Bicentenari de Walt Whitman
Catalunya ha preferit ignorar l’efemèride, si fem excepció de l’acte que Jaume C. Pons Alorda ha programat a l’Ateneu Barcelonès
El 31 de maig del 1819, va néixer al petit poble de West Hills, a l’estat de Nova York, Walter Whitman Jr., que es va convertir en Walt Whitman, un dels pares fundadors de la poesia moderna en l’àmbit mundial.
Malgrat el menyspreu olímpic que Donald Trump mostra davant tot allò que estigui relacionat amb el món de la cultura, el bicentenari del naixement de l’autor de Fulles d’herba s’està celebrant de costa a costa dels Estats Units. És més, diria que, en general, els actes de commemoració estan agafant un caire de declaració de principis que “una altra Amèrica és possible”, una Amèrica més inclusiva, oberta, moral, autèntica i veritable.
Sigui com vulgui, el bicentenari arriba en un moment de profunds canvis d’orientació en el món dels estudis whitmanians. De fet, la pura veritat és que no calia fer res per celebrar el bicentenari perquè el nostre poeta està ben servit en tots els sentits. És un referent reconegudíssim i ben present, i un autèntic exèrcit d’especialistes treballa incansablement i ininterrompudament per explorar fins a les màximes conseqüències la seva vida i la seva obra.
Des de fa quinze o vint anys els especialistes estan intentant completar la nostra visió de la vida i l’obra de Whitman a base d’omplir les poques llacunes que encara existeixen. Surten noves monografies biogràfiques especialitzades que exploren èpoques difícils i poc conegudes de la seva vida. Apareixen assaigs que posen la llum sobre aspectes de la seva personalitat poc tractats fins ara. Es fan tot mena d’estudis de proximitat per descobrir els vincles de tot ordre que mantenia amb els llocs on va viure, com Long Island, Brooklyn, Manhattan, Nova Orleans, Camden, Philadelphia i Washington.
Per fi, els estudiosos estan reivindicant la seva ingent obra en prosa, és a dir, les novel·les, els contes, els articles, els quaderns, les llibretes, els dietaris, les memòries i la correspondència. També estan investigant a fons els seus lligams, ben dissimulats, amb la tradició literària anglo-nord-americana i amb el context literari i cultural de la seva època. Paral·lelament, estan obrint nous camps d’estudi, com la importància de l’oratòria en l’obra de Whitman i les seves experiències professionals com a impressor i editor. I encara que sigui tímidament es comença a prestar força atenció a l’esfera d’influència de Whitman en la literatura universal i a les traduccions de la seva obra a altres llengües. En aquest sentit, cal citar la tesi de la poeta i traductora nord-americana Ann Kaiser, The first translations of Walt Whitman’s Leaves of Grass into Catalan, French and Spanish, presentada a la UAB el 2017.
Catalunya ha preferit ignorar l’efemèride, si fem excepció de l’acte que Jaume C. Pons Alorda ha programat a l’Ateneu Barcelonès el dia 20 de maig.