria Morera. Més tard s’hi van incorporar dos nous patrons: Toni Clariana i Oriol Quinquilla.

Els professionals del cinema, la fotografia i l’arquitectura que van començar a fer-hi cap restauraven naus caigues de l’antiga indústria a canvi d’un lloguer més econòmic. Deu anys més tard, el 1998, l’Ajuntament va comprar tot el recinte i els vuit professionals que ja hi treballaven es van constituir en fundació [l’actual Fundació Palo Alto] i van signar una concessió de vint anys amb l’Ajuntament, que és la que actualment ha vençut.

El nom Palo Alto, que s’inspira en la gran xemeneia de l’antiga fàbrica, li va posar Pierre Roca, “que aleshores no tenia ni idea que hi havia una ciutat Palo Alto a Califòrnia”.

Per Mario Sans, a més de la importància de l’equipament com a espai per a la creació, cal destacar les tasques de rehabilitació que s’hi han dut a terme: “El compromís inicial era invertir-hi prop d’1 milió d’euros i al final n’hem invertit 4,5, de milions.”

Actualment, a la colònia creativa de Palo Alto hi tenen el seu estudi 33 empreses i uns 250 treballadors, però n’havien arribat a ser més de 400. La confiança dels emprenedors que van engegar aquest peculiar espai cultural al cor del Poblenou és que, un cop resolt el nou concurs convocat per l’Ajuntament de Barcelona, no perdi l’essència i pugui continuar sent el que consideren que ha estat fins ara: un model d’èxit.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor